dimecres, 29 de febrer del 2012

Una colonia de vacanças en occitan

Una colonia de vacanças en occitan. Pastorèu dins leis Aups. 04 92 66 29 49. Du 30 juillet au 13 aout 2012. Camp itinérant. 24 places. De 6 à 16 ans. Départ: Orange (84) à la gare, le jeudi 30 aout. Aides sociales: ostau de l'Aiga (Orange).

dimarts, 28 de febrer del 2012

sauça per lei pastas sason doas

tres: caufar l'alhet dins l'oli

quatre: apondre lei pomas d'amor, un pauc d'aiga per ligar, de burre e mesclar. Quora sarà ben caud, botar sus lei pastas. E regala te.

Sauça per lei pastas sason un

un: l'alhet

dos: lo mescladis

Vaqui lei doas promièras partidas de la sauça ai pomas d'amor per lei pastas. Es de familha. De seguir, de segur.

dilluns, 27 de febrer del 2012

L'opera

L'opera? L'ai en orre. Me soi de longa endormit a l'opera. Resistissi. M'an dich cal anar veire la Traviata. I anarai. Perque me fau comprene... La Traviata... Cromparai lo CD abans. Telefonada. LO GRAU. Li demandi: qu'es aquo LA TRAVIATA. Me canta l'èr. Es una bona debuta. Es l'èr de coma la pluma au vent...

Creba e marcha

L’esquina blocada e lei nervis barrutlaires, faliá ben se levar lo mau. Lo metge diguèt : « pas qu’una causa : la marcha ». Cresiá me veire plorar, qu’a en òdi lei gents coma ieu que vendon de viatges e de pantais mentre qu’eu cura lo mond de sei malurs. Ben non, conàs, tu que fas ton mercat sus la malautiá dei paures, que m’as assassinat lo ventre e l’arma amé teis anti-dolors a l’opium, me geina pas de marchar.





A son idèa de mon estatut sociau, lo metge. Se vei dins seis uelhs: lei viatjistas son de fenhants. Prenon la veitura per se crompar sei clòpas. Après te fau pagar lor cranc. Son de lònga malauts mentre que viatjan de lònga. Òc, son de lònga en vacanças. Fan ren. E còstan un braç a la societat. Viatjistas fenhantàs. Lei viatjistas fau lei faire marchar. Fau lei faire susar. Anatz veire, saràn pas plus malauts. Fau lei metra au pas. Aquelei fenhantàs que servon a ren. Monsur Tam, la marcha vos tugarà. E ben non, doctor. La marcha m’agrada. Ai sempre marchat. S’aviás seguit mon blòg coma cau, lo saupriás, metge de mei doas. Mai quora vese la merda impudica sus papier glaçat que se dubrís a gratís a tei practicas, entre lo Bigarò Madama, lo Jornau de Miquet, Voici, Minutas (jornau creat per sabes quau), vesèm ben que sabes pas legir Lo Mond ò La Setmana e doncas que m’as jamai seguit. Aicí es per leis intelligents. Pas per lei metges racistas de la Vila de Tam qu’agachan la dolor d’un biais ironic. Per se faire de fric.





La marcha. Decidiguère doncas de faire a pè çò qu’aviáu de costuma de faire en velo. En una ora, lo paisatge cambia. Es pas de dire. Ja començas per lei lotissaments nòus. Coma siás solet, la testa trabalha. E la marcha escupís per la susor tot ton costat reivendicatiu. Dins Shinning de Stanley Kubrick, lo pichòt det de l’enfant es la marrida consciéncia dau personatge, parla d’una votz estranha. Per ieu, aquel esperit dau mau passa per la marcha. Mon cerveu raca coma cau, ritmat per lei pas. Un. Dos. Un. Dos. Non ai lotissaments nòus qu'an desfigurat ma pichòta Camarga ! Non ai cònses que laissan faire ! Que te fotan de viras-viras en luòc de laissar respirar l’aiga mòrta dei robinas. Non a la mòrt dei vins de sablas, remplaçats per d’ostaus Bouygues ! Non au chivau Camarga esquichat entre dos ostalàs ròses ! Panardejant , me fau ma manif solitária. A ! T’ajuda la marcha ! Après bufas coma un malaut e te veses romegar, sen te n’avisar : anem òc per la lenga occitana, siam totei deis enfants d’imigrats, Sarko siás fotut, lo Tam-Tam es dins la carriera, e patin coffin. La marcha t’apasima.





Enfin, lei lotissaments desapareisson. Lei sanhas fan balèti, lei pes dins l’aiga verda dei valats. Au luenh veses lei montanhas de sau. Vese l’ostau de pèiras. Es la dau « poèta ». Au vilatge, lo poèta, èra son escais. Ecriviá sei rimas a la lusor clara e cramanta dei montanhas de sau. Dempuei es mòrt. Ai una enveja de passar sota lei fius de ferre. Aquela lusor d’ioda : es una riquessa. Li èran pas quora èra viu, lei fius de ferre. Rai. Camine.





Lei barris medievaus s’escrachan dins un blu tecnicolor. Creses que siás arribat. Mai enganan l’enemic : mai avanças, mai recuelan. (Mela taisa te. Vese ja ton comentari.)





La crotz de Mejanés, es coma aquò que li dison. Un cambarada de classa (un "conscrit" coma disiá lo papet Pèira) i viu amé sei gents. Enfin, pense qu’i viviá dins un mas de la tradicion dei bònas de Provença mei colhas. Lo veguère lo còp passat dins lei carrieras de Perpinhan e se siam ignorats. Sabe pas lo perque d’aquò. Eriam collègas pasmens. Sariá estat un plaser de se parlar mai… Avèm passat. Avèm passat lo camin. Avèm passat lo temps. Lo temps a passat. Lo camin dau temps.





Lo camin de Bereniça. Lo camin d'Esparron. De Mejanès. La marcha.





M’arreste pas. Es pas de dire. Tot çò que te retbalas dins ta testa quora marchas. Niflas. Escotas ton buf. Alenas. Pensas ais istòrias de se contar. Ai films vists. Ais amors passadas e venentas. Lo creses tu a tot çò que pensas quora marchas ? E pense que sabèm pas la mitat, que s’avisèm pas de la mitat de çò que pensam quora marcham.





Lo metge a rason, lo con de manon. La marcha t’espurgís de tot çò rosigant. Tornas a l’ostau. Siás nòu e pudissent de ta marrida susor carnala. Deman, miracle, panardejaràs pas. A partit lo mau. Dins lei robinas. Te. I tòrne.









Les 8 plaintes les plus stupides des voyageurs














Une étude menée en Angleterre par le voyagiste Thomas Cook et l'Association Britannique des Agences de Voyage a dressé la liste des plaintes les plus stupides exprimées par les voyageurs. Bonne nouvelle, ce sont surtout des touristes en vacances qui se distinguent. Selon Thomas Cook, il est rare que les petites et moyennes entreprises qui se déplacent professionnellement émettent des plaintes non fondées.











Les 8 plaintes les plus stupides des voyageurs




Parmi les reproches formulées :

- les magasins locaux sont tenus par des fainéants qui ferment pendant la sieste quand j'ai besoin de faire mes courses.
- La plage était trop sablonneuse, nous en avions partout.
- il y avait trop de jeunes femmes en Monokini. Mon mari a passé son temps à les regarder sans même faire attention à moi.
- Nous avons été agressés par des moustiques, nous ne savions pas qu'ils pouvaient mordre.
- J'avais réservé une chambre à deux lits pour moi et mon fiancé. On nous a donné un grand lit, c'est de votre faute si je suis enceinte.
- Votre brochure montre une plage de sable jaune. Sur place, il était blanc.
- Personne ne nous avait prévenu qu'il y avait autant de poissons dans la mer... Mes enfants ont eu peur !
- On nous a vendu une journée dans un parc aquatique sans même nous prévenir que nous devions prendre nos maillots et nos serviettes.

diumenge, 26 de febrer del 2012

La festa a Macarel


Descuberta de l’endrech. Dins una zona gigantassa, lo GPS me mena a la botiga Macarel®. La crotz occitana indica lo calabert que sert per lei cartons. De tonas de cartons, clafits de camisòts, de pegas-solets e de colars jaunes e roges per un ambient exotic. Lo pareu que mena la dança son d’amics que sabon lo pretz dei causas : l’associatiu sufís pas per promorre una lenga. Macarel es un còp de pè dins lo quiu endormit d’un malhum occitanista tròp plan-plan, tròp gelós de sei capelas per posquer existir e faire viure la lenga d’un biais modèrn. A ! Lei localismes barrats e complicats dei raseus que se comprenon entre elei e que, perque soscan tròp e renan de lònga, perdon sei practicas ! An ben comprés, a Macarel, qu’es amé d’estrambòrd e un biais positiu, un pinçat de sau comerciau, que la lenga serà presenta dins lo mond de deman. Avètz pas que d’agachar lei veituras que son a l’entorn de vos : vesètz aquelei marcadas dau roge e jaune Macarel ? Son de pertot ! E quau son lei menaires ? Mai totei lei familhas e gents dau país, conscients ò pas d’una cultura occitana viva, pardina. S’i reconeisson ! Macarel a enfin dubert lei pòrtas de l’Òc en totei. Vaquí perque ne siam reconeissents. Gramaci Macarel e lònga mai ! Lònga mai ! Gardatz l’energia !