divendres, 16 d’agost del 2013

Viatge conegut e aimat

Sempre sus mon vèlo en suspencion sus lei paluns assecadas de la pichòta Camarga. Deman anarai veire lei resclausas dau Pichòt Ròse. Es mon viatge preferit. Aqueste que passe cada jorn ambé mon paire. Per aprofiechar de sa sapiéncia e de son entrainament fisic. La Miegterrana nos recampa. E mancariáu pas un jorn d'estiu per viure aquò. Siam una minuta d' aqueste país, papà!
Le lendeman, finala après lei resclausas contunham sus la via de terra que perlonga la D63 (Palavàs, Carnon, Lo Motàs). Se dubris a nautres un paisatge bèu. Lo camin dèu surament menar a Seta. Un farandola de cabanas, lei "cabanas dau Ròc" dubrisson leis uelhs de mon telefonet. Maugrat lo solelhàs assage de faire mon mielhs per vos. E bastir de remembres novèus ambé lo paire.
Lei cabanas d'aicí ecologicas ambé de teulissas solarias ò plus ancianas, fachas tot just de fustas pintadas ambé la crotz occitana ò la crotz camarguenca. Lei estajants parlan fòrts dei merinjanas de miegjorn culhidas dins l'òrt. E tot aquò me tòrna a Grecia.


Television: thalassa

França tres prepausa un documentari sus leis illas escondudas de la Mar Miegterrana. Tres illas pensadas, inventadas au gost dau jorn per d'arquitectes, òmes de sciéncias, rics eritiers. Totei amorós de dòna Natura. De descubrir sus lo siti internet de la cadena ò en segonda difusion sus la TNT. Fabulós!
Lo pescaire qu'avètz sus ma fotografia es pas d'una illa esconduda mai lo pescaire de mon illa aimada qu'es Mitilena. Un personatge fòrt de la familha que m'aculhís lei braç dubèrts dempuei 5 ans!

dijous, 15 d’agost del 2013

Felipe Carrese, Malaterra


Dissabte 19 de genier a 15h50, sus F3, redifusion de "MALATERRA"
lo filme de Felipe CARRESE
(bilengue occitan-francés/sota-titolat)


Un filme que conta la vida d'una familha de paisans dins leis Aups de Provença Nauta (virat a "Noyers-sur-Jabron" 04) dau temps de la promiera guerra mondiala... sus d'un fons d'espionatge...
Acteurs : Laurens Revest, Roger Pasturel, Claire Massoubre, Estelle Pessemesse, Franck d'Aloiso, Léa Coulanges. Durée : 95 minutes Réalisateur : Philippe Carrese.

Pendant la guerre de 14-18, en Haute Provence, une famille qui vit en autarcie, et dont l'univers est essentiellement composé de femmes depuis que les hommes sont partis au front, entretient d'étranges rumeurs de malédiction autour de Malaterra, un village abandonné soi-disant hanté. L'arrivée d'un vagabond sourd et muet va exacerber les conflits individuels, chambouler la vie quotidienne dans cette ferme isolée et révéler le mystère de Malaterra, le village maudit. En Occitan et en Français.

dimecres, 14 d’agost del 2013

dimarts, 13 d’agost del 2013

Rescòntres d'Arle. Talhiers, resto, autorota.

La jornada s'acaba dins lei talhiers. La calor cala. Es lo promier còp que fasèm lei rescòntres d'Arle sensa l'impression d'un grand lassitge. L'organizacion, la coeréncia de l'ensems nos an convençuts. Capitam pas de laissar Arle. Manjam dins un restaurant suau que se ditz Fad´Òli.  S'inventa pas nimai.
 Lo paure vesin de taula, dei gròs braç, se tròba solet subran. Comprenèm que son amiga ven de lo laissar. Lo temps d'un flash.Eu, saup pas se dèu continuar lo repais qu'a comandat ò la seguir. La seguís.
La veitura que nos tòrna cap a la Vila de Tam breça Calon que se rementa deis imatges de jovença dei clichés retrobats dei camps rodanencs dau frònt popular puei d' aqueste còs torçut, perdut dins lei montanhas, dins un paisatge d'aubes que sembla a d'esculpturas. Dins sa tèsta la polida fa son montatge.

dilluns, 12 d’agost del 2013

Lei talhiers vesita guidada

Calon e ieu volèm seguir la vesita guidada dei Rescòntres d'Arle. La guida nos aculhís ai talhiers . Tres univers dispariers, dins tres membres gigantàs: lei fotografs Minkkinen e  Tillmans. E una mòstra tematica: una soscadissa sus l'Africa.
Prene de nòtas en dirècte. Me seguissètz?
Promier membre. Arno Rafael Minkkinen òbra sus son còs nus coma s'èra un paisatge. Performància dangeirosa. Lo dangier coma processus artistic. Lo patiment lo marca. En argentic. Fòrt. Espectacular. Poetic. Se tòrça dins de posicions impossiblas. La vida de Minkkinen es una dolor. Marcat per son bec de lebre mostrarà sa cara soncament a la debuta dei annadas   2000. Comencèt dins leis annadas 70. 43 ans ara que fa de recercas sus son còs sensa relambi. Calon es marcada per  tant de beutat.


Seguís puei 12 fotografs d'Africa de Sud : transicion, paisatges d'una societat. Malaisat de passar d'un univers a l'autre, pense. Mai la guida es pedagòga e fòrça interessanta, joina, polida, saberuda. Ai pas retengut grand causa aquí... Levat lo bòn biais de la guida.
Tresen e radier membre: L'univers de Tillmans.
Wolfgang Tillmans comença la foto dins leis annadas 80 perseguit per la mòrt de sei pròches en causa dau sida va assajar de crear un ensems magic, non mestrejat de la fotografia. Astronomia, fotografias dau mond, abstraccion, registre dau quotidian: un brave mescladís! Assaja de comprene lo mond dins sa globalitat e critica ansin lo tròp plen de la mondializacion. Pivelant. Fotos numericas tròp precizas.
Sortissèm d'aquela vesita fòrça las mai urós. Es un bòn plan: la vesita guidada dins lei talhiers es a gratís!

Bestiari d'Arle

Ambé Calon, fau la pausa de Tarzan davant lo rinò ròse dei rescòntres d'Arle. Coma se l'aviáu caçat.

Foto auto-mat

Ambé Calon avèm fach de foto-mat-ons au foto auto-mat

Pierre Jamet, lei talhiers

Remembres negres e blancs dei vacanças dau Frònt Popular sus Ròse. Tocant. La mòstra preferida de Calon per la jornada.

Erik Kessels, palais de l'archevêché

Òbra: 24 oras de fòtos. Onte una mar gigantassa, ersa de tiratges fotografics, raca d'un balcon interior. Coma per dire un tròp plen d'imatges... de mancar pas.

Sergio Larrain, gleisa Santa-Ana

Lo chilian qu'arresta de faire de fotografias mentre qu'intra a l'agéncia Magnum. A 40 ans.

La sosta, plan Doumer

Manjar au restaurant La Sousto. En Arle, aquò s'inventa pas.

Lee Fan, Capitòli.

Afortis lo zen de l'Italian.

Mat dins lei carrieras

A l'asard bautasard dei carrieras d'Arle se tròba un grafista que se ditz Mat.



Giuseppe Penone, capela Sant-Martin dau Mejan




Escuplturas fabulosas inspiradas per leis aubres. Leis fotografias negras e blancas fan resson a la soscadissa d' aqueste grand poeta de la natura.  Amb 
impression personala de grand zen.

Mòstra Jaar, gleisa dei fraires presicadors

Existis pas de fotografia que mòstra Nelson Mandela que plora lo jorn de sa desliurança. Dison que la lutz dau calcari li leva la possibilités de plorar.

Festenau de la fotografia d'Arle

Anar querre Calon que m'espèra a la gara d'Agradà per lo festenau de la fotografia d'Arle. La montaira de cinèma ven dins Sud (es ansin que sona lo pais) per descubrir la colleccion en negre e blanc.