dissabte, 29 de desembre del 2012

Lo gau de Barcelos


Un jorn dins lei carrieras de Lisbòna. Lutz arange dau soleu contra lei parets de colors e contra leis azuléjo. Aquelei contrastes tan particulars a la vila guidan mon camin dins lei barris vielhs que montan e davalan. Me rebale dins la ciutat en crisi legissent lei tags que refusan la misèria: « cauma generala », « basta »!

Pauc-a-cha-pauc, meis uelhs laissan lei pinturas socialas per me mudar en torista ordinari. Fau lei veirinas.E l'idèa que me ponha lo cervèu: aquela dau gau! Ara que siáu a escriure mon bestiari, m'avise que lei veirinas ne son clafidas, de gaus! Pas de gaus dispariers, non, pas lo gau esportiu, pas lo gau gaulés, nani, mai una mena precisa de gau: lo gau portugués! Un gau flame, fier de sei colors de gau, pintat sus de figurinas de fusta, de culhers, de panèus, d'afichas. Quau es aqueste mostre tan important au país? Reverta lei cartas postalas, lei faudaus de cosina de sei plumas ambé la fòrma d'un còr perlongat per de ramas que semblan an aquelei d'un pavon! S'i vei tanben lei petalas verdas e jaunas d'un camp florit perdut. Lo gau modèrn dau potugau aubora una banana de rocker coma Elvis Presley. Mesfisa-te Portugués, lo Gau es pertot! Pertot, te dise!

Son fach a la cadena, saique aquelei bèstias! Perqué te dise aquò? E ben...comparem ambé lei crocodiles... Vas a Nimes, la vila dei crocodiles, per exemple, coma aquò, a l'asard bautasard, ne trobaràs pas jamai un, mai pas un que sembla ais autres! Lei crocodiles empalhats sota lei teulissas de la comuna, ò aqueste que floteja sus lo drapèu ambé son paumier son pas dessenhats parier, sensa parlar d'aqueste que se nega dins la fònt, plan dau mercat. Mai çò que m'espanta aíci es que lo gau portugués demòra... coma dire?... estandardisat! D 'en pertot parier! Es-ti quauqua-ren de sacrat? Qu'es lo mistèri dau gau portugués?

E, fin finala, qu'es l'importància? A! Me fau acabar mon bestiari! E l'escritura de mon bestiari me confla! Siáu en vacanças e me faudriá-ti pas laissar meis ambicions de contaire au país? Me fau pensar a quicòm mai? M'arrèste dins lo Centre d'Art Modèrn José de Azeredo Perdigão. Perdigão. Perdigau? Gau? Gau? Gau? A! Vaquí que me tòrna! Evidentament lei tablèus deis annadas 30 me fan pas oblidar aquel imatge de gau que me treva. Gau roge e negre. Me demande se siáu pas malaut.

Es ansin que faguère lo rescòntre çò mai important de ma vida. S'arrèsta, pròche de ieu, davans lo retrach dau poèta Fernando Pesso, un marin sensa atge. Lo tricòt regat coma fau e un bonet de lana. Aquel òme de la pèu maurela, pron balés, lo pèu blanc, lei trachs marcats coma lei camins d'un portulan, pren la paraula en fixant una pintura cubista:

-Ieu que nasquère me remente pas quora, sus una nau, a un endrech, en mar, aprenguère de legir dins lei pensadas de l'autre mai sabe a de qué pensatz...

Anem! Un còp de mai, un caluc. Me pòdon pas laissar solet ambé ma solesa? Se viatge solet es pas per èstre emmerdat!

-Òc! Ieu que travèrsere l'istòria dei mars, sabe francament a çò que pensatz.

Fugisse. Vire l'esquina e parte per lo pas agachar. Aquò l'arresta pas, e sempre tancat a son tablèu tòrna prene la paraula. Siam solets dins lo musèu:

-E sabe qu'es lo gau! Que siatz marcat per lo mistèri dau gau portugués! Que volètz l'oblidar aqueste gau mai resta dins l'esperit vòstre! Ben, ieu, l'ai coneguda son origina e vos vau dire, coneisse meme l'originau! Creguère lo manjar meme!

Qu'auriatz fach vosautres? Mon mestier es-ti pas d'ecriure d'istòrias? Aqueu falord sarà benlèu una sòrga segura. Es una reserva per l'imaginacion que desfauta. En cas... E ambé una istòria tradicionala necita pas de pagar de dechs d'autor. Encara mens ambé lei messòrgas d'un marin vièlh que repapia. Pòde faire son istòria mieuna. Li dirai pas.

Nos vaicí sus Lo Rossio a glopejar un café. La lutz arange dau soleu dança drecha e doça sus lei teulissas. Lo marin a lei pòcas traucadas. A pas un sòu. Es surament un sdf. Dòrm-ti dins lei carrieras? Reluca mon café. Me demanda se pòu manjar mon Speculòs ® e lo sucre sus la sieta. En escambi dau manjar e dau beurre, me prepausa son racònte (pecaire, li pagarai un pastéis do Bélém se fau...)

« -Devètz vos pausar de questions. Vos demandar quau siáu per vos parlar coma aquò dins la carriera e mai que mai per devinar lei pensadas. E mai d'aquò me trobatz vielh... Mai vos vau dire quauqua-ren: siáu immortau. Sabe pas perque lo temps m'empacha de morir. Coneisse pas la mòrt e traverse lei sègles. Es-ti un don ò un sortilègi? Enfin.. Brèu... ai dos poders: lo de pas morir e lo de legir lei pensadas. Es ansin. Mai tornem au racònte dau gau que vos interessa. Perque l'ai viscut. Es un racònte vertadier. Vau assajar de recampar mei sovenirs. Pense que se passava a l'atge mejan. A la fin de l'atge mejan, puslèu. Aquò fa qu'an aqueste periòd ère ja vièlh, tornave de Galicia e mon batèu s'èra arrestat dins lo barri de Braga. Marin, aviáu multiplicat lei mestiers de la mar. Sabiáu totei lei faire! Pescaire, capitani, pirata e meme corsari... Mai dau temps que vos parle, èra una passa que fasiáu lo modèste pescaire. Aviáu pas brica d'argent (come uei) e ère vengut prepausar mon peis au rei de Barcelos, dins lo barri de Braga. Lo rei de Barcelos èra conegut per sa larguesa. Longtemps aviá aculhit lei trobadors occitan en fugida ò en exili dins son reiaume, es per aquò que respectava lei femnas coma s'èran de dieus. Òc, es d'aicí que veniá sa larguesa. E cadun, dins son país podiá aimar a son biais. De mai, respectava totei lei religions e aculhissiá quau lo desirava dins son reiaume. Paure ò ric.

De me veire tan migós e miserable, ambé mei rets, e en causa justament de sa larguesa, lo rei me prenguèt dins son reiaume quauquei temps. Ò! Seis idèas belas agradavan pas en totei. E fòrça de sei conselhiers (mai que mai son gròs magistrat) aurián ben copat la lenga ai femnas e escampats totei lei paures dau país dins la fòssa comuna!

Quora arribère lo promier còp au reiaume, que se disiá tanben « lo reiaume dau plaser », lo rei me demandèt de me lavar. Sei servicialas me balhèron de banhs en tombant lo sabon negre dins l'aiga cauda, me balhèron quauquei plasers que reviscolèron mei remembres de lop de mar puei, un còp secat dins de toalhons doçs, me faguèron la lectura per s'assegurar de mon bòn sòm. Lo rei m'offrissiá lo dormir, lo manjar, l'aimar e lo saber.

En escambi fuguère encargat de tornar cada jorn sa racion de merluça que fasiáu secar en bacalhau. De mai, en vesent mon amor grand per lei dònas tan polidas de son reiaume demandèt ai doas interessadas, sensa lei forçar, se volián conèisser lo saupre-faire d'un avi, de me rejónher dins ma cambra. Lei doas dònas èran Maria e Melia. Una blonda e una bruneta, fachas totei doas coma fau onte fau (te vau pas dessenhar lo portulan.) Un ser mentre qu'aimave Melia (lei convidave, cada ser, una après l'autra, lo temps de reviscolar dins de pausicions disparieras. Ai de vièlhs òs mai la carn viva) ausiguère un crit dins la cort dau castèu. Un crit agut e penible. Un crit de femna.

Veguère lo lume de la torn mai nauta. La torn dau rei. Lo rei bòn cridèt:

-Quauqu'un vòu lo mau ais estajantas de ma vila! Mei femnas! Mei femnas! Mei femnas tan aimadas! Mei femnas tan protegidas! Sordats! Sordats!

E, pecaires, lei sordats trobèron la Melia, mòrta, defòra, a ma pòrta, la boca de sang rajant au sòu. De la paur, Maria, a pron pena vestida, fugiguèt de la cambra e s'escondèt dins la cròta dau castèu. Aguère pas lo temps d'alenar que dos sordats me prenguèron de fòrça dins lo liech:

-Sota l'òrdre dau rei de Barcelos! Vos arrestam! »

Lo vielh arrèsta son racònte. M'agacha, drech dins leis uelhs:

-Ai lo ruscle. Ai fam fam fam.

Li crompe un pastisson. Un pastéis do Bélém. Demande un segond café. Lo ser tomba. Lo freg se fa sentir sus Lo Rossio.

Contuha l'istòria:

« -Arribèt lo rei majestuós que li agradava pas lo conflicte, seguit de sei sordats e de son magistrat. Lo pòble, lei sordats, leis òmes, lei femnas, lei vielhs e leis enfant en boneta de nuech ò en camisas de cambra escotèron sei paraulas. Diguèt: « deman, papet, te menarem a la poténcia! E es en public que te coparem lo còu! »

Lo veguère ieu, qu'aquò li fasiá mau, au rei, de donar aquest òrdre au papet qu'ère. Nòstreis agachs s'escambièron e veguère qu'aviá pietat. Seis uelhs, banhats de lagremas, disián: « lo pòde pas creire, ieu, que me siáu enganat sus ton sòrt, tu, l'òme brave que me noirissiás de ta pesca. »

Alòr, brava e coratjosa, Maria sortiguèt de sa cròta. La paureta tremolava dins sa rauba de nuech. Sei popas, dau freg, ponchejavan:

-Es pas eu, me podètz creire. Me donava de plaser quora s'ausiguèt lo crit de la mòrt. Se nos volètz pas creire, resta lo pes de nòtrei còs entraucat dins lo liech! E l'odor carnala dins lei linçòus!

Lo bòn rei vouguèt pas verificar, tan fasiá fisança a sei servicialas ensinhadas e tan voliá pas que son amic, ieu, lo vièlh pescaire se faguèsse tugar.

E me desliurèt tot d'una. Sobrava lo mistèri de la Melia mòrta au trepador. Un sordat cubriguèt leis espalas de Maria per la protegir dau freg.

Es alòr lo magistrat que prenguèt la paraula:

-Ara, pòde parlar! Se fau acusar un estrangier, ne coneisse un...

-Parla magistrat! »

Lo vièlh cala. Me ditz:

-Lo pastisson dau Bélém, basta pas!

-Qué vòls?

Li comande un bife à portuguesa. E contunha l'istòria. Lei toristas, ambé de flashs se prenon en fòto pròche de la fònt.

Lo marin perseguis:

Lo magistrat devistèt son public:

-Ò! Mon rei! Avètz-ti demandat son avejaire au mendicant de Galicia que vos venguèt visitar lo còp passat?

Alòr, dins lo negre de la nuech, s'ausiguèt la votz de l'estrangier:

-Òc, siáu ieu, l'estrangier de Galicia. Es se fau un copable, e se fau que sigue un estrangier, alòr... perqué luchar? Ambé vòstrei fòrças armadas anarai pas luenh!

-Degun te demanda ren, l'estrangier! E ren ditz pas que siás lo tugaire de la paura Melia... L'estrangier fa pas lo tugaire!

Alòr lo magistrat pesuc de la cort, pensava pas que de manjar coma ieu uei mai que pensava diferent se sarrèt dau rei e a la chut-chut:

-Escotatz rei. Tota la vila de Barcelos espèra un òrdre franc de vòstra part. Lo pòble e lei sordats vos veguèron plorar davant lo vielh, avètz escotat leis consèus d'una... d'une... femna! A mai una serviciala! Se condamnatz degun, deman vòstra autoritat sarà en dangier. E perdrem la fisança dau mond que pensan pas sempre coma vos. Vòstra larguesa vos perdrà.

Lo rei, qu'èra influençable, perdut dins leis idèas dau poder, dau ben faire e dau ben plaire, pertocat en plen còr per aquela marrida lenga, ordonèt d'una votz fòrta e mascla que faguèt

tremolar lei parets:

-Arrestatz l'estrangier! Deman! A la poténcia!Zo!

E lo pòble, e lei sordats, e leis òmes e lei femnas, e lei vielhs e leis enfant, en bonetas e en camisetas de nuech, enfin urós d'ausir una tan bòna nòva, e perque s'anonciava, un còp de mai, l'espectacle de la sang cridèron:

-Arrestatz l'estrangier! Deman! A la poténcia! Arrestatz l'estrangier! Deman! A la poténcia!

Lo magistrat prenguèt la paraula:

-Deman, mentre que manjarem totei, vos balharem l'espectacle de la mòrt! E lo repais sarà a gratis!

-Visca lo rei de Barcelos! Visca lo rei de Barcelos! L'espectacle de la sang e lo repais a gratis! »

Lo vielh m'agacha. Leis estelas dançan dins l'aiga dau pòrt:

-Pòde pas contunhar. Ai set.

Li comande un pòrto blanc. Fa durar son gòt e se decidis de contunhar l'istòria:

« -Me remente. Lei portugués èran per òrtas. Jorn especiau: anavan totei manjar ensems a l'entorn de la poténcia! Lo lendeman sortiguère doncas ambé mei doas femnas d'amor. Eriam dins un país larg! Una a cada braç! Ėre ben socitós de saupre coma l'istòria s'anava acabar. Fasiá bòn. Fasiá soleu. E sentiáu la doça odor dau galinier que virava dins la lenha en banhant lo sòu de son chuc de sang e d'òli.

De grandei e lònguei taulas blancas èran alestidas a l'entorn de la poténcia. E la paura còrda, coma un decòr de tiatre au platèu nus anonciava l'espectacle de la mòrt au mitan dei sietas, dei gòts, dei platèus de fruchas dau país. Lo mond esperavan la coregrafia de la mariòta desmembrada. E crese que meme ieu, botat per l'estrambòrd ambient, crese qu'aviáu enveja d'i participar... »

Cala lo marin. Es pas per demandar un gòt de mai, nani. S'arrèsta perque sosca. Leis uelhs dins lo vuege. E tòrna dire lei darnierei frasas que l'espevantan:

-...òc, crese qu'aviáu enveja d'i participar.

Se tòrna prene:

« - Lo rei nos aviá gardats tres plaças a sei costats. Ieu e mei doas femnas. Eu, a costat de la sieuna. E son fraire, a costat de son marit que s'èran maridats fa gaire. Larguesa! Larguesa! Lo magistrat rosigava ja una coissa de polet de la man drecha mentra que sa man gaucha e graça d'òli e de chuc de carn carreçava l'autra coissa d'una dòna de companhiá per arribar, benlèu, a un endrech precis.

Es un òme rossèu, de la talha d'un enfant, que se sarrèt au mitan de la plaça, ambé son tambornàs, e que faguèt lo silenci en quilant:

-Rantanplanplan! Rantanplanplan!Rantanplanplan!Agachatz bravei gents! Agachatz lo bel espectacle! Uei! Agachatz doncas! E comprendretz la larguesa dau rei de Barcelos! E comprendretz sa larguesa! Rantanplanplan! Rantanplanplan!Rantanplanplan!

-Visca lo rei de Barcelos! Visca lo rei de Barcelos!

L'estrangier intrèt en scèna. Aviá pas paur. Nani. Se vesiá ben. Èra un òme bèu. D'un trentenat d'ans. Seis uelhs maurèus, son pèu lòng, sa cara blanca, sa capa e seis vestits negres forçavan lo respècte.

-Qu'es ta darniera volontat estrangier? Rantanplanplan!

-Pòde m'adreiçar a monsur lo magistrat?

-Segur, s'es ta darniera volontat! Rantanplanplan!

Alòr lo silenci se faguèt. Lo pòble èra pegat a sei bregas.

-Monsur lo magistrat, gramaci de m'aculhir ambé vòstrei gaus rostits!

-Tu siás a morir e parlas de manjar? Parlas de mei gaus rostits? Es una galejada? En mai d'èstre estangier, siás caluc... a! aurem rason de te tugar! A!A!A!A!

Lo gròs magistrat cacalassa. La fola cacalassa. Cacalasse. Mei femnas cacalassan. Lo fraire e son marit cacalassan. Lo bòn rei, vesent leis autres rire cacalassa mai forçat. Li agrada pas la violéncia e lei penas de mòrt.

Alòr d'una votz de tragedian l'estrangier ditz:

-Se siáu innocent aqueste gau cantarà au moment onte me prendretz!

E zo mai! De cacalassar. Dau rire, lo magistrat s'escana e escupís quauquei bocins de polet que rintran e sòrton per sei dents negras. E laissa tombar sa coissa de polet e tapa sus la coissa nusa de la vesina en oblidant d'arribar a l'endrech precis.

-Ai! Crida la femna.

-A! A! A! A! Ritz lo magistrat.

Alòr? M'anatz pas creire... lo borrèu prenguèt l'estrangier per lo braç que se laissèt faire. Puei l'estrangier laissèt lo borrèu darrier, anèt a la mòrt, solet brave coma un taur que saup que tot es finit quand l'arena s'aubora. Lo mai bèu fuguèt sa marcha lentosa sus leis escaliers. Comencèt de montar, plan planet e majestuós, la capa fretant doça au sòu, espossant la torba de possas de terra jauna coma s'èra d'aur. Plan planet. Plan planet.

Ma tèsta me virava dau vin agre e deis odors de polets, e de l'odor de susor de mei doas femnas que me quichavan e me pessugavan, l'odor de lor carn mesclada au perfum fòrt de l'aiga de ròsa mesclat a l'urèia de lor transpiracion. Totei aquelei sentors agromolidas anonciavan la minuta d'avans la mòrt.

Regardave aqueste gau que negrejava, que virava sus l'aste, negre, cramosit, la boca entra duberta per lo vise que lo traucava fins au quieu, leis uelhs que blanquejavan virats cap au cèu. Alòr lo borrèu arribèt sus l'empont. Nosèt, còp sec, la còrda au còu de l'estrangier. Puei davalèt per accionar la trapa que lo fariá penjar.

Subte l'espaventa me prenguèt. Creguère de racar tan la vision qu'aguère fuguèt violenta e subrenaturala! An aqueste moment veguère lo gau tornar de l'infèrn. Seis uelhs virèron vers ieu mentre que coisiá e fumava encara. E craòu! D'un còp de bec copèt lo vise que s'espetèt dins lei flamas. Alòr lo gau, sensa plumas, nus coma un vèrme, s'escapèt dau fuòc cramant e lo morcèu de lenha au quieu comencèt de cantar, sautejant per amorçar lei darnierei cramaduras dei brasas que sentiá encara sota sei patas.

Lo rei bòn s'auborèt:

-Canta! Canta! Es-ti pas meravilhós? Lo podèm desliurar! Lo pod...

Mai... crac... tròp tard! La trapa s'accionèt. Urosament, lo penjat aguèt pas lo temps de bandar, coma per magia quora lo gau se meteguèt de cantar, lo nos s'èra desfach solet coma una serp que s'escapa de la paur dau baston.

Alòr lo rei faguèt ordonar dei suenhs a l'estangier, li reservèt sa cambra mai bela e li donèt. Li faguèt meme bastir una estatua onte se recampan leis aucèus nafrats. Puei l'estrangier se marridèt ambé una boiera que sentiá fòrt la vaca mai que jogava de musica e presava lei bòns vers.

Lo magistrat partiguèt en Galicia. Trobava que lo reiauma correspondiá plus a seis idèas. E se neguèt en mar.

Quant a ieu, après la granda festa que faguèt donar per la larguesa de son reiaume que s'espandiguèt a tot lo portu-gau (gau, gau, gau), laissère mei doas femnas après una lònga nuechada d'amor en assajant de ne trobar tres autras.



Lo vielh agacha lo fons de son gòt. Se sent l'umide dau pòrt. La luna es plena.

-Ara, sabètz lo perque dau gau dau Portugau.

-Lo pòrt dau gau, sensa dobtes...

-Se l'aviáu pas viscut, m'auriatz pas cregut!

Risèm d'un rire leugier. Puei lo marin s'aubora sensa faire de bruch. Lo serviciau nos fa signe qu'es l'ora de partir. Ai pas temps de me revirar qu'es pas plus qu'una siloèta dins lo negre de la nuech, lo vielh. Coma un Corto Maltesse envolat. Lo tornarai veire un jorn?

Alòr me vau perdre dins lo bairo alto, cercant tres femnas, beguent de gins tonics en tubant quauquei galesas. Oblide enfin l'istòria dau gau. Mai me remente dau marin qu'a viscut sabe pas quant de vidas.

dimecres, 26 de desembre del 2012

monard entaulat a s'Angkor Vat

Fotografia originala dau Tièri Offre. Present de nové per lo bestiari.
Gramaci companh!

dimarts, 25 de desembre del 2012

chiendent

Dessenh originau dau TAM (estilos, marcaire, gredons de colors, gredon gris, quasèrn de carrèus)

dissabte, 22 de desembre del 2012

Tragedia de la canilha processonària

Aqueste tèxt es dedicat a ma grand.

Ma vida es un laberint d’agulhas de pin qui pican e de pega pegosa que pega. Soventei fes, vese, d’amondaut  dau pin qu’ai causit, aqueste parèu pichòt d’umans. L’òme monta ambé sa tronçonaidora. Rompt lei brancas. La femna, pichoneta, lo comanda : « Un pauc mai a drecha, mai a senèstra. Aqueste còp ! Copa ! Copa ! Putas de caucanilhas ! » Alòr, ambé son casco blu, sei gants de plastic, l’òma copa. Tròn de dieu que petarada !
 E... Pataflòu ! Mei vesinas cabussan dins de nivas de lana que son sei nis. Desesperadas, s’arrapan un darnier còp coma dins un manège fatau ai ramas onte faguèron un caminolet de vida. Uèi siáu sauvada.  Agache la lònga e dolorosa davalada que dura pas qu’un temps. Mai... Deman... Deman, roleta russa de l’asard, grand uech catastrofic, sarà benlèu per ieu !
 L’òme recapta lei ramas de pins dins una caissa de fusta. Pòde bufar. Leis aucèus fiers de seis alas se trufan de nòstra manca de libertat. Nos dison que nos escampan au fuòc dins la chaminèia interiora, leis òmes. Lei veguèron  faire per la fenèstra dau manjador, un jorn de diseta que la femna aviá laissat lo pan d’ivèrn.  Nosautres, sabèm pas rebecar ai piutaires. Avèm pas leis imatges nimai l’experiéncia de vida per argumentar.
La mòrt. Tancadas amondaut dins lo pin. Acoconidas dins lo nis de lana, quora la nuech tomba podèm pas pensar a quicòm mai.  Repapiam. Pensam a la mòrt que ven. Cada minuta d’una canilha es rosigada per l’idèa de la mòrt. La podèm pas laissar tombar aquela! La chauchavièlha de la canilha. Cresèm çò que dison, leis aucèus. La nòstra vida malurosa, pesa, pesuga, pegosa dau fracàs e dau regret sembla una monstruosa chauchavièlha que nos trauca lo ventre. La paur nos liga leis unas ais autras.  La vida que pica e pega nos a dona pas de crit coma a l'elefant, au cat e au leon. Es una paur muda. Una paur secreta. Pasmens ne parlam jamai entre nautres.  E mai la vida nos copa, mai se reprodusèm. Non, es pas una enveja de vengéncia. Demandam ren, pasmens. Just ! Se podiam evitar de nàisser !
Lo jorn s’aubora e me vaquí, subran, ambé mon còs sus la sabla. Siáu a escriure de mei letras de terra sus l'arena de la fin : « Ajuda ! Vòle èstre quauqu’un mai ! »

 




dimecres, 19 de desembre del 2012

Quatre dromadaris


Lo desèrt blanc de la pagina de carrèus.  La garganta seca, espère, retarde la minuta que faudrà pausar l’estilò. Deurai un còp de mai escriure per sedusir. Leis enfants arriban a cinc oras e mieja e sus lo fuelh i a lo desèrt. 
Galopians ! Perqué fau-ti, cada ser, vos contar d’istòrias de dormir de drech ?
-Per posquer dormir, volèm d’istòrias de dormir drech. Per posquer dormir. Es ansin !
Aluque una Camèu®. Lo desèrt de la pagina blanca, lo desespèr dau paire au fogau, la frejor de la maire au trabalh, e cada ser invetar una istòria nòva, quora vira, per ela, lo micro-ondas.
-Mon bèu, vai lei cochar. Trime ieu ! Trime la jornada durent !
Au començament, aquò m’èra aisat aviáu una molonada de còntes dins la tèsta : Lo Bossut de Pau Fevau ò Quatre bèstias en una d’Edgard Allan Poe, aquò te fotiá la peta, te clavelava au liech, e t’ensucava, tot d’una, lei quatre camèus ! Mai dempuei quauquei temps es la secaressa, tot es estat fach, tot es estat dich, dempuei quauquei temps quand jòga lo tamborn de la maquina de lavar, sus lo còp de setze oras, m’assete an aquela taula, dins la cosina, dubrisse lo quasèrn d’angoissa, e en ritme... invente. La Vedeta® m’estimula. Mai, manca d’astre, la Vedeta® cala !
Se leis enfants dòrmon pas aqueste ser, la « boss » va un còp de mai me n’en faire portar la carga que trima, trima la jornada durent, ela.
Lei mòts, me lei fau escupir ! Bota... Ieu, siáu pas Carles Du Bos e s’aquela vida contunha : cap a la Droma ! Òc ! M’i anarai negar, lo pè estacat a la maquina de lavar...
Quatre dromadaris venon tustar a la pòrta. Sople. Vendon-ti de calendiers ? De pastissons ? Ramonan-ti ? Rauban-ti ? Representan-ti lo sindicat dei representants ?
Lo promier d’aquestei toboggans dei quatre patas, lo grandàs, lo vielhàs, lo laidàs, pela. Lo segond, lo mejanet, exibis fier una perruca bruna, cortet e en bròssa. Me rementa quauqu’un. Lo tresen, lo pichon, mastega sensa relambi una mastegagoma sus lo ritme de la maquina de lavar. Enfin, lo pichonetonet baveja tan que tòrne passar la pelha de dètz oras au sòu e li porge coma un toalhon. Me rementan quauqu’un. Indique lei patins, a drecha de la pòrta d’intrada, lei fau assetar, sensa mòt dire a l’entorn de la taula, e leve lei fuelhs dei carrèus desertats. Flame : òc, quatre dromadaris a ma taula ambé de patins ! Aquelei quatre parchidèrms m’alucan en cabussada, coma de ducs, coma de bòbos, fan leis inspectors deis òbras acabats.
Ai crenta de posquer pas acabar lo cònte dei mistons. Tan que vira fai de torns, la maquina de lavar. Mai coma de mamifèrs de la sang cauda pòdon-ti se mostrar tan fregs ? Calan. M’enfade solet : se desbranque la maquina, Mejanet aurà-ti la cortesia d’armoçar son mastegagoma ? Aicí, enebit de mastegar, Monsur, es una lei que ven d’espelir e vos menarà drech darrier lei barrèus de la cròta nòstra, au mai pregond dau jardin !
-Siam quatre dromadaris nascuts sota lo signe dau  taur. Avèm totei lo meme jorn d’anniversari a un an pròche, la mema maire e çò que saup pas papà (mon paire, pecaire aviá qu’una dent) de paires dispariers. Mai una giba cadun.
-Te crese, çò dise.
-Papà pica e mamà cordura d’escharpas per lei girafas d’Asia. Ansin refusèt la vòstra convidacion, afortís la perruca.
-Es pecat !
Respònde suau, sensa soscar : i a quatre dromadaris dins ma cosina, aquò’s normau, e segur, charran... non, me geina pas brica !
-Vos mercejam plenament, mastega lo mastegaire. Vos (tòrna prene una mastegagoma) mercejam per l’adopcion !
-Bondieu ! Aquò’s  ren ! Sabètz quatre de mai ò de mens, es la mema chorma per ieu ! Benlèu un pauc mai de cosina, un pauc mai de netitge, mai, vos assegure, es ren a costat d’ela. Paureta ! Trima la jornada durent !
Mai mon esperit que s’èra un briconet envolat davant la banalitat de la situacion, s’arrèsta sus lo mòt : « adopcion » e fa venir an ieu lo reflèx naturau de la paraula :
-L’adopcion ? Quunta adopcion ?
-Ai !Vos avisèron ? Siam lei correspondents dei mistons, que, en lenga viva estrangièra promièra annada estudian lo dromadari. Escriguèron : « venètz aicí, papà es remirable, es un contaire bèu, devriatz escotar seis istòrias. »
- Començam ara ?
-Començam ara ? tòrna dire lo topin de Nutella®. Darrier lo topin, i a Pèire.
-Anem papa ! Anem !
-Pèire as sopat coma un porcàs, vai te fretar la boca, e quand manjas gardes pas ta mastegagoma !
Tot vira normau. La pichonetaneta, Carlina, baveja, lo grandàs, Micolau, pela de tota son acnèia, l’autre e sa vilana copa en bròssa me demanda sa uechena lesca de pan, quant a Pèire se freta lo caratge e bloca la mastegagoma dins l’aiguier. Comprene pas. Faguère una mena de morphing, mesclère meis enfants ambé de dromadaris.
-Papà, papà, qué nos contas aqueste ser ?
-La galina deis uòus d’aur ? Lei còntes dau cat quilhat ?
-La polida e la bèstia ? Lei memòrias d’un ase ?
Totei aqueleis animaus, manses coma d’anhèus sensibles, aquelei racòntes de moralitat... Son tan bòns, pudisson pas, escupisson pas, bavejan pas, pelan pas...Es pecat de dire ais enfants de messorgas sus lo verai dau monde. Contar que tot es bòn coma la pelucha, doç coma la barbapapà. Faus.
-Drollets, aqueste ser es temps de venir grand, de vos ensinhar lo crudèu de l’Òme. Vaicí l’istòria de quatre dromadaris...
Subran, tòrna la « Boss ». Fa virar lo micro-ondas e ven dire de bonjorn ais enfants.







Avec ses quatre dromadaires
Don Pedro d'Alfaroubeira
courut le monde et l'admira
il fit ce que je voudrais faire
si j'avais quatre dromadaires
Guillaume Apollinaire





dilluns, 17 de desembre del 2012

Lo nové de Fabian lo Rainard

Vaicí un jorn ben estrani per Fabian lo Rainard. Resta dins una HLM a Bolena. Es lo 28 de novembre. Fai de messadas que tomba de clavèus sus sa vilòta. Òc, plòu dempuei lo promier jorn de la rintrada dei classas. Plòu dempuei setembre. Plòu ! Plòu ! Plòu ! Plòu tant e tant que Fabian lo Rainard tòrna dau collègi dins un nega-chin !

E la familheta, Mamà Rainard, Papà Rainard, l’esperan cada ser, a cinc oras, lei pés dins l’aiga, socitós de lo pas veire tornar dins leis grandeis ersas que bacelan lei barris de la vila.

L’HLM fai coma la granda nau dau Titanic ; floteja.

I a tant d’aiga dins l’HLM que totei lei vesins se recampan dins un solet apartament. L’apartament de Fabian lo Rainard qu’es amondaut. Toteis acoconits. I a la familha dei lops, dei chins, dei cats e segur, aquesta dei peissons que vivon leis inondacions mielhs que leis autres. Totei recampats per la collectivitat.

Fau viure ensems e Fabian lo Rainard parteja sa cambra ambé Pèire lo lop. Un lobet magrostèu e pas gaire finòt.

Plòu. Plòu. Plòu. Un còp de mai, plòu.

S’interròga lo rainardon en quichant son nas contra lo veire de la fenèstra :

-Siáu ben embestiat, çò ditz. Quant de jorns vai contunhar de tombar aquela pluèia ?

-Nové arriba dins un mes, afortís lo lop, poiriam esperar un miracle…

Defòra, lo bruch de l’aiga sus lo quitram se fa mai fòrta.

-Qué miracle ? Carrefour® se nega, s’enfada lo Rainard. Internet cala a cada ulhauç. Lei liurasons son impossiblas ! Adieu mei presents ! Ma PS4®, mon IPHONE5® ! Es la fin dau monde !

Arriba Papet Chin amé una saca de chocolat (lei vielhs an sempre de reservas de chocolat a un endrech.)

-Avisatz drollets ! ditz lo papet energic en pausant sa saca sus lo liech deis enfants. Dempuei un moment, vos escote parlar per la pòrta entra-dubèrta. Vaicí la respònsa a vòstrei problèmas. Ai un calendier magic e provençau ! Se respectatz lei tradicions, lo soleu tornarà !

Lo papet sòrt un calendier en carton de pampalhetas jaunas e aur de sa vèsta Pépé Jean’s® (de Nimes). Lei jovents agachan lo document pesuc e preciós en badalhant, indiferents puei renan : seguir lei tradicions ? E per qué faire ? Son mofidas aquelei tradicions ! Serv de ren ! O fant ! que fa cagar lo Papet Chin en Pépé Jean’s® (de Nimes) ! Qu’avèm qu’aquò de faire ?

Provocators, lei pichòts se trufan, un còp de mai :

« E ! Papet ! après l’escòla, quora aurem acabat lei devers, seriosament, aurem temps de jogar se seguissèm lei tradicions ? E ben non ! Aurem pas temps ! E nos fau faire nòstra jovença, nosautres ! Alòr, tu e tei tradicions… Mon v…»

Mai resta suau, silenciós e apasimat, lo papet. Davant aqueste morre de savi, tan fin e tan intelligent (fau dire qu’es un chin-lop) se ravisan. E leis dos enfants se consultan. A la chut-chut :

-Seguir lei tradicions dau calendier ? Benlèu qu’aquò nos menarà l’IPHONE5®, la PS4® e nos tornarà lo soleu (mai aquò es mens interessant) ! concluís lo lobet.

Se reviran :

-Papet ! Volèm ben seguir tei tradicions ! Siam interessats !

-Fòrça interessats ! galeja lo papet.

Alòr escotan lei consinhas de Papet Chin, vestit en Pépé Jean’s® (de Nimes) :

-Oblidetz pas de tot ben seguir. S’oblidatz una data sarà fotut !

Poncheja son det sus lo calendier magic e contunha :

- Tot comença aquí. Lo quatre de decembre festejam Santa Barba. Aqueste jorn fau plantar de granas de blat ò de lentilhas. E cada jorn fau susvelhar. Se van naut, se se pòrtan galhardas lei granas aquò vòu dire que la recòlta sarà fruchosa. E que lo temps sarà bèu.

-E qu’internet tornarà ? interròga lo lobet.

-Benlèu ! Es pas marcat dins mon calendier magic. Es pas d’uei, sas, mon calendier. E l’internet, pecaire…

-Aquò se vei, perseguís lo lobet trufaire, es clafit de traucs, ton calendier ! Dèu èstre vièlh coma tu !

-Mai lo restant sembla d’aur pasmens !raganta lo Rainard.

Lo papet tòrna prene son calendier ai colors d’aur :

-Anem, jovents ! Contunham ! Lo 24 de decembre es lo gròs sopar. Tu, Fabian, que siás lo mai jovent de l’HLM, e ieu, Papet-Chin que siáu lo mai vièlh, anarem alucar la busca de nové. Festejarem « Cacha-fuòc » dins la chaminèia. Segonda tradicion.

-Mai avèm pas de chaminèia ? fai remarcat lo rainardon finòt.

-E ben menarem aquela saca de reciuclatge Prisunic® pròche dau radiator electric. Devriá marchar. Mai tot dèu fonccionar e fau dire la frasa magica que serv de clau per festejar cacha-fuòc : « a l’an que ven, se siam pas mai que siguem pas mens. »

Lei pichòts tòrnan dire la formula magica :

- a l’an que ven, se siam pas mai que siguem pas mens !

Son det lo mena au 25 de decembre :

-A ! 25 de decembre ! Pas ren de dire ! Es nové ! Jesus nais. Pas plus. Pas mens.

Lo lop, sensa paciéncia, li tira lei bralhas :

-E ! Papet ! Se lo blat de calenda possa aqueste còp, calarà la pluèia ? Vendràn la PS4® e l’I-Phone5® ?

-Ò que non ! Pas encara, malurós ! N’en fau faire de causas ! Lo nové provençau es longàs. Alòr lo 26 cantam la pastorala ! Festejam lo camin de Josep !

-Josep ? Quau es aqueu ? demanda lo Rainard.

-Aqueu que cerca una teulissa per son pichòt, son pichòt Jesus, pardina ! explica lo papet.

-Perqué demanda pas leis ajudas socialas, galeja lo lobet marrit. Mai qu’aquò’s lòng ! Qué fau faire après ? Qué fau faire après ?

-Lo 31 de decembre, vaquí l’an nòu ! Aqueste jorn, resta dins ta familha e desira la bòna annada en totei !

-E ara es acabat ! E lei presents arriban ! s’aluca lo lop.

-A !Non ! Oblidas la festa dei reis. Se manja lo pastisson dei reis e se cerca la feva !

-E ? E ? Es finit ara ?

-Non fau esperar lo dos de febrier qu’es la Candelosa !

-A ! Ben ! Per ieu es tròp cagant, rena lo lop, m’interessa pas. M’agrada mielhs de mudar, de venir peisson dins aquela aiga que non pas de me faire cagar amb aquelei tradicions. I a tròp de datas, de chichi pompons. Vos laisse. S’acostumarem ben a l’umiditat un jorn !

Mai Fabian qu’es un Rainard bravet, escota pas lo lop e seguís lei consèus de son papet. Per eu, es la sola solucion per arrestar la pluèia sus Bolena. Lo 4 de decembre planta lei lentilhas e lo blat. Lo 24, aluca cacha-fuòc en disènt la formula magica (« a l’an que ven, se siam pas mai que siguem pas mens »), lo 25 festeja nové, lo 26 canta, lo 31 desira la bòna annada, lo promier dimenge de genier tròba la feva e lo 2 de febrier festeja Candelosa.

Coma seguís lei consèus de son avi, lo 3 de febrier, lo soleu tòrna.

E lo 4 de febrier, qué li tomba dau cèu ?

Una PS4® e un i-phone5® !

Lo problèma ? Lo problèma es que lei memei presents (pataflòu !) tomban sus la tèsta dau lobet que ven caluc dau tust e que dempuei aqueste jorn aluca lo cacha-fuòc lo 14 de julhet, manja lei reis lo 14 de febrier, canta La Camba me fai mau lo 11 de novembre, desira la bòna annada lo promier de setembre, e planta lei lentilhas lo 8 de mai dins la sabla de l’Espigueta.

E cric, e crac, lo cònte de nové s’acaba. E crac, e cric, s’acaba me fa mau (bota sela a mon Rainard).

dimecres, 12 de desembre del 2012

Beau-Père



Beau-Père es un film de 1981. Es de Blier. Lo realisator oblida la vena comica per trocejar una polida tragedia. De pensar qu'en 1981, leis enebits en amor èran benlèu mens pregonds dins la societat e podiam soscar ai sentits sensa lei baranhas de l'educacion e de la religion que banhan leis annadas 2000 e 2010. Eiritatge, sensa dobte, de 1968 e de la novèla ersa au cinèma. Mai sent ja la fin de sègle talament l'amor qu'i es mostrat pareis triste. Ben escrich, sens de la conversa mai tanben cinèma de l'intim. E la relacion quasi incestuosa nos fa pensar a una polida peça gregala. Un cinèma colhut. Entra Celina e Almodovar.  La signatura bela e personala de Blier. De descubrir sus la tela dau TAM.  

diumenge, 9 de desembre del 2012

Bayrou, un gascon au poder.

Non, non. Es just una idèa que me venguèt...

Borgen, una femna au poder.

Borgen, una femna au poder sason doas. Polida seria sus ARTE, ben menada e complexa. Politicament, dins la narracion, es au centre la femna. Me demande perque dins totei lei serias politicas lei personatges son au centre. La responsa es-ti dins la question?

Ren

Pas de film. Pas d'enveja. La vida videnta. Ren. Ren. Tot es sec. Ren qu'arriba. Ren.

divendres, 23 de novembre del 2012

Je suis le Canal Saint Julien


Je suis le Canal Saint Julien es un libre beu, escrich per Jaume Maigne ais edicions Atelier Baie. Traucat au sègle 12, Sant-Julian es un canau desrivat de Duréncia e aiga lei terras cultivadas dins la plana de Cavalhon. Polidei fotografias, archius e dessenhs explicatius, s’acaba per un lexic provençau en doas grafias.

Je suis le Canal Saint Julien, Atelier Baie, 2012, www.editions.atelierbaie.fr

dimecres, 21 de novembre del 2012

La votz de Jamie Cullum

La votz de Jamie Cullum me rementa  lo verd e lo blanc dei rotas d'Escossa. Promier grand viatge.

dilluns, 5 de novembre del 2012

D'art e de ciné lèu lèu

Quauquei soscadissas sus meis aventuras visualas d'aquestei dos jorns...
Descubert sus Arte plus set: lo trabalh dau francés JR (es son nom d'artista que prenguèt a la seria preferida de sa grand, Dallas,  dins leis annadas 80) que resta a NY. Rei dau placardatge e la fotografia, te fa a gratis teis estampaduras se li mandas tei clichés e ton adreiça, version papier e poster amé un certificat de l'artista. A tu après de placardar tei fotografias onte lo desiras, dins ta vila, ton vilatge... Lo messatge causit soventei fes per leis amadors resta sempre politic. La fotografia per dire lei causas... Lo documentari sus JR nos fa descubrir l'atalhier Invisible Dog. Un endrech vident d'artistas en creacion.  Durent l'entrevista, veiretz tanben la famosa via d'erbas e d'aubres bastida per leis estajants de NY sus lo camin ferrat abandonat que traversa la vila: the high line http://www.thehighline.org/. Un de mei mai grands remembres de la Poma. Sentiretz parier lo  biais positius deis estajants. Sempre en creacion, sempre en activitat de la ciutat que fa jamais sei nuechs. Lo galarista d'Invisible Dog  fa comprene qu'una tala creativitat es pas possibla a Paris.http://videos.arte.tv/fr/videos/square--7026958.html
A la video a la demanda, The Descendant onte Cloonney se perd dins un melo sensa nom. La femna es a defuntar, lei chatas son afrosas amé lo paire e lo paire baileja lo tot per tornar trobar sa plaça dins aqueste rambal. Lei paisatges deis illas fan benlèu viatjar. Mai lo tot manca de ritme. Lo liame uman amé la familha e la maire es interessant pasmens. Se laissa veire amé una tisana.
Sus M6 Replay: Desesperate Housewifes: seria americana sempre eficaça.
La rumor visuala: Lei Misteriosas Ciutats d'Aur 2 es a espelir. Promier sus RTB e lèu sus TF1. Sabe pas s'an gardat lo documentari de la fin. Pasmens lo generic, en teaser un pauc d'en pertot, nos anoncia una vertadiera seguida (segon lei bruchs la seria torna prene onte s'es arrestada) per arribar... en China. Per la sason tres, dins 30 ans, prepause leis aventuras d'Esteban, Tao e Zià en Occitània.
Lo museu:  Zo! Mai! Es urgent d'anar vesitar Lo Lau gelat a Nimes. Lei clichés grands dei mai grands rodatges dau cinèma francés (Techiné, Tavernier, Leconte) e de Almodovar sus l'empont de La Flor de mon secret i son monstats dins de negres e blancs argentics. Retenèm lei retrachs de Catarina Deveuve, lo retrach de Farinelli que fuguèt gardat per l'aficha principala dau film e mai que mai aqueu retrach escondut dau Miqueu Blanc a l'espera sus l'empont de Monsur Hire. Dins sa concentracion d'actor sembla a un monge bodista.http://www.lelacgele.org/

divendres, 2 de novembre del 2012

Lo chin de Burton.



Esteticament lo film es perfiech, meme se traina un pauqueton sus la longor. Lo default de Burton, pense. Es un cinèma de procedits que ten pas sus la durada. Lei criticas lo dison, de mai, es un film anti-Disney. Surament perque sei debutas de realizaire datan de Rox e Roucky (deux petits amis/ petit bébé chien/ renard orphelin).  Mai a dequé sert de faire de l'ANTI-DISNEY ara mentre que sei grands films sucrats an defuntat au sègle passat? Lo film es produch per la familha dau grand Walt. Bambi es citat sus lo davant d'un cinèma e es un omenatge.  BAMBI: Promier dessenh animat violent, pasmens, que s'acaba per una fin tragica. Quora lo film de Burton es un divertiment, finala, que capita a te congostar. NB: Lo personatge principau sembla a Jackson (son escais èra-ti pas "Bambi"?). Ok. Arrèste.  

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Lo cinèma plan e lèu, n°1.

Films vists aquela setmana: Dos retrachs de femnas.
Agora d'Alejandro Amenabar, Italia, 2009, amé Giovanna Mezzogiorno.** DVD.
Longuet. Mai una polida scèna de fin. La libertat de la femna, de la scientifica contra lei reviraments de la religion. La ficcion se debana quatre segles après JC a Alexandria mai me sembla d'actualitat tant lei religions son baujas, ma paura dòna...
Vincerre de Marco Bellochio, Espanha, 2008, amé Racheu Weisz. **DVD.
Fresca italiana. Ritmada per lei films de cinèma de l'epòca ( procedit un pau repetitiu), lo retrach de la femna esconduda dau ducce, mentre qu'èra militant socialista. Direm que son amor a pas susportat lo cambiament ò lo revirament... Le revirement c'est maintenant. OK. Je sors. Un pauc tròp estetisant (la scèna de la neu).
Films en cors:
Lo pòrc de Gazza (en telecargament sus lo siti Canau Plus), Lei pròias (DVD).
Films en espèra:
Un òme que crida, Tchad, 2010, DVD. Prèmi de la jurada de Cana en 2010 (DVD)
Films de crompar per la DVTèca:
Leis enfants dau paradis, de Carné, França, version restaurada. Disponible tanben sus lei tauletas.
 Lo carròsse d'Aur, de Joan Renoir, França, version restaurada en VO.
Film que fau veire au ciné-club de la vila de Tam: 
Fenèstra sus cort, d'Alfred Hitchcock, America.
To be or not to be, de Lubish, America.
Films d'ara de veire au cinèma:
Into the Abyss, de Werner Herzog, Alemanha/America (0-2).
Dins l'ostau, d'Ozon, França.
Frankenweenie, de Burton, America.
Films que cranhisse en causa dau subjècte traitat:
Chavana sota lo clòsc, de Clara Bouffartigue, França. Subjècte: "L'ensinhament"
Amor, de Michael Haneke, França. Subjècte: "Lo vielhum".
Lecturas en cors: 
Cinèma e pintura (un beu libre que m'a costat un braç e que pèsa tròp per lo legir dins lo liech).
Rolf Gunter Renner, Edward Hopper, Taschen, Alemanha,1990. L'ai pas començat per ara, legisse leis imatges promier.
Lo regret:
Mancar lo festenau miegterran de Montpelhier. 
Darnierei minutas:
Un festenau de cinèma occitan a Barcelona (Catalonha), Un article beu sus la cinefilia dins lo darnier numèro dau Nouvel Obervateur (França).






diumenge, 28 d’octubre del 2012

Grècia, me mancas...

(c) Lo Tam-Tam, agost de 2012, amé un HTC SENSE.
Au cinèma sònan aquò lo plan detalh... Per definicion, fa veire d'objèctes, coma d'indicas, per desvelar de secrets e apregondir la nòstra compreneson dau mistèri...

Au pais dei faunes... lo tiatre es rei!

Un faune... de tiatre, aqueste còp! Lo festenau de Chalon coma un zoo! Fotografia presa amé un HTC Sense en julhet de 2012.

Lo cantaire

Lo cantaire dau festenau de Chalon es un faune, un dieu pan. Se mescla amé la natura. Imatge presa per Tam amé un telefonet HTC Sense en julhet de 2012.

Un agach cert au Lau Gelat


Un agach cert sus le cinèma es una mòstra inedicha e personala de fotografias d'empont. L'artista, Joan-Maria Leroy, cabussa per lo promier còp dins seis arquius negre e blanc per porgir sa vision dau cinèma.  Fotograf d'empont, Joan-Maria Leroy ten d'aqueleis invisibles que sasisson e designan l'indiscernable. La fòto de Joan-Maria es pas brica lo detalh "people" nimai lo "off" d'un rodatge. Es just la sublimacion d'un instant de creacion.

Lo lau gelat, un dimenge de tantòst.


Luòc independent de grands rescòntres fotografics, lo Lau Gelat a Nimes, dins un corredor estrech presenta de fotografias ambiciosas. Sus aqueste cliché veses lo portau de la botiga. Una vielha botiga reinvestida en luòc d'imatges. Ara, un dimenge de tantòst, te tancas au portau de fèrre coma un òme sensa pantins dabans lo lau gelat.L'endrech es tampat e, sensa regrets, imaginas coma pòs resquilhar sus aquela mar de papier glaçat e te fas la mòstra de teis imatges tieus. Pòs patinejar dins ta testa, qué!


dissabte, 27 d’octubre del 2012

caratges dos

Au Carrat d'Art a Nimes, octòbre de 2012. Fotografia presa amé un telefonet HTC Sense.
Marilena Negro, 1957, La Tronche. Eux/Them, 2001. Estampadura, escampatge de tencha sus una tela de plastic, uelhets metalics.

caratges

Au Carrat d'Art a Nimes, octòbre de 2012. Fotografia presa amé un telefonet HTC Sense.
Marilena Negro, 1957, La Tronche. Eux/Them, 2001. Estampadura, escampatge de tencha sus una tela de plastic, uelhets metalics. 

Folco de Baroncelli per la granda pòrta!



La mòstra Folco de Baroncelli Javon per Sèrgi Migoule, en octòbre de 2012. L'aficha es una granda capitada. Au dedins de la mòstra, de letras escrichas au provençau per lo mèstre. Fotografia presa amé un telefonet HTC Sense per Tam.

lectura d'un programa de festenau

Au festenau de tiatre de carriera de la vila de Chalon, pas cap de cadieras. Leis espectators s'assetan, siague per agachar leis espectacles, siague per manjar, siague per dormir. Siam totei au meme niveu au ras dau sòu. Pasmens, maugrat lo mond, pòs t'isolar per causir l'espectacle que ven dins lo revolum d'espectacles que se disputan un recanton de betum. Tot disapareis a l'entorn. Finala, es lo vesèm per la plaça de parcatge qu'environ l'escectatritz, fau èstre ben ordonat e organizat per seguir un tau festenau de desòrdre artistic! (Fotografia presa amé un telefonet HTC Sense per Tam en julhet de 2012).