diumenge, 24 d’abril del 2011

Twain Mark: N°44, le mystérieux étranger.




Mark Twain : Un misterós estrangièr

Ais edicions Tristam ven d’espelir una revirada franchimanda inedicha de Bernard Hoepffner : N°44, Lo Misteriós Estrangièr. Es un libre fantastic, un cònte « ancian trapat dins una crucha e revirat librament d’aquela crucha » coma lo ditz son sota títol. L’autor american nos pivèla de tant d’invencions narativas. Es tant modèrn ! Siam prches d’un esperit de contaire precís, jamai despassat. L’istòria remonta a l’invencion de l’estampariá, en Austria. A la debuta, coma dins Lo Libre de Catòia de l’Occitan Joan Bodon (que lo mond entièr devriá legir e revirar dins totei lei lengas) vesèm lo poder dei religions divèrsas que trèva leis esperits d’un vilatjòt. Aquò nos rementa lo riget per leis autrei dròlles de la religion deis « enfarinats » dins lo meme libre. Lo promièr capitol de Twain, eu, fa una curiosa analisi dei cresènças au sègle 15 : « L’Austria èra fòrça luènh dau mond, e endormida ; en Austria èra sempre l’Atge-Mejan, e se podiá pensar qu’i demorariá a jamai. Cadun la botava meme de sègles e de sègles en arrièr e disián que d’après lo relotge mentau e espirituau, èra encara l’Atge de la Fe en Austria. »

L’enfància, coma en cò de Bodon, es bailejada (per dire pas rosigada) per la religion : « per nosautres, lei mistons, Eseldòrf èra un paradís. Nos embestiavan pas gaire a l’escòla. Dins l’ensems, nos ensinhavan a èstre de bòns catolics ; a venerar la Vièrgia Maria, la Glèisa e lei sants mai que mai (…) » Es ansin que Twain pòu donar a son racònte un ambient versemblable. Davans tant de manipulacion deis armas fa intrar dins son atalhièr d’estampariá un « estrangièr », un diable, un esperit. Un numerò. Lo 44. Lo jovent sens nom, que van sonar « Grana de Preson » va patir deis idèias recebudas de la familha deis estampaires e de sei joineis obrièrs. Mai 44 se va desvelar bòn magician e lector deis armas : coma dins la sèria True Blood, sarà capable de legir dins lei pensadas. Es de bòn legir. L’estil es linde e t’arrapa d’aise d’aise. Coma dins son geniau Tom Sawyer , Twain charra d’una idèia traç que modèrna : l’idèia de la differéncia, l’acceptacion de l’Autre dins l’ostau, dins lo vilatge e – benlèu per nos, qu’aquò te fa soscar – simplament au país. Magic.

Tam.

Mark Twain : N°44, Le Mystérieux Etranger, Tristram, 2011.

De legir parier dins lei memeis edicions :

Mark Twain, Les aventures de Tom Sawyer, Tristram, 2008.

Mark Twain, Aventures de Huckleberry Finn, Tristram, 2008.

En occitan per faire un percors crosat e una lectura comparativa:

Joan Bodon, Lo Libre de Catòia, edicions de Rouergue.

Aponde aquí la nòta de l’editor sus la quatrenca de cubèrta :

« Per aquel ultim roman, que li a consacrat lei dotge darnièreis annadas de sa vida (…) l’autor deis Aventuras de Tom Sawyer e d’Huckleberry Finn aviá la desirança d’escriure amé una libertat totala. Voliá monstrar – en se conhant dei prejutjats, deis opinions ò dei cresènças de quauqu’un mai – çò que fargava – segond eu – lo pregond de l’arma umana. (…) Libertat copabla : après sa mòrt, es un montatge forra borra considerablament expurjat que sarà publicat. Inedich ais Estats-Units fins en 1969, aqueu cap d’òbra parèis en França per lo promièr còp coma Mark Twain l’aviá escrich ».