divendres, 14 de desembre del 2007

apèu a projècte

La novèla directritz, vestida en rosa Barbia, placardèt una aficha en rose papier quieu sus la paret de l'agéncia de viatge. Caractèr 38, logiciau Word 95. L'aficha es pegada a costat de dos paumiers amé una neneta nusa e blonda, que fa de chivau (mai es pas ma grand) sus una platja d'un pais sota-desenvolopat e sus papier glaçat que sent bon lo torisme essexuau. S'agis de justificar seis accions au centre de l'agéncia de viatge. Avans lo 31 de janvier de 2008. Es pas lo pais dau sonrire, la cap. Sarié l'apèu d'ofre que justificarié ma fonccion. Li demadère doncas de qu'èra ma fonccion. Me respondèt: que falié rintrar dins lei casas dau logiciau. E s'entornèt. Sabe pas se m'agrada pas mielhs de conversar amé l'ome de la chifra.

l'ome de la chifra

A l'agéncia, i a lo tipe que s'entrava dei chifras, dei financias e dau cagant (financias, sondatges, borsa). Sort d'una depression greva. Lo vole integrar a mei discutidas. Mai quora se rescontram a la maquina de café, son dialogue fai sempre:
"Se prenes lei valors de la mediana contunhada, trobe la mediane quartier mediana, perque i a de valors decimalas. Es en frequéncia. La mieuna a cent passa. Fau tot mulitiplicar per cent. Es perque la seria es contunhada."
E ieu li demande:
"se que non, aquo vai?"
E me respond:
"siau làs".

dimarts, 11 de desembre del 2007

un ser a la candela















Aquela fotografia es pas mieuna mai dau collèga graulenc, pendent lei seradas de bar au Sarko (vos remebratz, es lo nom que donave au Bar de la vila d'Agradà...). Que me diguèt en prenent la foto: "L'important en fotografia, es la quista dau lume...". Sabe pas s'èra bandat mai la frasa m'agradèt. La fotografia tanben. Lo fau dire: a l'uelh! Aquelei flors son coma la prima en ivèrn.

gara de la vila d'Agradà

















dilluns, 10 de desembre del 2007

e subran lo lume...


Buos, Decembre de 07.
(C) Lou Tam, 07.

b coume buous, béu (b.lat. Castrum de Buolis)






n.de l. Buoux près d'Apt (Vaucluse), où l'on croit trouver le nom des Vulgientes, peuplade celtique. Lou Fort de Buous, le Fort de Buoux. (Frédéric Mistral, Lou Tresor dou Felibrige)



Viéure à Buous, es viéure coume dins un castèu en flamo.
(Lou Tam, 07)

rené char


Bolena, Bibliotèca Municipala.
Divendres 14 de decembre de 2007. 20 o 30.
Parlaren à Bouleno vous invite à découvrir un grand poète de Provence:
René Char
Diaporama presentat per M. Claude Lapeyre.
Poèmas de René Char en Provençau e Francés dichs per: Sergi Bec, Jan-Pèire Belmon, Andriéu Chiron, Jan-Bernat Plantevin.

dilluns, 3 de desembre del 2007

viatge dins L...

L'agéncia de Viatge me manda per d'escorregudas dins L... Vos contarai quora sarai tornat... Oblidètz pas de mandar de coms e de vesitar totei lei paginas dau Tam Tam qu'avètz pas agut temps de descubrir... Lei capitols son referenciats en bas d'aquela pagina...

diumenge, 2 de desembre del 2007

una serada amé la Mela













Passère una serada amé La Mela. Ere un pauc nostalgic, qu'èra au Clapàs. L'endrech deis estudis e fasié nostalgic tot plen. (Mandère meme un texto a mon ex-sogra, cresiéu d'èstre 1O ans fa, LOL, mai siéu segur que mon ex-sogra a un autre cat de potonejar,ara....:))
A la debuta, èra cagant, qu'ère au Clapàs per un acamp per l'agéncia de viatge. Mai après, es estat la serada de ma vida. Coma ne fasiéu tot plen amé lo Melhoramicapartit: lo veire (cinèma) e lo manjar (Mac Mickey, per citar pas la marca) e de cops que ia lo Racar (quand "ça le faisait" vraiment). Promier avèm pres la veitura. Ieu, que siéu de la vila de Tam aviéu crenta de me parcar dins una carriera escura, sensa pagar la plaça amé lo gardian dedins. Coma Mela m'expliquèt que costava un braç au Clapàs, se siam parcats a A.... davans CIC. Coma siéu un angoissos de la vida e de la vila, marquère lèu l'adrèiça onte siéu parcat sus lo telefonet, e me cantère dos vo tres cops lo jingle de CIC, que sabèm jamai, avièu pas enveja de virar solet dins lei carrieras escuras dau Clapàs per tornar trobar ma veitura puèi. Avèm montat la granda rampa dau Tram a pè. Perqué siéu balés coma una pelha, e que me fasié d'esport de l'annada. Avèm vist un filme francés, pron risolier e fin. L'Ora Zèro, d'a pauc-près Agata Cristia. Amé la chata a Joni (que cada cop que la vese me cante aquela cançon poirida que après te pega e t'empacha de dormir e que se ditz LAURA! OOOOOOO! LAURA, estampada Radio Nostalia, o piege: CHERIE FM. BEEEEEEEEEERK) la chata a Catarina e a Marcelo (qu'a laissat son cantaire de Benjamin que ne faguèt un disque e que passa a l'estar ac) e lo fiéu a degun (parle de Melvil). Per l'escasença nos aviam sortit la mameta de servici: DANIELA DARIEUX, que joga traç que ben mai e que fa la mameta de servici dau cinèma francés modèrne. MDR!
Puèi avèm manjat un manja-lèu a Lèu (per citar pas la marca, revire en Occitan). Quora siam sortits dau cinè, lei trepadors èran banhats: a degut ploure pendènt lo filme. M'agrada quora sortes dau cinèma e que s'es passat quauquaren de susprenent: la nuech que tomba, la pluèia qu'a banhat lei trepadors. Coma s'aviés mancat pendènt una ora e mieja lo filme dau defora.
Après avèm jogat sus lo monta-davala de la gara. E es pas una metafora erotica.

Puèi ai tornat a la veitura en me cantant la cançon de CIC.

Aquela granda serada vista per Mela es sus:

la grand

Sarà benlèu un jorn impudic e afros d'anar fotografiar sa grand. De la monstrar sus son blog. E de la laissar dire sei comentaris en Occitan. Perque es sola. Qu'es la fin de sa vida, benlèu, vo pas encara. Mai qu'es sola pregondament. Lo personatge pas sempre interessant amé sei defaults missants de Tatia Daniela, accentuats per lo vielhum. Artisticament parlant, sarié marrit de monstrar la polida mamet perque parlar de sa grand en lenga d'oc es un cliché arcaic.
Mai sabe qu'un jorn vo l'autre, me faudra i anar, avans lei regrets. Coma se la darnèra indiana d'una civilizacion èra a morir. E que son testimoni sarà un retrach sus un blog. Sus la tela. Sus internet. Mai onte vai ma consciéncia presa per la passion d'una lenga, d'una escritura e d'una civilizacion en perda ?
Perqué aquela interrogacion sus lo vielhum es lo motor de ma vida ? Es-ti aquo èstre occitanista?
E perqué aquo me balhèt enveja -dempuèi totjorn, meme avans la descuberta de la cultura d'oc- de legir, d'escriéure vo de faire de fotos?
Es-ti aquo la transmicion?

dijous, 29 de novembre del 2007

un ser au cinèma de la vila d'Agradà...

Defora lo cinèma... Un sèti, per un filme major... Foto originala dau TAM. (c) Tam 07

pau carpita a l'ostau dau pais marsilhés



Lo divendres 7 de decembre, projeccien e discutida a l’entorn dau film ’Rendez-vous sur les quais" de P. Carpita partent de 18H per l’apero. Ambé P. Carpita, Alessi Dell’Umbria, etc.

dimarts, 27 de novembre del 2007

diumenge, 25 de novembre del 2007

Lionel Dubertrand danse







Lionel Dubertrand danse à St Martin D'Heres (38400)

1/12/07: 14h, 18h, 21 h. 2/12/07: 10h-14h.
Pour plus d'infos, contacter: Organizacion Arts et Traditions Populaires
06 65 72 78 03
http://www.menestrersgascons.com/

renat sette




Bonjour à tous

je serai en concert "solo" à Théatre et chansons à Aix le 14 decembre.

Merci de faire passer l'info.

Amistats en totei
Renat
http://www.renat-sette.com/
“Cette voix au grain méditerranéen…devenue une des meilleures propagandistes d’un chant provençal en quête d’universalité.” Frank Tenaille , Le Monde de la Musique, juin 97

tamtamthon 400



Ah! Merci Mr Charlot! Moi aussi j'ai envie de faire la fête pour le TAMTAMTHON 400! Youpi.

tamtamthon 400




Super! Avèm convidat FF, un artista locau de la vila de Tam, per rire un pauc... Gramaci FF! E visca lo TAMTAMTHON!

tamtamthon 400



Gramaci per vostrei lecturas! Vostreis avejaires e vostrei criticas nombrosas! Ara, es vengut lo temps dau Tamtamthon 400!!!!!!!!!!! Contunhatz de mandar tan de comentaris! Es aquo que fa viéure la vila de Tam! 400 messatges, me siéu fendut, fau dire...
"Youpi!".

divendres, 23 de novembre del 2007

lo darnier libre de Marcèu Prot ven de pareisser..


"A l'ombra dei Chatonetas en Flor".

"Lontemps, me siéu segat de bona ora..."

un comunicat de Marcèu Prot




"Longtemps, je me suis cacaoté de bonne heure". Marcèu Prot.

Me rampele quora, a la chut-chut, descvariats en pijama verd per l'espera de Nove, desvalaviam coma de furas dins lo garatge escur de la vila borgesa e blanca dei nautors d'Agradà.(siéu Marcéu Prot, me fau faire de longuei frasas complicadas, quora avètz trobat lo vèrbe es bon). Lo grand, lo Papet Eli, a la retirada, un ome en blanc coma dins un laboratoria, fasié chocolats e fornets. Un garatge que sentissié pas la gasolina mai l'onctuosa odor dau cacao fort. Pas de pasta de cacao, de caco pur. Lo grand defuntèt. Mai ma memori protiana contunha de reviscolar aquela odor sensuala que desrevelhava, ja a cinc ans, ma sensualitat. Una memoria sensitiva sempre renovelada cada cop que vau a Total vo a Elf. Marcèu Prot.


dijous, 22 de novembre del 2007

benco es bon per lei rachons


Mela vos parla de Tang. Ieu, que siéu un platjaire coma ela (me raubèt mon film sus Massilia), vos parlarai de Benco. Me rampele, (es la rubrica prostiana) qu'a passa temps (m'agrada ben l'expression "a passa temps", fa felibre) qu'a passa temps, qu'aviéu un companh qu'èra rachon. Nosautres, lei Tam, eriam larges. Quand Rachon venié s'incrustar a l'ostau, per lo gostar, mon paire li menava lei creissents cauds de la fornarié (aviéu un paire fornier, aquo ajuda, ara es retirat, m'ajuda mens, manjam de Harry's), mai maire li fasié un fabulos Polin, amé sei quatre culhers a sopas per lo gost. Putan! Lo Polin l'auriéu esnifat. Après, completament destimborlats per aquela droga, jogaviam a Estarki e Utch, a l'ome de l'Atlandida vo a Tintin (ère de longa Adoc vo Milon, mai pas jamai Tintin, marrit casting). Lo Polin donava de força. La familha Tam avié bon gost.
Mai quora me convidava (valent a dire quora li tombava un uelh) aqueu rachon qu'èra fièu de doctor e que sa maire fasié l'avocata me fasié un chocolat Jument (la boita semblava a de Polin, mai èra pas de Polin. Avié lo gost dei produchs Dia mai èra en 50 abans Dia. La quimia avié pas progressat encara).
Mai siéu marrida lenga. Era pas tan rachon qu'aquo, lo fièu d'avocata. Avisatz vos! Quora lo mes tombava sus lo compte en banca de la Rachon's Family... WAAAAAA... li avié de Benco!!! Au siéu! Rhaaaaaaaaa Lovely! Putan! Pas de Reno, pas de Raco, pas de Bhèn Ko, pas de Rachoco, vo de Racouchot... Non la marca vertadiera! ZI BENCO (anglés en grafia mistralenca)! Ieu me balhava enveja, que la pub de Benco passava a la tele, abans Recre A2. E que la pub m'agradava, qu'èra rock coma una cançon de Dorothée. (vous remarquerez le fabuleux travail des couleurs pour cette rubrique. Je me sui fait caguer à tout colorier)
Lo Benco avié de granas que semblavon a de petolas de cabras. Te falié au mens 10 culhers a sopa per coloridar lo lach en marron clar.
E encara siéu larg! Era pas boooooon. Avié pas cap de gost. Te balhava lo raca vomi. En mai lo rachon volié pas faire trop caufar lo lach, qu'aquo rabina, e li aurié costat un braç en electricitat. Aquela legenda romançada e prostiana sus lo bon gost èra per vos anonciar aquo:

david folch

Es un companh de licèu (de la benda de Calou). Venguèt un bon fotograf! Fau anar veire! Clicatz sus:

vergonha


Eriam tres amics per una serada DVD Pizza. Se siam arrestats a l’Intermercat de la vila de Tam per logar lei filmes. Que se tròban a la pompa de gasolina (es la logica dau monde de uèi... vòls veire un film, vas a la pompa...) Quora arriba un tipe curiós. Nos demanda de prestar la carta blava. Nos afortis que sa moto a calat. E que pòu pas tornar partir. Fa nuech. Es embestiat. Pas degun per li donar de gasolina. Solas, de maquinas. A de bilhetas, segur, e nos tornarà l'argent de la carta blava, sensa relambi. Degun, dins la chorma de tres que siam, coneis pas aqueu tipe. E ieu, de dire, mesfisant: " Pecaïre! Avèm oblidat lei cartas a l'ostau". Lo tipe  part. Partèm. Fasèm tirar.  Podèm pas causir de filmes de la vergonha de sortir la carta davans èu.
 Regardam una emission de varietat tarribla sus la mort de Miquèu Bergier (per faire d'audimat, França Dos tòrna sortir seis artistas dau formòu). E  fasèm lo morre tota la serada. De la vergonha d'aguer laissat aqueu tipe solet, dins la nuech, dins lo freg, sensa argent. Siam de cons. La vila de Tam nos a condicionats.

Bejart, Lelouch, Ravel

Barbey d'Aurevilly, regionalista


Siéu a legir UNE VIEILLE MAITRESSE de Barbey d'Aurevilly. Era un autor que conessiéu pas, e ma fista, es tras que ben. Negre e romantic, coma fau. E amé lei temps de pluèia aquo passa ben. I de tot dins aquèu roman baroc: de romantisme, d'escambis per letras, de fantastic... E l'epsicologia dei personatges, de cops pesuga, me fa pensar qu'en França de l'ubac, coma en Occitània dau Sud, a passa temps, eriam capables d'escriéure d'istorias grandas coma lei serias americanas d'ara. Mai, vaqui, lei promiers escenaristes dau siècles 19 son ben morts: lei Zola, lei Maupassant, lei Balzac, lei Daudet, lei Felix Gras e ço autres t'aurian pondut, imagine, autra causa que Julia Lescaut. Coma siéu un ome curios e saberut, anère querre d'informacions sus lo Barbey. E sus una enciclopedia facila que nomarai pas e que se troba sus internet, trobère aquela informacion: Barbar sarié un escrivan regionaliste, qu'emplagarié ben lo nostre patés. A! Qu'aquo sent ben lo terrador per te faire realiste. Vaqui ço que me ditz l'enciclopedia. Mercés l'enciclopedia:

"Dès Une vieille maîtresse, les récits de Barbey se déroulent systématiquement dans sa Normandie natale. Cela fait-il de Barbey d'Aurevilly un écrivain normand, et de ses romans des « romans de terroir » ? La Normandie, ses paysages, ses coutumes, son histoire tiennent une grande place dans ses romans. Les poissonniers dans Une vieille maîtresse y parlent « comme des poissonniers véritables », c'est-à dire en patois normand. Dans L'Ensorcelée et malgré les objections de ses amis Trébutien et Baudelaire, l'emploi du patois est encore plus accentué : on n'y parle pas « normand du bout des lèvres ». Cette langue devient un élément essentiel de son esthétique de romancier : les langues sont « le clavier des Artistes », « le moule-à-balles du Génie dans lequel il coule l'or ». La poésie pour lui « n'existe qu'au fond de la réalité et la réalité parle patois ». Rhaaaaaaa! Lovely!

dimecres, 21 de novembre del 2007

Rita: Lo trin pichot



Onte ne son lei caminots? E onte ne son lei Rita de seis idèias politicas? Podrian demorar a Tam vo a Agradà? Aqui, pasmens, un clip magnific. Vo coma dançar sus dei causas afrosas. Aquela cançon sarié un omenatge au paire desportat de la cantaira dei Rita... Desportat en trin, evidentament...

dimarts, 20 de novembre del 2007

e Massilia fa sa revolucion!



Non lo cantarem plus, lo raggà de Marsilha,
Non lo cantarem plus, lo micro es fotut.

a la gara de la vila de Tam: una cantaira



A la gara de la vila de Tam, i a pas jamai de cauma. Votan gaire a senestra, va fau dire. E son totjorn lei promiers per ajudar la cultura. Aqui, per faire plaser ai pichots usatgers, t'an pagat una cantaira! Pas besonh de MP3. La gara de Tam es un bonur!

un trin de la vila d'Agradà



Aqui, un trin content. Que capitèt una bona cauma!