dimecres, 25 de febrer del 2009

caponitge contemporanèu


Aguer lo caponitge ne pas anar veire l'amic d'enfancia que perdeguèt son paire subran, un ser de febrier. Fa pas de tu un retrach joios. Fa de tu un egoiste. Egoiste que siés coma ta generacion tota. Es aquo que me dirié mon papà, totjorn viu e vident. Quant egoiste! Non. Pas de lagremas. Aquelei dau temps retrobat de se tombar l'un lautre dins lei braç après d'annadas d'amistats perdudas o d'amistats kleenex. Dempuèi quant de temps se siam perduts de vista per egoisme contemporanèu? Arribar au moment que la familha dolorosa se plora. Justament mau tombar. Pas trapar lei mots. Pas trapar lei gestes. Ieu, decidiguère de tombar pas. Pas au moment qu'avian benlèu besonh de ieu.Ieu. Ieu. Ieu. Ieu, siéu pas aparegut au cementèri. Ieu, aviéu perdut lo numèro de telefon. Ieu, escriguère una letra aquesta tantossada. Ieu, finala, per me desencusar de mon caponitge. Ieu, per exprimir mei sentits. Que la mort deis autres me fa paur. Ieu, coma sabe pas faire, ieu coma sabe pas èstre, ieu, escrive a la man, per la familha dau mort. Estilo negre. Caponitge. Pas de pluma. Un 045 Reynolds Fine Carsure. Made in France. Ieu, caponitge, escrive. En franchimand, per lei familhas. Caponitge. Fau de polits viras-viras amé la lenga de Molièra. Fau lo bèu. Caponitge. Caponitge. Caponitge. Oc. Prene de pausas de faussari. Caponitge. Caponitge. Me dise que van m'aimar mielhs. Ieu, ieu, ieu. Suremant. O autrament per que l'amistat reviscole. Pasmens me dise que dise benlèu de causas justas.

Qu'aquela mort m'anoncia lo regret d'una amistat gastada. Qu'es tant viva. Parle dau regret de pas plus faire de musica amé l'amic. Que m'avié agradada, a passa temps, aquela maquista de cançons originalas qu'aviam registradas amé lo paire a la technica. Amé lo paire a la technica que defuntèt un ser de febrier. Un ser de febrier, coma un aventurier au Maroc. Aquel ome remirable que m'encoratjava (benlèu un dei solets sus tèrra) dins mon narsicisme egoiste d'artista que se cercava dins lei miraus escurs. Un èstre positiu defuntèt. Un ser de febrier. Dins Maroc onte volié se crompar un ostau. Son-ti seis ersas positivas que me manda? A ieu, ieu, ieu. Son-ti seis ersas positivas de desert salat coma una pagina blanca? Que me dison: "Contunha! Se necita pas de plorar am'elei! Manda ta letra! E prepausa a mei gents de tornar prene la guitara bassa, d'alucar lo micro sus on. D'alenar tei mots sus lo micro. Benlèu que parlaràn de ieu sens va saupre. De mots e de regrets, n'ai pas de besonh. Que meis ondas saràn dins la guitara bassa de mon fiéu. Me'n vau amé lo vent. E lo cop que ven, en luoc de faire de letras, benlèu qu'auràs lo coratge de te rendre a mon enterrament vo de conservar l'amistat forta amé mon fiéu. Aquel egoiste."