dijous, 23 d’agost del 2012

Clavelets, cambra d'èr e bestiari


La cambra d’èr de mon vélo se fa crebar cada jorn per lei clavelets dau Camin d’Aiga. Lei rustinas magicas la transmudan cada jorn en animau...

...en anguiela mòrta sus lo sòu… 

...en pèu d'elefant…


 ... e en uelh de peis.

dimarts, 21 d’agost del 2012

Curtis Simon: una setmana amé Marilyn


Epopèia d'una vida. Ara Marilyn fa de la poesia. Se marrida amé Arthur Miller. Lei gents rison d’aquela relacion mai après sa mòrt cadun es d’acòrd per de dire qu’èra una granda dòna sensibla. Tardier. Recentament an publicat sei poèmas e son gèni se verifica. En fach Marilyn Monroe, coma la Patty de Libertat (Freedom, lo libre american que vos n’aviáu parlat dins lo pòst d’ier) patís de se realizar pas. Tragedia dau sègle vint?
Es d’aqueu mal-èstre contemporanèu que Simon Curtis dins Una setmana  amé Marilyn charra. Mai lo fau dire, sa ficcion, a l’estetica « 35 mm cramat per  lo lum e la lutz» resquilha en susfácia. Leis especialistas lo dison : la participacion de l’actritz (jogada per Michelle William) dins Lo Prince e la Dansarela, film realizat per Laurence Olivier, es una anecdòta. Es d'aquel episòdi que se tracta lo film mes en abima. Auriá benlèu ganhat de copar quauquei minutas inutilas. Perque lei capricis sus l’empont, la Marilyn subreprotegida, la presa dei potringas, lo complèx de l’actritz, l’ipercondria, coneissèm aquò de còr. De mai lo pitch de l’istòria es simplet : lo jovent Colin Clark (Eddie Redmayne) sus l’empont dau rodatge s’amorosís de l’estèla e fugisson, lo temps d’una dimenjada, lo platèu enrabiat.  Fa tresen assistent (mestier inventat per justificar sa fonccion durent lo rodatge) e crea lei gelosiás deis realizators presents. Òsca au Kenneth Branagh, actor shakespearian, per son interpretacion fòrta dau Laurence Olivier.  Sa preséncia fòrta e son mestier negan leis autrei personatges e actors. Se la Marilyn dins lo film fa de bòneis imitacions dins lei pòsas, direm qu’en plan gròs es pas parier... Manca l’ascladura e la maduresa que fau per aquò e benlèu d’un pauc de sensualitat erotica qu’alucariá e pivelariá tota la chorma mascla que la bada de lònga. Que de Marilyn, n’i a pas qu’una !
My Week with Marilyn en VOD ò en telecargament leiau.

La vertadièra M, sus son darnier rodatge.

dilluns, 20 d’agost del 2012

Jonathan Franzen, Libertat.


 Coma son lei vidas nòstras après leis ans ? Que venguèt nòstre pareu? Perqué leis dròlles nos laissan ? Perqué lei gelosiás ? Perqué lo fracàs après la capitada ? Perqué laissam totei çò que siam estats? Perqué capitam pas sempre de trobar la bòna persona ? Libertat de Jonathan Franzen, benlèu sensa donar lei respònsas,  fa lume sus la familha Berglund de 1970 fins a 2011 ais Estats-Units. Es lo retrach fin d’una familha pròcha de la generacion nòstra : sensuala, sexuala, exclusiva, oportunista, consomatritz. Lo paire, Walter a de valors ecologistas qu’a de mau d’ensinhar a sei jovents puei a sa pròpria entrepresa. Patty Berglund laissa sei pantais esportius per s’entravar de sa familha e patís (òc, Patty patís) d’un bovarisme pregond. Pren la paraula au mitan dau racònte en parlar d’ela a la tresena persona dins : « d’errors fuguèron fachas, autobiografia de Patty Berglund per Patty Berglund » e se sòna : « l’autobiografista ». Cadun es descrich amé una epsiquologia fina. 715 paginas, es la bibla d’una civilizacion. Mai q’una sagà. E se demandam coma l’autor a poscut se metre dins tant de vestits de personatges, coma un actor vertadier. Es benlèu que siam cadun dei personatges descrichs aicí : dau cantaire ròc fins au jovent desvariat per sei sens e seis ormonas. Fau passar lei dificultats de quauquei longors que son essencialas per comprene coma fonccionan lei personatges e la familha. Lo roman es adictiu e fin finala, aquela familha sembla nòstra. Imperfacha. Forçadament.

Edicion franchimanda : Jonathan Franzen, Freedom (2010), Paris, França, Editions de l’Olivier, 2011.
Edicion originala : Jonathan Franzen, Freedom, Estats-Units, Farrar, Straus e Girous, 2010.

diumenge, 19 d’agost del 2012

De la beutat romantica de la mar Egèia













La poésie est variable. Le jeu, ici, est de regarder ces eaux fortes dans le noir et de pousser le son très fort. On peut regarder et écouter chaque vidéo à part. Ou les faire jouer ensemble. Ou en canon. Suivant l'envie, l'humeur, suivant l'interprétation de votre esprit poétique ou musical. Suivant votre relation avec l'univers.