dijous, 25 de desembre del 2008

bestiari: la mosca



Siáu una mosca. Siáu nascuda d'una mandarina. Siáu nascuda d'una mandarina d'un celibatari au darnier estanci d'un apartament securizat. A la debuta ère un vèrme. Eu, la mandarina, l'aviá tancada entre la tèrra e lo pòt de plastic. Decembre. Per faire economia (vò per faire ecolò) dins aquestei temps de crisi, aviá pensat de faire poirir la pèu de la frucha quaquei temps dins la tèrra dau ficùs. Coma aquò: economises tei bordilhas e lo KB JARDIN. Mon mèstre lo racho, que fasiá d'experiéncias de totei menas, de biais d'òme solet que s'atisson de lavar la terralha a l'aiga fresca, de pas despassar lei 17 gras per lo radiator, que tira un còp la jornada la caça dei cagadors per evitar lo rebaladis dei glaciers e que fa son sòu a l'aiga de pluèia, mon mèstre, abans de s'escrancar nus sus lo radassier de cuèr que costèt un braç a sei gents retirats, mon mèstre, a 19 oras, abans lo Pichòt Jornau People dau Iann Bartés sus Canau Plus en clar, après una jornada de trabalh, television a l'antena rastèu, mon mèstre coava d'un èr pairenau aquela pèu de mandarina. Mon foetus, que. A la lopia d'un èr tissós.
Filmèt l'evolucion de ma mandarina au telefonet: Promier: La pèu ben redonda es aranja coma una aranja. Pauc a chac pauc, negreja la pèu. Es aquò que va noirrir la tèrra e va ajudar a mon espelison. Una legièra poudra verda s'esparpalha dins lo terrau. Coma una armada d'espermatozoides. Doçamaneta, lo pòt dau ficus es fecondat.
Mon mèstre (un trentenari) s'esperava pas a ma naissènça d'ivèrn. Aviá semenat la mandarina per rendre son ficus bèu. Un acte impulsiéu, que. A la tissa dau netitge mai demòra un parpalhàs racho e egoist. Quora un jorn, èra lo ser, aremarquèt l'olor que sortiá de la tèrra. S'avisèt pas d'en promier que veniá dau ficùs, l'olor. E anèt drech a la gorbilha de linge. Qu'espèra de n'aguer 3OO kilòs per lo lavar a la maquina, a 30 gras, programa cortet per ecologia e rachotisme. O alara lo mena a sa maire, lo Tangui. L'olor veniá pas dau linge, nimai de l'esponja conflada sus l'aguier de la cosina. L'olor veniá dau ficus que tirava un brave morre, que li mancava de solèu a travers lo veire dau salon, e que de tota mena, decembre per èu èra de lònga una marrida passa en causa dau cèu gris. Lo ficus es un caracteriau pendent lei sasons frejas. Grafinha lo terrau amé sei rasigas, a fam, a pas fam, a set, a pas set. De capricis d'ivèrn de ficus.
-Òu, çò diguèt mon mèstre a son ficus que parla a sei plantas per leis embelinar e rompre amé sa solesa crassa, òu, Ficus, siás tu que sentes l'uòu poirrit? Lo ficus respondèt pas. Qu'èra un aubre. E qu'èra l'ivèrn. Puèi mon mèstre li mancava de respècte: Saique podètz pas dire a quauqu'un que pudís !
- ..., faguèt lo ficus, lei braç balants, la cara pala.
- Me fariá pena de te perdre, mai sentes la mòrt.
Prenguèt una lopia e veguèt una coa blancassa que bailava lo brande dins la tèrra. Era ieu. Lo vèrme d'abans la mosca.
- A! Quet orror! Ai creat un micrò-univers ai pès de ma planta! Dèu li aguer un milierat de vèrmes aquí dedins que van me manjar l'ostau! A! Lo cranisse aquò. Anem defòra.
Per s'escondre dei vesins e se passejar nus dins son apartament securizat que lo vista-de-vista èra impressionant, mon mèstre aviá creat una mena d'òrt interior. E s'escondiá lo chichibèli amé lei ramassas de sei plantassas verdassas, vivassas, fogosassas. L'estiéu se passejava de lònga amé un pòt de geraniums ben roge entre lei cambas. Per pas èstre vist e gaudir dau nudisme coma cau.
De paur, me rintrère dins la tèrra. E lo mèstre, meteguèt lo pòt defòra, sus lo balcon per me faire morir.
Puta d'ivèrn de Provença! Aqueu mistralàs que te glaça e te ren bauj! Lei rasigas dançan au dessus de ta tèsta chanuda. E lei ramilhas, bolegadas per lei chavanas, braman coma de buòus un jorn d'escossura a la manada Sant-Pèire. Subreviure a l'ivèrn es tanben luchar contra mon paire ingrat que m'aviá fach venir amé sa mandarina e que me renegava ara. Era luchar tanben contre lei capricis de ma maire ficus que se bolegava de lònga, agressada per lo vent. Anave pas naisser dins l'amor. Aquò non. Ma maire ficus perdiá sei fuèlhas de la paur, coma se subissiá una marrida quimio terapia. Viviá mon espelison coma una malautiá. A travers lo veire que desseparava lo salon dau balcon, sentissiáu mon paire que nos regardava coma s'èriam embarrats in vitro.
Posquère pas quilar mon promier bramadis. Que lei vèrmes braman pas. Mai fasiáu de galariás en chucant ma coa qu'ai pas de det gròs. Fasiáu de galariás per me sentir caud e moffle, qu'es pas ma bauja de maire que m'auriá donat d'afeccion. Quora la prima venguèt, mon mèstre sortiguèt veire un pauc l'estat de son ficus. Per recuperar ma maire morrenta, l'agotèt d'un mescladis cervesa-aiga sus lei fuèlhas, que la faguèt reviscolar. Ibronhassa. L'efiech de la prima li faguèt montar la sèuva e venguèt polida coma una dòna d'onor au trofèu deis as. Veguère lei narrassas de mon mèstre se sarrar de la tèrra: « ou! Que sentes bòn! Sentes la flor! Lei vèrmes devon èstre mòrts ».
Ieu, escondut au fons de ma tèrra-maire fasiáu pas lo fièr.
Torneriam a l'ostau, ma maire, mon pòt e ieu. Au dedins. Foguèt l'ora de l'adolesciéncia. Dison lo temps de l'efemère, tanben. Lo temps de la metamorfòsi de ton còs. Ingrat que siás. As de pèus qu'espelison. Sus lei cambas. E vòls pas plus sortir de tei galariás. As paur de tei pèus gras. Siás solet dins aquesta tèrra. Fiéu unenc, degun te pòu tornar l'imatge dins lei miraus escurs de la tèrra. Te fas de filmes sus ton aparéncia. D'autrei vèrmes son pas nascuts de la mandarina. Siás solet au monde. E te tròbes sensa respònsas a tei questions. A! Coquin de sòrt! Que siás malurós! Que siás solet au monde! T'agrada de te lo repetir. As jamai rescontrat quauqu'un levat ta maire. Faudriá pas qu'arribèsse, un jorn. Qu'una pela venga te cercar, furne e prenga una carra d'orror a ta vista. A! La cara! Dequé diràn de tu? Siás un monstre! L'efemère. L'adolescéncia. Cada vèrme de la creacion es passat per aquèste moment de sa vida mai dins ta tèsta siás mai monstre que leis autres. Manques de fisança. Pas degun, segond tu, a pas viscut parièra chauchavièlha. Siás malurós, malurós, malurós. E sabes pas perque. Fas de causas enebidas que te castigan. Manges ta maire per sei rasigas. E ta voés, e ta voés, pecaira, comença de mudar. Afrós. Es pas plus una voés. Siás una mosca. Aquò rembombis dins ta tèsta, es grèu, aquò bombona, aquò bronzina, aquò tavana. Siás pas plus lo vèrme qu'ères. As enveja de lo demorar e a l'encòp, n'as pas plus enveja. Vòls sortir d'aquèsta tèrra per descubrir lo monde. La tèsta te vira coma se tubaves lei margaridas per lei rasigas. Es un pauc parier: son leis uelhs que te sòrton de la tèsta. E te fretes lei mans d'enveja vò d'inquietud.
E après aquela tempèsta d'identitat, es coma aquo que venes Mosca.
Era lo ser. Ian Bartés. Canau Plus. Pichòt jornau people. Britney Spears rasada coma un vèrme, quichada per lei paparazzi coma dins una formiguièra negada. Eu nus a bèurre una Leffe, 9 grads, per oblidar una jornada de trabalh malaisada. E ieu, amé ma pèu nòva de mosca. De rebats blus e verds sus lo còs mai mosca negra, ordinaria, amé l'enveja prigonda de conquistar lo monde. Me dison « la domestica » dins lei mitans scientifics. Promier voù. De mon pòt vèse leis uelhs grossàs de l'ecran plat que me pivelan. Son de detalhs que vei pas l'òme. Ieu remarque de grands redonds. Vese lo monde coma una mosaïc. De carretons colorats e multiples. E un carrat roge au mitan per ben causir ma direccion. La television a sus ieu d'efiechs epsicadelics que m'atrivon, coma per un ser de woodstock. Ai l'atge, mai ai pas encara tubat d'insecticides. Ai paur deis efiechs segonds. La television es sachut, es un dròga douça per lei moscas. E me fau descubrir lo monde. Lei sensacions de la perda de mestresa. Promier vòu e me pegue jà coma una merda sus un rai blu que se desplaça pendent lei jingles e lei pubs.
Ò putan! Una mosca, çò ditz mon mèstre. Vas te levar d'aquí?
Non, me levarai pas. Plane coma un bandada, amorosa d'aquel imatge que me fa fremir. Laissa-me seguir lo rai blu. Me parles pas. Siáu dins mon trip. E pòs parlar, paire, siáu a l'atge que t'escote pas plus.
E mon paire de se levar. Va au rebaladis dins lo cagador. Un armari amé toteis aquelei produchs quimics. Entre lo Canard Cagador e lo Paic Lemon (se dison Chin-Cagador e Paic cogorda per copiar pas) promier prètz, t'aganta l'insecticide biò que matèt lei cochenilhas de l'an passat. E vaquí que tòrna. Bauj coma tot. Transmudat coma dins un filme d'orror. Musica a la Psicòsa d'Aufrèd l'Hitchkock. A de revolums dins leis uelhs. E me bandís l'insectisida coma s'èra un revouvèr. « Naut leis Alas! ». Non lei levarai pas. « Leva te de l'ecran plat per crebar. Lo vòle pas porquejar. Me costèt un braç ». M'envòle maladrachament. Siáu encara joina. Una adolescenta de la vida de mosca. E mon voladis sembla a una petroleta. Brom. Brom. Brom. Fai de bruch mai abança pas. Maluròs!: Lèu, m'esconde dins l'escur dau salon. Mon mèstre me perd de vista. Un còp d'uelh a drecha. Un còp d'uelh a senèstra. Lo Chichibèli a l'èr que seguis lei moviments de son còs de vèrme. M'auriá-ti perdut? Zi! Zi! Zi! Cacalasse de mon zonzon. Me crese pròcha de la victòria. S'arrèsta. Gròs plan 16/9 sus seis uelhs. Bendas negras. A l'esquina dau botilhon, legís lo mòde d'emplec. Seis uelhs viran sus cada letra. L'imatge recuola. Contra cabussada. Plan a l'americana. Tòrna prene son arma. E tira en l'èr. Pan!... Enfin... Puslèu: PSSSSSSSSSSSSSHIiiiiiiii! « A! Es coma aquò? Ben, as pas de chança! L'insecticide se va rependre dins tot l'apartement e onte que siegues acabaràs. Lentament. Vergonhosament. » S'asseta apasimat. Lo quiéu dins son cuèr. Un Leemex sota leis narras (per pas dire Kleenex). Contunhe mon voladis. Pas s'arrestar. Oblidar leis efiechs apasimants de la television e de sei formas atrivantas. Pas s'arrestar. Passar pas per la tubèia blanca que vese tombar au sòu coma una nèu marrida. Pas s'arrestar. Tavanejar. Se me pause siáu mòrta. Rintre en apnèia. Dins mon viatge vese una aranha tombar subran de sa telaranha. La cabussada es violenta. Planhe aquela qu'auriá poscut èstre mon ennemiga. E contunhe mon percors dau combatant. Lo gràs dau produch s'espandis sus la taula en veire italian coma un rai de còca. Es lo tchernobiéu deis insectes. L'òme es tant poirrit. La flaquesa ven. Sente mei pèus, sente mei patas, assaje de montar e davale. Quiche sus tot mon còs. Mon còs me pesa. Anem! Siás joina. Pòs pas morrir ara. I a un diéu per lei joines. Leis joines pensan pas a la mòrt. Lei joines morron tardier. Lei joines, dins la tèsta dei joines, morron pas. Ma fista. Non. Es la tragèdia. Ai pas fach l'amor un còp e mon destin me ponha jà. Me resta pas plus que de me laissar tombar. Lo mèstre m'a jà oblidat. Pivelat per la blonda de la meteo. Vonvoneje un còp de mai per l'embestiar. Es un còp de lofa dins l'aiga. Crese que fau de bruch mai la mòrt arriba. Agonia de mosca. Coma per mon amic lo buòu, un ser de corridà, sente la dolorosa estocada finala. E tòmbe. Subran.
Quant d'oras, quant de sègles siáu demorada aquí, au sòu, en faire de cèucle amé mon còs pesuc? Quant de còps creguère que meis alas me portarián encara? Portada per lo naut, portada per lo bàs. Mei cambas frèulas s'aborran. Benlèu que vau subreviure. Sarai un insecte rampant ara. Siáu estada vèrme benlèu que deman sarai canilha. Vòle creire au miracle dei metamorfosis animalas. Non. Non. Non. Adejà siáu vièlha . Mon còs es destimborlat. Sente partir la carn de ma pata. Pietat. Ai pas viscut mei tres jorns de vida. Mei tres jorns de vida de mosca. Ai pas viscut ma joinèssa. Ai pas viscut mon vielhum. Ai pas vist meis enfants. Meis enfants e la maire. L'uòu qu'auriá pondut per ieu. Benlèu que l'auriam concebuda dins una mandarina, ma pichoneta. Sariam anats veire la maire ficus per nové. Sarié estada fièra de sei felens mosquetons. Auriam jogat ai Mile Bòrnas vò au quilò de merda. Ai que patisse. Vese lo filme de ma vida. Lo filme de ma vida de mosca es un cort metratge. Que vira en bloca fins a ma mòrt. Dura d'oras. De vertadièras d'oras d'òme lo sabe. Quora lo mèstre se lèva dau radassier, espère que venga portar lo còp finau amé son pè nus. Om acaba ben lei chivaus. Mai non. Lo generic de fins dau film dau prime time se fa ausir. Lo mèstre se sarra. Contra cabussada de son còs long que me domina. Me veire l'amusa. Coma per un adò retardat que leva leis alas dei vespas per gratuitat dins la cort de recreacion, me portarà-ti deman ai vesins coma un trofèu? Mata me colhon! Siáu tròp dolorosa! As pas lo coratge? As paur de te salir? L'ause se retirar dins sa cambra. Baissa lei radiators per economia. Per economia d'energia mai tanben qu'es racho. Pren suènh d'amossar lo lume dins cada membre. Ause lo tremolament violent de sei dents que se tustan sota la brossa electrica e tortuosa. Escupis de la sang, l'imatgine, en causa de sa gingivita. Fa de bruchs de porcàs amé sa boca.
Lo lendeman, lo solèu tusta dins l'apartament. Mon mèstre placa maire ficus contre lo veire per que faga sa fotò-sintèsi. Subran, dins lo contentament maniac qu'a per sa planta, tròba mon còs mòrt qu'aviá oblidat. Fa una moninariá de degost, talament me pensa sala e clafida de bactariás. Puèi d'une pinça d'epilar me mena ai bordilhas. Pasmens, a un regret ecolò. Me tòrna a maire ficus. Me pausa sus la tèrra. E ditz: « Siáu segur que faràs un bòn engrais ». E cada jorn m'agachar poirrir amé una lopia. Pas luènh de ma mandarina. Quau e qué va naisser de ieu? Se devriá mesfisar...

dimarts, 23 de desembre del 2008

JOC: Déquédison LEI MOSCAS?



Qué dison lei moscas? Lèu començarà lo bèstiari dau TAM. Abans de lo legir e de lo publicar, vos prepause un joc. Qué dison aquelei moscas sus la foto? A vostrei claviers! Fau pas oblidar que podètz laissar lei frasas que volètz dins la rubrica "comentaris" (aqui sota) vo au mèl dau Tam (tamlou@laposte.net). Dins una setmana lei lectors votaràn per la frasa la mai risolièra. De regardèlas son de ganhar.




dissabte, 20 de desembre del 2008

que d'alas per un clown: estage bilanç

Uèi es lo rescòntre dei palhassas. Bilanç d’estage coma dins lei grandeis entrepesas. Cada palhassa se mescla, siegue en faire un solò, siegue en faire un parèu. Siáu en parèu amé una polida chata que faguèt fòrça cors de palhassa. Que ieu siáu un començaire. M’agrada de lònga d’afortir que siáu començaire. Me fa perdonar un fum de causas.
Lei nòstrei palhassas an decidat de se la jogar New-York New York. Pecaire. Assajan de faire ben mai es una chauchavièlha. A la debuta, jogan la peta. La palhassa jòga sus l’instantanèu, lo moment precís e mes a nus sei sentits en agachar lo public dins leis uelhs. Arriban sus lo platèu en se donar la man. Polit parèu de palhassa. Dison qu’an paur. Jogan la paur. Son situats au fons dau platèu. E anoncian que van faire un grand espectacle en bretonejant. La voés diéu de la capolièra clown (la meteire en scèna a un ròtle omnipresent dins ta tèsta, es curiós coma experiéncia… te quita pas.) rembombis dins la nòstra tèsta : n’avèm pron dich, avèm anonciat lo tablèu. Ara passar a l’accion.
Vocalisas clownescas. Mai mèfi. Fau faire veire que la palhassa assaja de s’aplicar. De faire ben. Monstrar sa voés. Avèm de polidei voés totei dos. Lo monstar au public palhassa. Ara la coregrafia. Parier que per la voés : monstram una aplicacion d’escoliers. Se mesclam segur. Es un pauc tragic finala de jamai capitar, mai rai, siam clown, fasèm avans. Ma partenaria jòga amé son boa (una sèrp afrosa dei plumas ròsas). M’atissa aquela causa. Jape coma un chin. Es a venir caluc. Dins mon imaginacion lo boa se transmuda en granda saucissa. Bau ! Bau ! Lo boa ! Bau bau!
Mene ma partenaria sus un cube. Monta coma se montava leis escaliers de Las Vegàs. Mai i a pas qu’un cube… Se crei. Li mene un porta mantèu. Crei qu’es un micrò. Canta dins lo porta mantèu. Assajs micròs. Un dos un dos. Ela sus son cube. Ieu, au sòu. Jògue mezzo per li donar de plaça. Pauc-a-cha-pauc, la gelosiá me pren. Vòle lo porta-mantèu micrò. Saute per l’agantar, per cantar dessús. Ma voés se fa ausir cada còp que capite d’agantar lo micrò.
Demandam la musica (aquí ai un trauc, sabe pas plus a quin moment dau numerò se passa). Disèm a la regia : « Regis ! La régie ! Régis, la musique ! ». E normalament, la regia nos bota la musica. E Franck Sinatrà s’escampa a l’aiga.
Davala de son cube, ma palhassa. Monte sus lo cube. Desvisse lo porta-mantèu. Li fa un capèu. La seguisse amé lo capèu de fèrre. Assaje de la pas perdre. De son capèu redond ne fa un volant de veitura. Monte a chivau sus lo porta-mantèu. Monta darrier. Fasèm lo torn de la scèna. Un còp. Dos còps. Es lo darrier. Siam crebats de la performancia. Bufam. E es la sortida de scèna. Vos dirai çò pensaràn leis autrei palhassa de l’acamp.



dilluns, 15 de desembre del 2008

Stromboli. Rossellini. Analisi de Deleuze. Un dissabte encantat a l'ostau.

dissabte, 13 de desembre del 2008

polit espectacle

polit espectacle de nostrei politicians d'opausicion que son capables de se mobilizar per la television publica mai que sabon pas lo faire per l'ensinhament, la cultura e lei lengas regionalas....

dimecres, 10 de desembre del 2008

joguina gregala


Lèu nové e sei presents que nos gavan coma d'aucas... Urosament, demora de causas simplas com'aquo... Un pichot vromvrom, lo bruch deis ersas e un cèu blu a 36°. Es lo bonur cliché, mai es lo bonur pasmens. Es lo remembre d'un parèu simple, rescontrat sus l'iscla, amé dos pichonets. Qu'avian pas lei mejans. Que fasian l'iscla a pès. Que paguèron soncament lo viatge en Grècia. E qu'avian la sapiéncia de dormir en co de la Taberna Maria. Dins l'olor de l'oli dei pofres fregits de la patrona Arpiana e lo cacalàs dei practiquas d'en bàs. La vida, qué!

dilluns, 8 de desembre del 2008

actor gregau


Istorias e metamorfosis. Promessas d'una aficha.

tiatre gregau

Ajouter une imageUna pèça de tiatre gregala.... A vostre avejaire: comèdia? Tragèdia? Tropa amatritz? Tropa de mestier? rai. Lo plaser se legis dins lei sonrires e leis agachs. Mai per vos, cars lectors dau Tam, de qu'es la promèssa d'una aficha com'aquo?

diumenge, 30 de novembre del 2008

balota

Per faire balota, prepause a Laurenç e a Mela de prepausar una novèla frasa. Votarem per la melhora. E a vos lei regardèlas.

divendres, 28 de novembre del 2008

egalitat

es lo promier cop dins l'istoria dau Tam! Una egalitat per lo dequedis. Fasèm balota?

dissabte, 15 de novembre del 2008

LA FEMNA dei POPAS NUSAS


DEQUE DITZ? Troba de qué ditz la femna dei popas nusas (de manet, lo tam demora pasmens culturau). E ganharàs de regardelas. A tu d'inventar dins la rubrica comentari la legènda que va. Après lei militams votaràn per la melhora frasa.

fèsta camarguenca


ma cosina a la plaja


uèi vau a una fèsta per lei 40 ans d'una cosina gardiana. En Camarga. Espère que la musica sarà pas de la doba...

dijous, 13 de novembre del 2008

meis alibofis sus la tela

Coma degun, levat Mela, me laissa pas de messatge quora escrive de polits tèxtes, me laisse anar a de facilitats per aguer de clients...

lo grand cambiament

Fèsta au restaurant Cabran. Parlam de tot e de ren. Grau, Clo, Aud e ieu. Se contam leis abituds. de la vida vidanta. Lei detalhs que fan rire. Grau conta coma cada jorn s’aubora. Conta coma aplanís lo cossin sus lo morre per escapar au jorn. Ditz qu’es un òme de la nuech. Coma lei suça-sangs a lo solèu en òdi. Aplanís lo cossin sus lo morre, benlèu, aquò lo conta pas, per estofar lei lagremas secas de son esperit desvariat. Es l’ora de la metamorfòsi. Abans amé l’ancian director aviá pas d’oraris. Anava ben a Grau qu’a un fonccionament personau e que fa que capita traç que ben dins son mestier. Sens oraris mai amé d’oradas de creacion viva e d’imaginacion en rambalh dins la tèsta. Nos fa rire. Ditz qu'au levat, la negror magra de son pèu li fa coma una duveta d’un vilan marrit canard escapat de la nissada. Parpalhàs. Espigas. Grau, blancàs, a la cara d’un filme mut. Pichonet, sens còu, negre blanc, biais a la Chaplin, es Grau. Sa cara carga lei stigmatas dei fèstas un pauc tròp cargadas de son eterna joinessa. Lei matins « normaus », Grau raconta, galhard, que pren son temps. Ditz qu'es un malaut. Un afogat d'informacions. Se fa plan planet lo cafè davans una cadena infò de la TNT. E quora a lo temps - a de longa de temps, es un rampelaire - se crompa Liberacion qu’a ben perdut e engolis un autre café a la terrassa dau Sarc. Grau saup viure. Grau saup relativizar amé lo temps. Es dins la cultura, mai trabalha au cafè, se volètz...

Grau, set ans fa qu’es lo responsable deis eveniments culturaus de la vila d’Agradà. Es un fadòli que faguèt venir de fuòcs de Versalha sus lo tunèu de l’Empont qu’es un monument roman força prisat per lei toristas d’aquí. Se ditz, que dètz ans fa, faguèt cantar La Mano Negrà au mitan dau tunèu. Un casco sus la tèsta dau public e dei musicaires. Lo concèrt èra a gratís. An aquèsta epòca, la cultura èra prioritaria sus tot. E li aviá pas de normas de seguretat a la con. Desenant, tot cambia. Cambia lo director, garda lo decòr. Lo director vòu cambiar de linha budgectària. E la crisi l’adoba ben, au director. A d’amics dins la cultura, se sent, que farián mielhs que Grau a son pòste. Es aquò que dèu pensar, lo director, en levar lo bonjorn a Grau, qu’es un optimist nascut. E òc la crisi l’adoba ben quora gausa parlar a son personau, au director : « Es la crisi. I a pas d’argent dins lei caissas. Siáu nafrat, es ansin. Benlèu que deman aurem d’autrei prioritats que vos. » E lo director part dins son burèu, s’embarra a clau. Clò ditz que jamai l’ancian director s’embarrava pas coma aquò. A clau. Aquò tapa sus lei nèrvis de Clò, Aud, e Grau. Aquela manca de comunicacion mentre que trabalhan de lònga amé un barrutlaire vò l’Internet. E se pòdon pas parlar d’un burèu a l’autre. Clò òbra a costat dau director. Li tapa sus lei nèrvis. L’autre jorn, au restaurant Cabran petava lei plombs en manjar sei noodles asiatics. S’engolava la sièta coma un manga amé una bocassa de pelican. Sens mastegar.

Aquèste matin, Grau se vei anonciar un cambiament de l’estatut dei personaus. Imagine que davalarà doçamaneta a çò que dèu èstre la sala d’acamp. Clò e Aud, que son de chatas normalas deis annadas 90, nivèu bac, cultivadas, bilingas ò trilingas, meis amigas de fèstas, de filhas simplas mai normalament educadas per l’escòla de la republica, davalaràn am’èu. Imagine que l’esperaràn dins lo corredor. Benlèu, qu’an aquèste moment se sentirà coma lo jorn de l’orau au bac : una caga sens nom. Ò alara, amé l’exageracion dau moment benlèu que se sentirà coma un condemnat dins lo corredor de la mòrt. Nimeño abans la darnièra corridà. Es un periòd onte fau faire sa crotz sus çò qu’òm aima faire.

Faudrà rintrar dins lo burèu. Lei taulas, leis unas fácia ais autras. Aujornd’uèi Grau se trufarà pas dau director en mandar de textòs risoliers sota la taula. Mòde silenciós. Per lei textòs e èlei. Siegue lo capolier va anonciar que Grau sarà a la comptabilitat. Siegue li dirà de tornar bravament a la vila d’Agradà s’escondre dau solèu, dins sa cambra, amé son cossin.

Dins mon imaginacion la vila d’Agrada èra disparièra de la vila de Tam. Dichotomia. Maniqueism. La vila de Tam èra la vila dau retrach, dau pojadisme, de la fin dei libertats culturalas ont podiáu gaire subreviure que per obligacion professionala. Mai lo fach s'acontentava d'èstre localizat sus un recanton provinciau e vergonhos dau pais. La vila d’Agradà èra la vila espanhola, latina, duberta, sens diferéncia sus lei lengas, lei culturas, lei colors de pèu. La vila de la tchacha. Au solèu luminós. Clafida de gens optimists. De tèstas d’artistas mancats ò capitats. Meis amics caricaturaus. Sortits dei filmes de Fellini. D’amics que manjan. Que begon. Que son. Mai l’espaci luminós, coma un lume de tiatre sus l’empont negre, se redusis sus una ponhada de personas lassas que comprenon pas perque s’arrèsta aquí lo progrès dau bonur professionau. La libertat dins un air bag.

dimecres, 12 de novembre del 2008

lo restaurant cabran d'Agradà

Amé lei collègas, Clo, Au, e Grau avèm manjat dins un restaurant cabran de la vila d'Agradà. Lo restaurant cabran a una musica longe e una carta grafica ben definida dins lei colors de sei salas, de sei menuts e de sei vestits. Aqui èran totei vestits en arange. Miam: Lei servicialas an un sonrire comerciau. I a un biais de prepausar lo menut cabran, de presentar lo menut cabran, de parlar ai practiquas cabrantas, porgit dei restaurants cabrans. De cops que i a, te veses amé la mascota cabranta dau restaurant (una monina migosa e ronhosa made in japan que faguèt sei debutas amé Cantau Goyà) doncas te veses amé la monina que t'aganta per la fotografia en numeric que se placarda tot d'una sus lei parets de la sala. E te veses en 16/9 sus leis ecrans gigantàs. E siés oblijat de faire "coco babau... coco babau" amé la monina. Es lo restaurant cabran. Te fau vestir amé de vestits cabran. Clo, Au e Grau èran proprets. Ieu, amé la perda de poder de crompa, fasiéu vergonha. Aviéu una gileta (la perfeccion au masculin) e un camisot que portave quora ère licean. Vos parle pas dau jean. Que semblave sortit d'un clip de Renaud per la cançon per l'etiopia. Bon... Ere pas d'aise. Se falié pas faire remarcar. Siés blanc, propret, siés lo clone dei practiquas dei restaurants Cabran.
Amé tot aquo, avèm oblidat de parlar dau manjar. Que Cabran es pas qu'una cadena alsaciana (oc, venon d'Alsacia mai sembla puslèu a un manjar-lèu asiatic d'Euromiquet e non pas a una usina de Chocrota de Colmar). Lo concèpte geniau dau restaurant cabran: Te faire manjar.
Te fan tot dins una sartan asiatica arange. E zo, as pas que de causir ton manjar. Te mesclan tot aqui dedins. Forra-borra. Pagues 20 euros la sartan e dos negres (oc, lei sartaniers asiatics dei restaurants cabran son negres) te fan fregir lo tot dins una olor de gralhon. Doncas, fas la coa coma a la cantina. Mai a a la cantina pagues 3 euros. Me prepausan de carn. Dise oc monsur, mercés monsur. Puèi de peis. Dise oc monsur, mercés monsur. De noodles (au restaurant cabran fau pas dire pasta fau dire noodle se que non podon pas te prene la comanda sur la causa que pren la comanda e que sembla a un I-Pod perque lei servicialas dei restaurants cabran sabon pas ecriure una comanda pasmens sabon clicar es la modernitat dei restaurants cabran es de pas dire pastas mai noodle e de tot biais es registrat coma aquo dins l'ordenador dau restaurant cabran). Me prepausan de liumes (oc monsur, mercés monsur). Pomas d'amor, porris, caulets e me prepausan de faire fregir de ... navèus. Alara aqui, sens me n'avisar sorte la frasa dau siècle: "A non. M'agradan pas lei navèus. Lei navèus an gost de lofa". Anava pas ben, la frasa, amé lo luoc. Fasié pas brancat. Fasié pas cabran. Fasié branca.

diumenge, 9 de novembre del 2008

que d'alas per un clown, sason 2, episodi 5

m'an trobat un numèro. Siéu croner amé una liza minelli. Enfin, assajam.

Serafina



L'autre jorn l'i siéu anat. Passava a Agradà. Au cinèma li avié una collèga clown. Una clowneta. Me diguèt: "coma siés vengut?En veitura? On'as parcat ta veitura? " Li diguère "Per trin". E me diguèt "Ont as parcat ton trin?".

dijous, 6 de novembre del 2008

Après Santa-Africa Mauresca

Vene d'escotar Contèsta de Mauresca. Dos cops sens relambi dins la veitura. Es de la bomba ma nena! Mai que mai après lo bon concèrt a Sant Africa que lo Silban, lo cantaire, me veguèt dins la satla e me diguèt que dançave coma un zombia. E ben, car amic, pas de problèma, m'enfada pas e siéu lest per un remake dau Thriller occitan amé vos. Dançarai amé la treva de Mistral e l'esqueleta de Rouqueta. Siéu un zombia!

Que d'alas per un clown, sason 2, episodi 4

Ier lo cors de clown èra marrit. Degun es pas estat capable de jogar. Aquo arriba. Es coma lo sex. De cops que i a es lo Nirvanà, de cops que i a es Sant-Laurent-d'Aigosa...

Es la fauta a Dolto.

Ai un collèga de la Vila de Tam qu'ensinha l'Occitan. Se ditz Ahlim Kamif. M'agrada de parlar am'èu de sei dificultats de trabalh. Ahlim Kamif parla d'ensinhament coma ieu parle dei viatges qu'organize. Amé serios e creativitat. Vos dise pas lo melon (de Cavalhon) qu'avèm après tres vo quatre cervesas. Ahlim me ditz sa maire. Aqueste matin França Intox, youpi, festejava Dolto. França Intox a sei periodes mediatics. De cops que li a, tralalà, festeva Halloween vo (es mai rare) lei lengas minoritarias. Sa maire a Ahlim li ditz:" Aquela Dolto, pasmens, a fach de mau a l'educacion". Ahlim li respond: "As jà legit Dolto?""non""maire, per m'educar as legit Dolto?""que non"" e lei vesinas que quauqueis un de sei drolles craman lei bordilhas en bàs de l'immoble son d'aquelei qu'an legit Dolto"?"pecaire... non..." " e lei borgés que sabordan mei cors que son d'enfants rei an legit Dolto? Es per aquo que se creson? " ben non... an pas temps de legir" "Alara benlèu que tot es pas de sa fauta a Dolto." E Ahlim de partir a l'escola. E en bàs de l'immoble de cridar: "Maire, quora saupràs de que parles, podràs parlar". Dempuèi tres jorns la maire parla pas plus a so fieu. E dins un dos pèças es malaisat. Ieu, dise qu'aquela relacion (dura) entre Ahlim e sa maire, es la fauta a Dolto. Qu'ai pas legit nimai.

dimarts, 4 de novembre del 2008

ramond depardon: la vida modèrna - raymond depardon la vie moderne

Ramond Depardon a de longa acompanhat ma vida d'ome. Per la pensada. Per lo cinèma. A la fin deis annadas 90, ai conegut un joine professor d'Occitan que fasié de remplaçaments a Rocamaura. Dins Gard.Me monstrava sei fichas. Era força joine. Avié jamai trabalhat. Mai tre la debuta de son mestier per lei quatrencas fasié trabalhar sus "Regards Paisans", un dei filmes de Depardon que monstrava lei darniers indians dei montanhas nostras. Lo trabalh pivelava lei joineis aprendis occitanistes perque lei fotografias èran bonas e qu'es rare d'obrar amé d'aisina de tant de qualitats quora s'agis d'Occitan dins l'educacion nacionala. Depardon saup tornar la dignitat ais omes de la tèrra. E lo discors occitanista es pas luenh dins sei polits retrachs. Plans fixes dins lei cosinas. Pas de moviment de camerà. Lo paisan solet s'exprimis. Siam pas luenh de la misèria. Es la mort. Lo promier dialog de La Vida Modèrna es marcant. Ramond Depardon demanda tot d'una se l'ome que rescontra parla la lenga nostra. E demanda, parier, s'es pas la lenga sola que compren lo chin. Depardon, segond Teleramà, farié un documentari sus lei lengas minorizadas dins lo monde. De pas mancar. E gramaci au realizator de nos tornar lo nostre onnor. Lo merceje aqui. Monsur Depardon aquela pagina occitana vos es dedicada. Cada jorn.

dilluns, 3 de novembre del 2008

segonda video

segonda video mandada per lei farcs... mèfi ai messatges subliminaus! mai dequé li fan prene coma droga?

na tartina: la video de sa presa en otagi

Agachatz ben la video. Vaqui Na Tartina dins son castèu, embarrada. Mèfi! Es tras que violent. Lei farcs la faguèron tubar de chocolat, es pas possible! Fau sauvar Na Tartina de sa sèuva sens internet! La video es enebida ais enfants de mens de 18 ans.

tartina: enfin d'indicis

Me dise, coma joan, se Tartina se troba dins un endrech sens internet dèu èstre dins un bosquet. Vo alara una sèuva. Legir lei episodis precedents. Trobère sus Mappi l'ostau de Na Tartina. Se regardatz ben li a pas de coneccion electica e encara mens internet. Es-ti per aquo qu'avèm pas de novas? Vaqui l'ostau... L'ostau de Na Tartina.

tartina dins la jungle

alara... non... totjorn pas de novas de la Tartinas... Joan me diguèt que sarié dins un endrech sens internet... Tartina dins la sèuva amé lei farcs... es-ti possible?

dijous, 30 d’octubre del 2008

ont a passat ma tartina?

Avèm perdut lei traças de Na Tartina.  A vostre avejaire, ont es passat Na Tartina? Prepause ai lectors dau Tam Tam de menar l'enquista... Podètz jà faire lei vostrei remarcas e suspausicions... Laissatz de coms per menar l'enquista...

dimecres, 29 d’octubre del 2008

la fin de la jalousie

Prost au restau: "Auriatz pas vist pas magdalena?"

Gramaci a son autor!

La fin de la jalousie es un recuèlh inventat per la colleccion Folio a dos euros que m'agrada. Torna prene lei novas de Les plaisirs et les jours, L'Indifférent et autres textes. Permet de te faire legir un Prost (pas Alan) lèu lèu. Vou dire una frasassa que dura soncament de la pagina 11 a 108. Aquela frasa descopada en istorietas es mielhs que de te fanar la frasorassa dei 5o volums d' A la cèrca dau temps perdut. ItaliquePer una inicacion a Prost, pos comencar per aquo. E as pas besonh de burre, passa aisat. Lei novas que m'agradèron fuguèron: La confession d'une jeune fille. L'istoria d'una chatoneta presa per lo plaser carnau mai qu'aquo se fai pas alara se rosiga. E finala, La fin de la jalousie qu'es una beloia dins lo monde de l'escritura corta. L'eroi d'aquestei novèlas se ditz sovent Onorat (Honoré). Es un personatge recurrent. Anoncia la mondanitat dau grand obra dau mèstre qu'es pas ma tassa de tè. Amé una magdalena, benlèu. Finalament, aquela ficha es una ficha cosina. Vaqui doncas Prost au restau.cf foto

barcelona, un mapa


A quatre oras au Clapàs me vau au festenau de cinèma mediterran. Es un festenau geniau qu'a la costuma de nos prepausar de filmes de la mar nostra luenh dau relarg comerciau. Son de filmes politics, engatjats e mai que mai amé una estetica singulara. Lo discors e lo prepaus de l'autor son sovents presents. A quatre oras, promier rendètz-vos amé un filme catalan. Me languisse d'i anar. S'agis, segond lo programa de:

Barcelona (un mapa) - Ventura Pons - Ficcion
Espanha - 2007 - 1 o 30 mn - Realizacion : Ventura Pons - Escènario : Ventura Pons d'après lo libre de Lluisa Cunillé - Imatge : Mario Montero - Descors : Bello Torras - Montatge : Pere Abadal - Musica : Carles Cases - Son : Natxo Ortúzar - Interpretacion : Núria Espert, Josep Maria Pou, Rosa Maria Sardá, Jordi Bosch, María Botto, Pablo Derqui - Contacte : Latido - C/Veneras, 9 - 6° - 28013 Madrid - Espagne - Tél : 34 91 548 88 77 - Fax : 34 91 548 88 78 - e-mail : oalonso@latidofilms.com - web : http://www.latidofilms.com/ Centre Rabelais Dimanche 26 octobre 2008, 12 h 00 Corum - Opéra Berlioz Mercredi 29 octobre 2008, 16 h 00


Vaqui lo programa de ma jornada:
18.OO: Mourir a Madrid de Frederic Rossif, 1963.
o
18.00: Souvenirs de Madrid de Jacques Duron, 2008.
21.00: Serada corts metratges mediterrans, Canau plus.
o
21.00: Boogie de Radu Muntean.

dimarts, 28 d’octubre del 2008

James Crumley: Anybody can write a sad song


Promier es lo titre que m'agradèt. Segonda causa que m'agradèt: lo prètz. Ten de la colleccion FOLIO a dos euros. Tresen, ai mon peridode "forma corta". Coma siéu de la generacion zapping es una forma que me vai força. Se pou legir dins lo trin, dins la carrièra au cafè e au cagador. Lo ser abans de te dormir as una istoria complèta coma dins lo jornau de Miquet. E lo format dau libre rintra ben dins ta saca. As vist totei leis avantatges? se que non es bon. Traç que bon. Es american. E sabon contar d'istorias. Tres novas d'endacom mai coma dirié l'autre. Entre Hammet e Chandler. La promièra es lo retrach d'un jogaire de contri, que nos escapa un pauc. Nosautres avèm Janda mai gaire de cantaires de contri musica. Lo segond es l'istoria d'un joine que vou faire sordat que la maire vou pas (encara una copa alibofis). Mai lo paire li fa partejar son amor per lei potz a Petroli. Lo podèm pas trop comprene perque en Occitània avèm pas de petroli mai d'idèias. E siam mai d'afecionados que de petrolaires. Me comprene. Lo tresenc es lo mai long e parla d'un jogaire de balon american en plena cabussada dins son mestier. Nosautres lo comprenèm un pauc qu'avèm lo tambornet coma esport professionau. Es pas tant pagat coma a la Camif, mai bon....




Non. Rai. M'agradèt pasmens sota sei costats un pauc estranhs, lo libre. Vos l'aconselhe doncas per ne posquer parlar aqui que dempuèi quauquei temps oblidatz de me mandar de coms. Mai benlèu que siatz a legir la tièra complèta dei Folio a dos euros.


James Crumley, Tout le monde peut écrire une chanson triste, Paris (França), Gallimard, Folio, 1999.

Lei tres nova son estadas tiradas de: James Crumley, Le bandit mexicaine et le cochon, Paris, Gallimard, Série noire n°2544.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

mesrine - richet

Vist uèi Mesrine, la promièra partida. S'agis d'un diptic. Un personatge pivelant. Una realizacion lipada. Un filme d'accion a l'americana. Que manca pas de buf. Admiratiéu sus lo ritme. Moment preferit: lo de la preson a Montreau. Actors remirables, a l'americana, tanben. Me sembla pasmens qu'oblidarai lèu aquel afaire...
De la Saga Jacques Mesrine
Data de sortida : 22 Octobre de 2008
Realizat per Jean-Francois Richet
Amé Vincent Cassel, Cécile de France, Gérard Depardieu Plus...
Film françés, canadian, italian.
Genre : Policier, Biopic
Durada : 1 o 53min.
Annada de produccion : 2007
Distribuit per Pathé Distribution

vander, nan, guérin, tois, gadet se la jogan Nougaro


dijous, 23 d’octubre del 2008

lei lengas regionalas, passaport per una societat plurilenga

Siéu anat au colloqui de la Flarep amé Mela a Sant-Africa. Era ben. M'agrada de veire e de rescontrar tant de militants. Ai retrobat un fum de monde dau mitan professionau occitan e amistados (lei dos son sovents ligats). Bilanç dei dos jorns: M'agrada d'ausir mon cantaire preferit me traitar de Zombia quora dance dins la faussa de son concèrt. M'agrada de veire mon anciana patrona me traitar de penible sus una nota de servici qu'a oblidada a l'entrada dau colloqui. M'agradan lei colloquis occitans perque nos donan l'escansença d'un combat collectiu e non egocentrist.

25, 26, 27 octobre: « Les langues régionales à l'école publique: passeport pour une société plurilingue » à Saint Affrique (Aveyron) et Mende (Lozère). Organisé par la Fédération des Langues Régionales dans l'Enseignement Public (F.L.A.R.E.P), ce colloque rassemblera des représentants institutionnels et associatifs, des enseignants et des parents d'élèves venus de toute la France. La préparation 2008 est assurée par la Fédération des Enseignants de Langue et Culture d'Oc (FELCO). Vous trouverez le programme du colloque sur le site http://creo-mp.totenoc.org/colloqui.html. L'ouverture a lieu le samedi 25 octobre à Saint Affrique. A l'heure où les langues régionales de France ont fait leur entrée dans la Constitution, vous comprendrez l'intérêt de ce colloque qui entend mettre en avant les apports éducatifs des différentes langues régionales du territoire et notamment leur contribution au développement des capacités linguistiques des jeunes Français.

Lei fuocs de la varietat


Fellini, Masina

Per Federico Fellini e Alberto Lattuada. Es lo promier filme dau joine Federico. Ajudat per un autre realizator italian. La debuta d'un obra ai trachs neo-realistes sus la miséria dau monde de l'espectacle. Lei bonus dau dvd fan lume sus un cinemà encara trentalhant. Fellini laissarà lo neo-realisme puèi per faire lo cinèma de sei somis e de sei pantais. L'istoria simpleta es lo retrach de Checco (Peppino de Filippo), un cap de chorma tiatrala, lo calinhaira de la paura Melinà (Giulietta Masina), amoros d'una dançarela (Carla Del Poggio) dins una Italia deis annadas 30. Per ela e per amor laissarà tombar sa chorma originala per crear un espectacle amé de gitaires de cotèus dangeiros e de cagolas ai grandeis plumas. Malastrosament, au moment de jogar l'estèla, Liliana laissarà lo paure Checco per una chorma mai rica. Fracàs financiers e artistics. De grands moments de comèdia e la caricatura feliniana poncheja de cops que li a (aconselhe la scèna dau repais). Lei bonus dau dvd nos permeton de comprene aquèste promier filme. Gibèrt Salachàs, critica de cinèma, nos explica coma Fellini passarà de la caricatura, de la premsa umoristica e dau conte au cinèma. Lo trabalh dau dessenh de Fellini es espantant. L'aviéu jà descubert per un libre qu'avié escrich amé Ugo Pratt. Bela esmoguda quora vesèm l'escenariste Tullio Pinelli qu'explica la genèsi dau trabalh d'escritura d'un filme amé lo grand mèstre. Un interest culturau. Pasmens, l'ensems demora una curiositat.

Distribucion

Dvd: Federico Fellini e Alberto Lattuada, Les Feux du Music-Hall, Les Films de Ma vie, França 2006. Gramaci a l'E... que me prestèt aquèste objècte polit.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Elen Scott e Francés Truffaut: un cacalàs en fotografia

Dins una boquinarié ai trobat l'edicion originala de mon libre culte, ara agotat: La correspondéncia de Francés Truffaut (Paris, Hatier, 1988). N'aviéu jà parlat aqui. S'agis de seguir lei letras originalas du pichot Francés fins a sa mort tragica (fins au viratge dau darnier cap d'obra Vivament Dimenche). Dins l'edicion originala de l'epoca se troba una bela fotografia d'Elen Scott e Francés Truffaut. Per rampèu, Elen Scott es aquela que va ajudar lo realizator d'entreprene un obratge essenciau de l'istoria dau cinèma e de seis estudis: Leis entrevistas Hitchcock-Truffaut. Arquius. Seguissèm lei letras. Ela en America, èu demorat en França. Ela per prene lenga amé l'inventor dau trhiller american, puèi revirar sei dires e per, fin finala, adobar lo rescontre. Eu per l'escritura, la precision e lo revolum pivelant de l'analisi dau cinèma. Un anar venir entre cinèma francés e cinèma american. Per abolir lei frontièras dins lo meteis art. Long escambi espitolari que se perlongarà fins a la realizacion tissosa de l'obratge e meme mai. Pauc-a-cha-pauc la dona va venir la vertadièra confidenta de l'enfant sauvatge.
Sus la foto m'agrada de veire Truffaut amé aquela granda mamà blanca de la rauba florida. Cliché negre e blanc. Francés ten la dona per leis espatlats. Levat son pèu grisat, aquèu me fai pensar a un drollet. Sembla que se quilha sus la puncha dei pès per la posquer despassar o li faire una genta farcejada dins l'esquina (li a-ti escondut un peis d'abriu?). E maugrat una granda vena de vielhum (o es-ti jà la malautié?) que trauca sa cara, l'artista garda un èr malicios e coquinàs. E lo serios de sa camisa blanca, ben coma cau dins sei bralhas drechas paralèlas a sa cravata au plec perpendiculari e dessenhat, empacha pas la complicitat. Lo fotograf volié surament faire un imatge officiau dau parèu. Lo demai es ben serios. Se vei au fons negre sens reliu. Lo cadratge es estrict, en plan american. Tot es organizat per imortalizar l'afaire. Coma per una fotomaton de carta d'identitat. O, mielhs per una pausa de maridatge. Mai non. Tot aquel adobament es desvariat per un cacalàs inesperat. Siam dins un moment furtiu de la vida que sola la fotografia pou agantar. Alara tot es plissat sus aquel imatge. Tot es plissat per lo rire: Lei regas de la camisa desbandadas per lo moviment e lei brandadis, lei trachs tirats dau sonrire de la mameta, son doble menton bombissènt ben dessenhat en ovala, lei faussetas dei doas bocas, leis uelhs en accents circonflèx que se podon pas dubrir, tot ris. Lei patas d'aucas sus lo recanton dei quatre gautas. E leis orizontalas dei dos fronts. Se vei lo liame umoristic d'una amistat ome-femna.
En fach, aqui avèm lo retrach dau bonur. Aquela foto es lo rire personificat. Son a cacalassar que se pou pas dire. La rauba de la secretaria es una d'aquelei darnièrei raubas que cargan lei reires-grands d'aujornd'uèi. E aquel uniform, lo carga drecha, nuturala e fièra. D'aise coma tota americana que se trufa de l'aparéncia.
Mai Maire-Enfant? O Enfant-Maire? Responsa: Elen Scott es una Enfanta-Enfant. L'enfantum d'aquela mamia Novà es pas luènh. Lei dents dau bonur, ben escartadas sus lo davans me fan pensar que la fureta vai passar. E que la coquineta, dins son sonrire l'espèra coma lo mèssi.
En fach, tot ço que sembla desseparar lei dos èstres (èu es drech coma una i sotalinhada per la regdor de sei vestits, ela es tota redonda e ovala, environada per una cadena en aur que s'escampa a l'entorn de son pitre generos, e lo cèucle de sei bericles que fan coma un vira-vira bat lo rampèu), tot ço que sembla lei divisir (la fotografia es trencada en doas parts egalas, paralèlas e geometricas) lei recampa. Finala cu es lo paire? Cu es l'enfant? Cu es la maire? Cus es la chata? Lo mari ? L'esposa? L'amic? L'amiga? Lo fraire? La sorre? Lo realizator? La secretària? Es una vertadièra partida de coco-babau que se presenta a nos. Leis identitats se multiplican e s'escondon a l'encop. E dire que pensam que lo papà de Doisnel èra orfanèu...
Finala, sus lo negre e blanc e lo papier cartonat d'aquèu libre bèu es un moment de l'arma que transpareis. Malastrosament l'efiech sarà pas parier sus lo net. E de tota mena, la foto, curiosament, demora inedicha sus la telaranha. E me dise qu'es mielhs ansin. Un libre jaunit vau sempre de l'aur. E la vostra imaginacion e la vostra interpretacion d'aquela bilheta es la melhora dei causas que li posca arribar.

ficha cinèma: L'Atge d'Ome

Fau-ti se rasar lo chichibèli? That's the question of the french cinèma.

L'Atge d'ome... ara o pas jamai - L'âge d'homme, maintenant ou jamais.

Pichot filme francés. Bona comedia. De morcèus d'antologia. Parisenc pamens... Mai que pausa lei questions vertadieras de l'ome dins son parèu. Una questioneta qu'agradarà a Mela: fau-ti se rasar lei pèus dau chichibèli quora siatz fachs omes? Es-ti la moda per vos, donas? Dequé mena de plus vo de mens? Duris podrié vos portar la responsa. Avans de faire l'amor amé una inconeguda se cerca un parèu de cisèus dins lo cagador e se fa - ço ditz la damisèla - una copa (qu'es pas santa...) MDR. M'enfin de bonei soscadissas sus lei trentenaris e l'amor. Après vos dirai qu'es un univers que sembla un pauc ai cançons de DELERM. I a de causas ben vistas: fau-ti lofar au liech après un an de relacion? Se que non... Quora podèm acomençar? Quora podèm dormir amé lo pijamà poirrit? Lei caucetas? Lo camisot deis annadas 80? Se faire brandar, Ramond, es-ti trompar? Finalament... Me dise qu'es pas un grand filme. Mai lei questions son filosoficas.




Realizator:
Raphael Fejtö
Actors:
Samuèu
Romain Duris
Tinà:
Aïssa Maïga
Jordi:
Clément Sibony
Mounir:
Rachid Djaïdani
Vittorio

Tarubi
Chata pantaiada:
Maria Jurado
Chata de la boita:
Irina Solano
Adimir:
Nader Boussandel
fruchier:
Olivier Till
menaire:
Philippe Gaudry
menaire de taxi
Farid Chenoun
Olivia Bonamy
Isaac Sharry

Productor
Yves Marmion
Activitats societats:
Exportation/Distribution internationale

UGC International
, França,
Produccion:

UGC YM

, France

France 2 Cinéma

, France

Escenariste:
Raphael Fejtö
Dialoguiste:
Raphael Fejtö


Director de la fotografia:
Mathias Raaflaub
1er ajuda realizator:
Dominique Delany
Compositor:
Tal Haddad
Mathieu Aschehoug
Montaira:
Mathilde Bertrandy
Mesclatge:
Christian Fontaine
Director artistic:
Véronique July
Cap decorator:
Samuel Deshors
Vestits:
Charlotte Toscan du Plantier
Ingeniaire dau son:
Cyril Moisson
Directritz dau casting
Sylvie Peyrucq
Escripta:
Lucie Truffaut

occitania a pe

(c)paca.ffrandonnee.fr


una granda e bela marcha. Lo siti (coma la letra que mandan per mèl) es constituit amé d'articles de tria, de sensibilitat, de sapiéncia... Es unenc. Cada marchaire nos parla de son aventura. E nos encoratja de defendre ben e mielhs la nostra lenga, la nostra moda, la nostro modo. Occitans d'Italia, gramaci ! Podètz pas saupre coma podètz nos donar de vam quora vos rescontram e vos legissèm (vos aviéu rescontrats ai fèstas de Rodés). Longa mai per l'estrambord!

dissabte, 18 d’octubre del 2008

La vida d'artista

Vene de veire un grand filme polit. Se ditz La Vida d'Artista (La vie d'artiste). Es un filme juste sus lei difficultats de la creacion e d'èstre dins la creacion. Es risolier, es fin, leis actors son precis. Es força ben vist. Vos l'aconselhe! En present vos dedique una cançon de Leo Ferré en raport amé lo filme que comença per un karaoke de C'est Extra. Per totei leis artistas. Un grand filme francés. E en mai d'aquo es una granda comedia! La promiera capitada de Monsur Fitossi. Que se m'engane pas a trabalhat a l'atge d'aur de la revista STUDIO...

dijous, 16 d’octubre del 2008

Que d'alas per un clown, sason 2, episodi 3


La tribu s'aprocha. Tomba la pluèia. La pluèi tomba de la musica que la capolièra nos manda. Se quicham. Sarram lei mans per la reçaupre. Badam la quèca. Badam la pluèia que tomba de la musica. La capolièra apond: "Amé lei mots! Amé lei crits!" Quilam. Cadun son biais. Crits aguts de femnas. Crit brutau dau J... que fa d'obras (un cantier) sus lo Clapàs. La tribu, puèi, se sarra dau lume. Vese dieu. Veson una lutz cremanta d'un pais caudàs. Cadun vei a son biais lo lume. Siam un monde pivelant d'imaginacion.
La dança dau rescontre en tenguda civila. Joc du parèu. La musica me transmuda en Cracocàss. L'aucèu que vou manjar leis eschtroumpfts. Fa ben rire.
La dança dau rescontre en tenguda de Clown. Tres cubes dins una boita de nuech. Dança dessus. Se cercam amé ela darrier lei ridèus negres de scèna. Se cercam. Se trobam. Se fugissèm. Lei tèstas sorton. Rintran. Despaçan de darrier lei cortinas. S'imagina, ela, nusa darrier lo ridèu negre. Sort, vestida de sa rauba blua de scèna. La fin de l'impro, fa qu'acabe solet amé un rastèu. En cridant a la dona:" Podriam.... Podriam...". E sorte de scèna, en li corrent après, sens ausir una responsa. E ma votz coma un resson: "podriam", "podriam".

Que d'alas per un clown, sason 2, episodi 2


Se siam retrobats a 6. Son totei comedians. Son fabulos. Li aguèt una taula redonda per dire lei nostreis espèras dau talhier creacion. Ai esperat lo darnier moment per me presentar. Per dire que sabiéu ren. Qu'aviéu fach de tiatre qu'aviéu 13 ans. Qu'aviéu arrestat après perque... Se fasié pas trop dins la familha, l'estrambord creatiu, la passion, lo tiatre. Fasié pas serios au mieu. Aquo l'ai pas dich. L'ai laissat entendre. Puèi diguère qu'ère impressionat per lo mestier de cadun. Que l'aviéu pas. Qu'aviéu pas fisança en ieu. Qu'èra patologic. Que la taula redonda semblava a una terapia. Co qu'agradèt pas a la capolièra. Qu'aviéu un pauc escrich i a un brieu. Qu'a un moment donat ai escrich quauquei cançonetas. Un pauc. Pas gaire. Que siéu estat admés au concors de la FEMIS. Puèi que me barrère lei portas de la creacion. Que dins mon trabalh d'escritureta m'agradava mielhs de botar leis autres en abans. E que finala, ço qu'esperave es de crear de polidèis istorias amé aquestei clowns e de lei vieure ensems. Oc, de lei vieure sus un platèu. Puèi avèm bolegat. E ère mai d'aise. Per existir finala.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Tèrra de Zen


Es lo nom de la botiga de mon amiga Mag, una amiga de joinèssa. Francament fa de ben de la rescontrar per s'apasima l'arma. La botiga li sembla. Balhe l'adrèiça:

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Grècia:Lo retorn dau Blu Graulenc


De cada costat de la Mediterrana, lo blu graulenc te perseguis d'en pertot. Es vengut una referéncia per lei pescaires, lei marins e leis arquitectes, lo blu graulenc. Ma paraula! Leis Occitans an tot inventat!

dijous, 9 d’octubre del 2008

Jan-Maria Le Clezio


De Jan-Maria Le Clezio ai tot aimat. E mai que mai Desert que me dubriguèt leis uelhs sus lei beutats de la literatura mercés a una granda professerora de francés que se disié Na Galvani au Licèu Lois Feuillade de Lunèu (Erault). Ere en promièra A3-Cinèma e ne siéu encara fier d'aquela seccion Cinèma. Darnièrament, pendent una universitat occitana d'estieu passère lei temps de pausa en legissènt: Revolucion (Folio, França). I parla de sa joventut a Niça. Son raport amé lei lengas e lei dialectes dau monde. E lo libre m'avié pertocat. L'estile, la sensualitat, la musica e leis imatges, la rigor de la lenga... Le Clezio s'ameritava lo prèmi nobèu de literatura.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

faire lo clown sens l, sason dos

E es partit per un an de clown sens L. La bona susprèsa es que la capolièra me faguèt sautar un nivèu e me peguèt amé lo grope dei clowns professionaus. Maseta. Siéu environat d'intermitents de l'espectacle e coma siéu començaire me negue un pauc. 
Lo promier exercici foguèt un fracàs. Se falié presentar en virant dins la satla. Cadun se devié sonar per son pichon nom. E coma ai una memori de peis roge sonave la silvia simona e simona peireta. Enfin, vendrà. Ai de mau amé lei  noms.
Après falié butar la crida que vos venié dins l'instant. Me sortiguèt un crit grèu de la garganta que m'espevantèt. E aquo semblava bon, que la capolièra me regardava amé d'uelhs apassionats.  Lo grope es mai joine, mai professionau. Mai vese ben que siéu pas dau nivèu deis autres. Pendent leis escaufaments, jà, n'i a que t'escartan lei cambas dins un grand escart que te rendrié gelosa la Madonà.  
Ven la fin. Lo moment lo mai dur. Te fau rintrar en scèna, tot solet dins la pèu de ton clown. Aviéu un blu de china. Pensave a Monsur T. E sus l'instant venguère un ome autoritari qu'es pas de creire. Quora la capolièra me veguèt intrar coma aquo sus scèna me demandèt d'inventar un discors. Montère sus un escabèu de pichon e faguère mon Chaplin. La garganta fasié de bruchs aspres. E bracejave, braveje. E preniéu la tissa dau Napoleon. L'aurilha que se pega a l'espatla. Mai faguère pas durar aquo. Que me semblava qu'èra longuet. Pendent lo retorn d'impro (es lo moment que te reculhes amé leis autres per dire tei sensacions escenicas), la capolièra me diguèt qu'èra ben. E qu'aviéu pas pron pres lo temps. Me demandèt s'aviéu entendut lo public rire. Diguère de non. Era ben damatge d'après ela. D'après ela, fonccionava força. Me demandèt se preniés de plaser. Coma siéu pivelat per la peta, diguère de non. Fuguèt suspresa. Decebuda? Benlèu que siéu pas au nivèu deis autres?
Lo mai dur fuguèt quora m'escampèt un objècte inconegut sus l'escèna. UN PORTA MANTEU. A la debuta, fuguère nulàs. Sabiéu pas dequé ne faire. Ne faguère un elicoptèr. Marchèt pas. A. Era la chorma. Puèi la capolièra me demandèt de lo reparar qu'èra romput sus lo bàs. Quichave, forçave per botar lo pes de l'objècte dins un trauc per lo faire tener e me diguèt qu'èra dins la bona dralha. Que lo clown vou de longa faire ben. Que s'aplica. E mai s'aplica e mens capita. Es aquo que fa rire. E se un clown vou cantar, assaja de cantar lo mai juste possible. E d'aqui nais lo comic. Perque capita pas. Vesètz coma es complicat. Aquelei règlas de respectar. I a tot un fum de leis. E comprene que fau demorar sus l'escèna, mema se capites pas. A un moment donat ven lo joc. Ieu, ai tendéncia de lèu me descoratjar. Es tarrible, perque lo clown te torna a tu.  E lo clown agacha lo public dins leis uelhs. L'agach deis autres, dins una situacion comica vo non, es aquo que fa lo mai paur.
Mai fau dire que siéu estat força mau pendent tota la sesilha. Que lo cors clown es dins la vila d'Agradà e que demore dins la vila de Tam. Après lo burèu me fau anar lèu a l'autra vila. Es siéu arribat tot en susor. Aviéu paur de geinar mei partenaris de mon olor. E coma un malur ven jamai solet, en mai de mon olor de susor, sentissiéu lo tabac. Qu'aviéu tubat una cigareta abans de rintrar dins la satla. Per leis exericis de buf, te dise pas. Era l'orror per leis autres. Lo veguère ben. Quora fagueriam lo public amé lei cadièras per l'impro, pas degun s'assetèt a costat de ieu. Lo cop que ven, prene una autra tenguda, mange de menta, e cambie de caucetas.  

Podètz seguir meis aventuras de clownterapia de l'an passat en clicar sus "rire".