divendres, 23 de novembre del 2007

lo darnier libre de Marcèu Prot ven de pareisser..


"A l'ombra dei Chatonetas en Flor".

"Lontemps, me siéu segat de bona ora..."

un comunicat de Marcèu Prot




"Longtemps, je me suis cacaoté de bonne heure". Marcèu Prot.

Me rampele quora, a la chut-chut, descvariats en pijama verd per l'espera de Nove, desvalaviam coma de furas dins lo garatge escur de la vila borgesa e blanca dei nautors d'Agradà.(siéu Marcéu Prot, me fau faire de longuei frasas complicadas, quora avètz trobat lo vèrbe es bon). Lo grand, lo Papet Eli, a la retirada, un ome en blanc coma dins un laboratoria, fasié chocolats e fornets. Un garatge que sentissié pas la gasolina mai l'onctuosa odor dau cacao fort. Pas de pasta de cacao, de caco pur. Lo grand defuntèt. Mai ma memori protiana contunha de reviscolar aquela odor sensuala que desrevelhava, ja a cinc ans, ma sensualitat. Una memoria sensitiva sempre renovelada cada cop que vau a Total vo a Elf. Marcèu Prot.


dijous, 22 de novembre del 2007

benco es bon per lei rachons


Mela vos parla de Tang. Ieu, que siéu un platjaire coma ela (me raubèt mon film sus Massilia), vos parlarai de Benco. Me rampele, (es la rubrica prostiana) qu'a passa temps (m'agrada ben l'expression "a passa temps", fa felibre) qu'a passa temps, qu'aviéu un companh qu'èra rachon. Nosautres, lei Tam, eriam larges. Quand Rachon venié s'incrustar a l'ostau, per lo gostar, mon paire li menava lei creissents cauds de la fornarié (aviéu un paire fornier, aquo ajuda, ara es retirat, m'ajuda mens, manjam de Harry's), mai maire li fasié un fabulos Polin, amé sei quatre culhers a sopas per lo gost. Putan! Lo Polin l'auriéu esnifat. Après, completament destimborlats per aquela droga, jogaviam a Estarki e Utch, a l'ome de l'Atlandida vo a Tintin (ère de longa Adoc vo Milon, mai pas jamai Tintin, marrit casting). Lo Polin donava de força. La familha Tam avié bon gost.
Mai quora me convidava (valent a dire quora li tombava un uelh) aqueu rachon qu'èra fièu de doctor e que sa maire fasié l'avocata me fasié un chocolat Jument (la boita semblava a de Polin, mai èra pas de Polin. Avié lo gost dei produchs Dia mai èra en 50 abans Dia. La quimia avié pas progressat encara).
Mai siéu marrida lenga. Era pas tan rachon qu'aquo, lo fièu d'avocata. Avisatz vos! Quora lo mes tombava sus lo compte en banca de la Rachon's Family... WAAAAAA... li avié de Benco!!! Au siéu! Rhaaaaaaaaa Lovely! Putan! Pas de Reno, pas de Raco, pas de Bhèn Ko, pas de Rachoco, vo de Racouchot... Non la marca vertadiera! ZI BENCO (anglés en grafia mistralenca)! Ieu me balhava enveja, que la pub de Benco passava a la tele, abans Recre A2. E que la pub m'agradava, qu'èra rock coma una cançon de Dorothée. (vous remarquerez le fabuleux travail des couleurs pour cette rubrique. Je me sui fait caguer à tout colorier)
Lo Benco avié de granas que semblavon a de petolas de cabras. Te falié au mens 10 culhers a sopa per coloridar lo lach en marron clar.
E encara siéu larg! Era pas boooooon. Avié pas cap de gost. Te balhava lo raca vomi. En mai lo rachon volié pas faire trop caufar lo lach, qu'aquo rabina, e li aurié costat un braç en electricitat. Aquela legenda romançada e prostiana sus lo bon gost èra per vos anonciar aquo:

david folch

Es un companh de licèu (de la benda de Calou). Venguèt un bon fotograf! Fau anar veire! Clicatz sus:

vergonha


Eriam tres amics per una serada DVD Pizza. Se siam arrestats a l’Intermercat de la vila de Tam per logar lei filmes. Que se tròban a la pompa de gasolina (es la logica dau monde de uèi... vòls veire un film, vas a la pompa...) Quora arriba un tipe curiós. Nos demanda de prestar la carta blava. Nos afortis que sa moto a calat. E que pòu pas tornar partir. Fa nuech. Es embestiat. Pas degun per li donar de gasolina. Solas, de maquinas. A de bilhetas, segur, e nos tornarà l'argent de la carta blava, sensa relambi. Degun, dins la chorma de tres que siam, coneis pas aqueu tipe. E ieu, de dire, mesfisant: " Pecaïre! Avèm oblidat lei cartas a l'ostau". Lo tipe  part. Partèm. Fasèm tirar.  Podèm pas causir de filmes de la vergonha de sortir la carta davans èu.
 Regardam una emission de varietat tarribla sus la mort de Miquèu Bergier (per faire d'audimat, França Dos tòrna sortir seis artistas dau formòu). E  fasèm lo morre tota la serada. De la vergonha d'aguer laissat aqueu tipe solet, dins la nuech, dins lo freg, sensa argent. Siam de cons. La vila de Tam nos a condicionats.

Bejart, Lelouch, Ravel

Barbey d'Aurevilly, regionalista


Siéu a legir UNE VIEILLE MAITRESSE de Barbey d'Aurevilly. Era un autor que conessiéu pas, e ma fista, es tras que ben. Negre e romantic, coma fau. E amé lei temps de pluèia aquo passa ben. I de tot dins aquèu roman baroc: de romantisme, d'escambis per letras, de fantastic... E l'epsicologia dei personatges, de cops pesuga, me fa pensar qu'en França de l'ubac, coma en Occitània dau Sud, a passa temps, eriam capables d'escriéure d'istorias grandas coma lei serias americanas d'ara. Mai, vaqui, lei promiers escenaristes dau siècles 19 son ben morts: lei Zola, lei Maupassant, lei Balzac, lei Daudet, lei Felix Gras e ço autres t'aurian pondut, imagine, autra causa que Julia Lescaut. Coma siéu un ome curios e saberut, anère querre d'informacions sus lo Barbey. E sus una enciclopedia facila que nomarai pas e que se troba sus internet, trobère aquela informacion: Barbar sarié un escrivan regionaliste, qu'emplagarié ben lo nostre patés. A! Qu'aquo sent ben lo terrador per te faire realiste. Vaqui ço que me ditz l'enciclopedia. Mercés l'enciclopedia:

"Dès Une vieille maîtresse, les récits de Barbey se déroulent systématiquement dans sa Normandie natale. Cela fait-il de Barbey d'Aurevilly un écrivain normand, et de ses romans des « romans de terroir » ? La Normandie, ses paysages, ses coutumes, son histoire tiennent une grande place dans ses romans. Les poissonniers dans Une vieille maîtresse y parlent « comme des poissonniers véritables », c'est-à dire en patois normand. Dans L'Ensorcelée et malgré les objections de ses amis Trébutien et Baudelaire, l'emploi du patois est encore plus accentué : on n'y parle pas « normand du bout des lèvres ». Cette langue devient un élément essentiel de son esthétique de romancier : les langues sont « le clavier des Artistes », « le moule-à-balles du Génie dans lequel il coule l'or ». La poésie pour lui « n'existe qu'au fond de la réalité et la réalité parle patois ». Rhaaaaaaa! Lovely!

dimecres, 21 de novembre del 2007

Rita: Lo trin pichot



Onte ne son lei caminots? E onte ne son lei Rita de seis idèias politicas? Podrian demorar a Tam vo a Agradà? Aqui, pasmens, un clip magnific. Vo coma dançar sus dei causas afrosas. Aquela cançon sarié un omenatge au paire desportat de la cantaira dei Rita... Desportat en trin, evidentament...

dimarts, 20 de novembre del 2007

e Massilia fa sa revolucion!



Non lo cantarem plus, lo raggà de Marsilha,
Non lo cantarem plus, lo micro es fotut.

a la gara de la vila de Tam: una cantaira



A la gara de la vila de Tam, i a pas jamai de cauma. Votan gaire a senestra, va fau dire. E son totjorn lei promiers per ajudar la cultura. Aqui, per faire plaser ai pichots usatgers, t'an pagat una cantaira! Pas besonh de MP3. La gara de Tam es un bonur!

un trin de la vila d'Agradà



Aqui, un trin content. Que capitèt una bona cauma!

Un trin de la gara de Tam



Un trin de la gara de Tam. Perque aqui marchan monsur! Son pas blocats per de fenhantàs que prenon en otagi leis usatgiers! En mai d'aquo fan de bruch, nostrei trins! En Dolby Stereo!

arribada dau trin a la Ciutat

Lo promier filme de l'istoria dau Cinèma se debana en Occitània. Istoric!