dissabte, 31 de maig del 2008

Lo Vent de la Mar




« On prend des manières à quinze ans/ Puis on vieillit sans qu'on les perde ». A. Bruant: Lézard.

Lo Vent de la Mar (redaccion)

Es un èr que manca a la Vau-Clusa. País tròp bacelat de vent. Coma se Diéu bacelava la tèrra fruchosa e seis extremas de totei menas. La Vau-Clusa es castigada per trop de violéncia. Sa punicion es lo Mistrau. Quora afranquit de mei guèrras quotidianas tòrne dins Gard i a çò que lo Papet Pèire disiá lo vent de la mar, òc, i a lo vent de la mar que m'espèra. Es un vent nòble qu'a sa particula. De La Mar. Coma un mosquetari de Dumas vò un cònte per l'enfantum. Mon marqués de Carabàs. Vese lei pòrtas dau barri se dubrir per tu: « Monsur lo Marqués dau Vent de la Mar! ». E lei sovenirs s'abrivan.
E dire qu'aquela aura gratava lei gautas rosas dau papet quora partiá sus son velò rovilhat sus lei camins de Pecais per faire de la sopa d'èrba. Una sopa d'indian siós que te netejava. La sopa neteja. Qu'aquò se saup, qu'aquò se ditz. La sopa te neteja lo stomac. Lo vent de la mar a un gost de purja. Lo vent de la Mar a una odor d'enfáncia sola. De camins de tèrras. De camins d'aigas. De robinas saladas. De la sau que se passeja entre tei pèus e tei péus blonds. Lo vent de la mar te fa un trauc a l'estomac. Quora bufa la malaiga dau dimenche de ser. D'aquelei dimenche que te veson morrir e te dònan d'idèias criminalas: se levar nuech una caucetassa sus lo caratge per èstre pas reconeisser e botar fuòc au collège. Lo collège dau centre vila protegit per lei barris e lei marridei nòtas de matematicas. Quora bufa lo brave De La Mar, as pas qu'una idèia: lo tradir. Jovent ingrat! Lo Marqués es generós: la nuech fai auborar de montanhas de saus que crebes d'enveja d'eskiar. E qu'eskiaràs pas que dins tei pantais. Que la sau, aquo te crama. Lo Marqués es generós: te porgis de pantais. Lo vent de La Mar, camarguenc, te protegis deis alambics. Te fa una pèu de cuèr. L'odor dau vent de la mar es l'odor sauvatja dau chivau preistoric, blanc coma una pintura sus una crota. A l'animau! T'agacha passar d'un uelh familhiar en faire sa caga vò en caçant l'alambic que li rosiga l'aurilha. Vaquí tot çò que te pòrta l'èr de la mar: un idèia de merda, de mòrt. En un resumit: es lo vent d'aquela puta de joventut. Mai lo sentir uèi, sota lei lumes aranges de la ciutat mairala endormida, qu'aquò fai de ben!


divendres, 30 de maig del 2008

Telechat: per Aud

A un periode benesit - la senèstra èra au poder, benlèu que jogava - de grands noms de la BD vo de la literatura bailejavan leis emissions per la joventut. Se fau rementar dau grand Rotland Topor, mèstre de l'umor negre e dau dessenh d'animacion. Es l'amiga Aud au restaurant l'Ola, aièr dins la vila d'Agradà, que me demandèt de botar lo generic de telecat sus lo blog. Alara lo vaqui. Mèfi a la regression. Siam en 1983.



marsilha 7




Frédéric Mistral raconte l'origine de Marseille dans Calendal (chant IV) :


Lou pichot rèi dóu pople Sàli,
Nan, benesis lou vènt gregàli,
E baio, dous presènt, sa fiho pèr mouié
Au jouine Pròtis de Foucèio ;
Marsiho espelis : la sadrèio,
Lou sourne pin, fan plaço i lèio
De figo e de rasin, de nerto e d'óulivié.


Le petit roi du peuple Salyen,
Nan, bénit le vent grec,
et donne, doux présent, sa fille pour épouse
au jeune Protis de Phocée ;
Marseille éclot : la sariette,
le sombre pin, font place aux allées
de figuiers et de vignes, de myrtes et d'oliviers.

dijous, 29 de maig del 2008

http://www.tabarly-lefilm.com/

Ma Calou a acabat de trabalhar sus lo filme de Tabarly. Lèu dins lei satlas. Per ara podètz veire son obra dins:




dilluns, 26 de maig del 2008

marsilha 5



Marsilha es sei parets fan coma de pinturas. E leis idèias parton amé l'erosion dau temps...