divendres, 28 de maig del 2010

mauresca mince crotte

quoi quoi on peut souscrire au nouvel album des mauresca et on me l'aurait pas dit non mais vite j'envoie mon chèque zou en cliquant sur le lien ci - dessus et j'ai hâte que la poste privatisée m'envoie ça bientôt ah la magie d'internet mais vous auriez pu me le dire plus tôt quand même mince crotte

dijous, 27 de maig del 2010

dilluns, 24 de maig del 2010

Viaule Sèrgi

Per passar una vesprada d’estiu a l’ombra de la lenga nòstra

« Cèrcas I »

de Sèrgi Viaule


Aqueste recuèlh es un florilègi, una seleccion, de tèxtes que son ni poèmas, ni poësias. Se cal pas enganar sus la merça, se merça i a. Nimai se mesprene. Se tracha just de qualques mots apertierats per tradusir, un gredon a la man, d’unes sentits. Son pas que la materialisacion d’esmòugudas qu’an pas res d’extrà-ordinari. Segon lo cas, cada pèça es estada escricha tot d’una o foguèt laboriosa a espelir. De cap de biais an pas de pretencion literària, jamai de la vida. Son la vida. Son pas qu’escriches espelhandrats, ni mai, ni mens. Son paraulas getadas al vent.
Son venguts, al bestorn d’una carrièra, d’un eveniment mai o mens aürós o d’una randura al fin fons del campèstre. Son de las quatre sasons, emai venon, benlèu, de pus luènh. Se son impausat coma l’amor e la mòrt ; coma la pluèja o lo bèl temps. Espeliguèron a miègjorn o a mièjanuèit. A la raja del solelh o al clar de luna.
Aqueste recuèlh es un florilègi, una seleccion, de tèxtes que son ni poèmas, ni poësias…

colleccion « Escriches literaris»
64 paginas
format A5
Prètz : 6,10 € franc del mandadís (chèc a l’òrdre de « ADEO »

de comandar a :
ADEO
B.P. 28
81370 Sant Sulpici la Punta
tel : 05.63.40.09.33

diumenge, 23 de maig del 2010

Lop perdut in NY 3

Berangère Soul (aqui se prononciava Bewangèwe Soul, la R francèsa passava mal) s'aprestava dins la colissa. Aquela metissa dau gros nas ( qu'avia jamai fach cambiar de paur de perdre la qualitat de sa votz) apreparava son coming back sus lei scèna new-yorkencas. Ela qu'avia virat dins lo mond entier dins leis estadis, lei music-hall, e Las Vegas, creatritz dins leis 80's dei concertàs gigantàs per l'Amazonia a l'estadi de Wembley, ela qu'avia ren de provar, procha de sei seisantas ans, femna auborada contra lei penas perdudas, canatarela de tria, coma una Joan Bez sens concession, volia recampar son public causit demest una mailing-list de son fan club e totei leis olis qu'avian fach son mestier dins l'ombra dempuèi lei 60's. La susportant dins totei lei sens dau tèrme. Causiguèt lo luoc mitic de sei debutas: au Vilatge Vanguard. Unplugged. Formula acostica.
Nascuda surament en Harlem, ignorava seis originas d'esclau, tot lo rambalh dei colonias coma sei gents avian penat per subreviure aqui. Lo perque de son pichon nom francés. Sabia qu'èra nascuda per cantar. Lo demorant èra restat secret e respectat curiosament per lei mediàs e son public fisèu. Dins leis entrevistas disia ben qu'avia escafat l'enfancia de sa memoria. "Coma un marrit disc dur". E en risent, que li faudria ben quatre epsis per la retrobar un jorn, aquela puta d'enfància.
Sa tissa èra una pichota podra blanca que niflava cada jorn que despassava la dosa rasonabla dau mestier. La king of soul n'en pareissia vint. E pauc de joinetas l'avian despassat dins la qualitat de sa votz, de sei tèxtes, de seis albums totei mai originaus leis uns coma leis autres. Sens parlar de sei shows, totei dispariers dins sei formulas e sei dramaturgias.
Eran lei repeticions. Pasmens aprestava sei beloias coma cau, de crotz gigantassas arrapadas a seis aurilhas. Redreissava son body Joan Pau Gaulthier que li fasia de popas enormassas. Ausissia Franck lo pianiste que fasia sei gamas. L'ipocrit romegava. Do, re, mi, fà, sou, là, si, do, do, si, là, sou, fà, mi, re.
- Saique... Aurà mancat l'ora un cop de mai. Quora poirem obrar coma d'artistes vertadiers?
Lo contrabatista John chauchilhava dins sei cordas, lo gris de sa clopa davala coma de la nèu au sou dau platèu negre.
- T'en cagues... Fai un là.... Me manca lo là... Non, aquo es un do... Fuck... Là.... Là... Laaaaa.
Franck èra lo concièrgi dins lo piano, coma lei conciergis lo son dins leis escaliers. Es un imatge. M'auretz comprés:
- La soul saria pas passat de mode, l'auriau laissada per una cantaire R'N'B de vint ans... Mai amé la moda dei platinas e dei sintetisers... I a pas plus de musica mon paure Johninet... An pas plus besonh de musicaires de tria coma ieu... Vé, la musica d'ara te vau dire: es un raubatori de tot ço qu'es estat fach.
- Davales en minor?
La star venguèt subran sus l'empont:
- Mai partes, partes Franck. Vai jogar amé la Bjork, se vols... De pianistes, n'i a un fum dins lei conservatoris.
Franck s'auborèt. Clavèt lo covercle dau piano drech:
- Mai mon polet, aquèste cop, ié vau anar jogar de piano classic amé Bjork... La contactarai... Siau pron talentuos per crear un concept novèu am'èla... Saràs espantada quora sarà lassa de la musica electronica.
- E ben tè... (La star sortiguèt son I-Phone).... Sona la... Sona la... Amé Jonh farem una musica formula nova... Votz e contrabassa...
- Me mandaràs lo disc, cagola.
- Ensucat.
Lo Franck virèt l'esquina a la divà e faguèt mina de sortir per s'arrestar finala au comptador vueje dau cabaret.`
Quora veguèt son gris contrabassista que sabia pas acordar son dacos, comprenguèt que lo pianiste èra indispensable. Se sarrèt dau comptador. Lo potonejèt sus la gauta drecha. E l'enfanton tornèt coma per encantament au piano. Lei dos capricios s'èran acordats, parier.