divendres, 28 d’octubre del 2011

Je t'écris de mon pays avili...

Extrach de: Nouvel Observateur, n°2451, du 27 octobre au 2 novembre 2011, p.38

Ai recebut l'article coma una bofa (clicar dessus per lo tornar mai bèu). L'istòria d'un Gregau en prèsa amé son epòca. M'a rendut triste que fa 4 ans que vau sus l'iscla de Militèna e qu'enlai ai rescontrat una segonda familha que viu dins una auberga amé una chatona dau pèu lòng que sembla a una serena. Benlèu qu'aquesta annada fuguèt mai fòrta que non pas leis autrei. A l'estanquet Maria i aviá pas que ieu, lei collègas e leis estèlas. La plaja nos èra dubèrta tota. Dubèrta mai, finala... desèrta. Çò que me fasiá pensar a un grand lux. La Mer Egèia per tu tot solet. La jòia de viure se vesiá dins la cara deis estajants. Mai èra pas qu'un signe de sapiéncia. M'avisère lèu que lei toristas gregaus que visitalhan sempre lo país coma tu vas veire leis castèus de la Leira ò Lei Paluns Peitavin èran restats a l'ostau. Pas un Atenian per exemple aviá fach lo trajècte fins an aquí. Per la paur de manca, de la crisi, s'èran plegats sus elei. Vos laisse descubrir aquela polida letra coma se meis amics gregaus me l'avián mandada, dins un rangolum de desesper de pas posquer «viure au país. »


Rendut compte sus mon estagi de cant au MEDOC


Arribe a Clapàs a tres oras dau tantòst. Un café amé lo Komedyan. Pròche de la gara. Ren a pas cambiat, m'avise. Lei tram aquí se dison Tam. An ren inventat. M'an just raubat l'idèia. Narcissic prene en fòto lo nom Tam ® , marca despausada,. Pause lo sac a l'ostau dau Komedyan que coloca amé un musicaire dau pèu lòng. Un jovenet, la tèsta dins la musica, que rapapia de lònga: « me fau pausar d'anoncias per trapar de taf. Me fau pausar d'anoncias ». Dins l'apart polit banhat dau solèu d'octòbre parlam d'un projècte tiatre amé l'agéncia de viatge. Quora e coma botar en òbra un atalhier tiatre durènt una crosièra? Coma rendre actius leis viatjaires? Lo Komedyan parla. Escrive. A l'idèia bauja de lei faire jogar dins lei gabinas! Mai onte se metrà lo public? Dins un recanton lei dos cats dau Komedyan manjan de panatièras. Vaquí ma cambra: un matelas au sòu. M'agrada. Cerque la presa per mon esmart fone. Sus l'armari un imatge vièlh d'una dançaira sus un fiu. D'un estajant de l'ostau que dèu faire la treva ara que data de 1900. Dins la cosina-salon, lo poster (òc, es un mòt d'ancian provençau deis annadas uechanta e te merde) dau Mépris de Godart. Lei colors passadas me fan pensar que data de 1970, ela. E pasmens... dèu èstre d'un estajant uèi desparegut, disns la vida vidanta, a la retirada. Mai qu'a perdut sa dralha dins aquela apartament d'estudiant.

Marcham dins lei carrièras borgèsas de Clapàs. E la cervesa de 4 oras nos regala. Crompam de vin au Cairreforc e de fromatge. Komedyan faguèt un pastisson a la saucissa. M'agrada mielhs steak haché. Mais ça coule le long du cornet. Es una citacion. Podètz pas comprene.

E vaquí Clapàs amé son polit Digonau barrat ara. Un estudiant me ditz que l'a pas jamai conegut aqueste (a passat-temps li aviá tres cinemas Diagonau a Clapàs, ara ne demòra un solet au centre). Prene cinc pèus blancs a-de-reng (beguem en tropa lo vin pur de nòstre plant.) M'agrada pas una vila que cambia amé lo temps. Me refuse de veire Clapàs ansin. Coma la realitat me la fa veire uèi.

Passam sus lo camin d'un tram tam (publicat sus lo tam-tam) pas finit. La vila es copada per aquela operation. Li fa de cicatritz a ma vila fac que vòle i viure again.

Se trobam au polit tiatre dau Cecillon (mei omenatges mèstre) que passa en guest-estar dabans nosautres per desaparèisser. Au mitan dei projectors e dei caissas emplidas de vestits de tiatre, au mitan dei tecnicians que passan amé de gruas, de tractors, d'elevators, se sarra lo Kantayre (es Aimat, lo famós, una estar de mai mai qu'es pas guest car fa lo mèstre de la ceremonia). Se caufam. Siáu regde. Aimat de seis uelhs de mar me fa signe de me faire mai sople. Pòde pas. Es ma morfologia: ai lei espatlas pegadas ais aurilhas, ieu. Cantam la cançon de la galina. Lei cançons son engatjadas (veire lei paraulas ai documents pegats junts). Ai ma camisa de carrèus roges e quora siáu pas concentrat lei reflèxs de palhassa me tòrnan. M'engane de cos. Vene mon palhassa. Vire leis uelhs, fau de sonrires de niais ais autreis estagiarias polidetas e joventas que me prenon per un caluc. Solet lo Komedyan en fácia semba compatir e me desencusa. Es pas sa fauta, es estat format coma aquò. Pepito Biskui sortís d'aqueste còs! (Pepito Biskui èra lo nom de mon palhassa) Rai. Vaquí çò que me fa l'efiech dei projectors e dau platèu. Coma Dalida e Molière ieu vòle defuntar sus scèna. D'autrei citacions. Pòs pas comprene.

Cantam una cançon sus una galina. Una cançon d'un òme enganat per sa dòna (sembla de l'atge mejan, reconèisse pas Marti e la problematica es pas brica modèrna) e una de mai que lo Kantayre nos encoratja de bicar nòstrei polidas fòrça (de l'atge mejan, parier, qu'es pas de Marti, pas possible, Marti auriá apondut una estròfa, a la fin, per nos encoratjar de tornar poblar Occitània, mai ieu dise aquò, dise ren). Es l'ora de la pausa. E lei estudiants dau MEDOC an menat dau Medoc. Me fa rire. Lo vin. Jòc de mòt. Opopopopopopo. Pòs pas comprene. Faudriá benlèu apondre un MDR ò un LOL. Manjam de fromatge, un pan fach per una babà-sopla (una baba cool) de vint ans, de vin, de fromatge, de cervesa, una cigareta – que sembla a una cigareta - rotlada e après cantam amé un alen de chin d'après la caça dins la robina. S'acaba per una partida crosada (aquí pas cap de referéncias ais Albigés).En tornar prene: "cau far l'amor la nuech e mai lo jorn/ cau caressar lei chatas e leis aimar totjorn."

Dòrme sus mon matelas. E agache l'internet sus mon esmartfòne. Lo lendeman tòrne a mon Camin-d'Aigas. Darnier flash back nostalgic sus Clapàs: lo matin se siam quitats amé 4 creissènts cadun sus un plan dau Clapàs, la paret bèla pintada amé un engana-l'uelh sus la vila. E lo musicaire a dich: «Me siáu levat tròp tardier. Ai pas pausat meis anoncias ». A cantat lei tres cançons de la vèlha. Aviam ja oblidat lei melodias amé lo Komedyan qu'a concluit: « m'agrada mielhs lo tiatre ».

Clapàs per Nougaro

Pareis qu'un grand paraulier occitan contemporanèu que taisarai lo nom a inventat de paraulas sus sa vila dau temps que fasié l'estudiant. Es un pauc ço que Toulouse es a Nougaro qu'i mescla occitan e francés. Lei paraulas fan:
"O Clapàs quau t'a vist
et qui te voit..."

Palhassas a l'espitau

Grande Soirée Passeur !

AIX EN PROVENCE

Samedi 12 novembre 2011

19h30 : « Les masques expressifs ». Présentation des élèves du cycle Création.

20h : « Pas trop vite ». Spectacle de l’association Bulles de Rêve. Mis en scène par Sylvie Bitterlin

21h : « Le Fond de Moi ». Spectacle de la Compagnie du Passeur

Entrée Libre.

Tout public.

Chapeau au profit de l’association Bulles de Rêve, clowns bénévoles à l’hôpital.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Palomba de l'auton per Max Rouqette

I aviá tanben un aucèl d’aur qu’anonciava sempre a Joan çò que volián sos enemics e que traversava lo conte coma las palombas de l’auton travèrsan lo cèl de mon país.
Ont èra la font de tot aquel encantament ?

Max Rouquette, « Secret de l’èrba »,
Verd Paradís,
CRDP, Montpellier, 1993.

Verlaine: Chanson d'Automne


Chanson d'automne

Les sanglots longs
Des violons
De l'automne
Blessent mon coeur
D'une langueur
Monotone.

Tout suffocant
Et blême, quand
Sonne l'heure,
Je me souviens
Des jours anciens
Et je pleure

Et je m'en vais
Au vent mauvais
Qui m'emporte
Deçà, delà,
Pareil à la
Feuille morte.

jornada de cauma

Lei jornadas de cauma, en octòbre, banhadas per una pluèia de glaç son de matinadas passadas sus lo Word de mon ordenador a m’inventar d’istòrias escrichas. Vese lei gents que passan dins la cort sota de masquetas de trabalh. A ! Lei palhassas de la vida vidanta ! Avisa-te ! Lei veituras de marca escandilhan. Tot aquò me fa gaire enveja. Ma sola ansia : bastir de racòntes que se tengon. E non pas desclarar meis oras a l’agéncia de viatge. De tot biais, amé la crisi, lei tocarai pas. Es aquò la vida : s’inventar d’istòrias. Mitoman per patir pas.

(Tam)

PAROLES:
Il ne dira pas, non il ne dira pas
Il ne dira pas, non il ne dira pas
Il ne dira pas, non il ne dira pas
Qu'il a tué son père, sa mère,
son frère, ses chats

Il ne dira pas, non il ne dira pas
Que sur son passé il jette
un regard las, las
Que sur son passé il jette
un regard las...

Il ne dira pas, non il ne dira pas
Il ne dira pas, non il ne dira pas
Il ne dira pas, non il ne dira pas
Que dans les night-clubs,
la nuit il fait la nouba

Il ne dira pas, non il ne dira pas
Il se sent si seul qu'il passe
de bras en bras,
Il se sent si seul qu'il passe
de bras en bras..
tibidibidiwap dou wap
tibidibidiwap dou wap
tibidibidiwap dou wap
tibidibidiwap dou wap

Il ne dira pas, non il ne dira pas
Il ne dira pas, non il ne dira pas
Il ne dira pas, non il ne dira pas
Que pour cet amour il a
ce désir la

Il ne dira pas, non il ne dira pas
Que dans ses bras la nuit
il pleure tout bas bas..
Que dans ses bras la nuit
il pleure tout bas bas..
tibidibidiwap dou wap
tibidibidiwap dou wap
tibidibidiwap dou wap
tibidibidiwap dou wap

Il ne dira pas, non il ne dira pas
Un geste, un sourire, il n'est
déjà plus là.

(Etienne Daho)

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Dimecres: lebre

Lo Comedian me convida au Clapàs. Anam faire un estagi de cant occitan. Geniau de tornar trobar la vila que me farguèt, estudiant. E me mudèt puèi dins la vila de Tam. Clapàs, tornarai un jorn per acabar ma vida!

reviscolar

Adieu siáu Lo Tam. Urosa nòva : lo blòg s’escriu ara dempuèi mon ordenador. Lo cresiáu mòrt, defuntat, acabat, fotut, crebat, assessinat. Podètz pas saupre ma jòia. Ai pasmens relativizat : e me siáu dich qu’eriam pas inmortaus. E se quaqu’un ò quauquaren vos empachava d’escriure trobaretz sempre la solucion per reviscolar. Aquí es fach.