dimecres, 30 de setembre del 2009

bilanç dei palhassas

Li avié Parpalhon, Julieta (la capolièra palhassa), Na Loyal, Roseta Alalh, l'Administrativa, e ieu. Eriam la chormeta de faire lo bilanç de la nostra segonda representacion a un café de la vila de Tam esponsorizat per lo jornau MESCLUM. Avèm decidit d'una aficha. Evidentament, lo solet palhassa que remarcam pas: siéu ieu. Sus la fotografia, Parpalhon leva lo braç e ma cara es esconduda per sei grossei patas. Polida aficha. De cops que i a me demande s'existisse vertadirement. O se me congoste pas de pas d'aparèisser un cop l'autre. Coma un clinhotant. Coma la lenga d'oc. Brèu... Alara, parlam de la formula. Disèm qu'es encara bordelic. M'agrada que siegue bordelic. Siéu lo secretari de l'acamp. Prene de notas sus l'ordenador barrutlaire de Julieta, l'ordenador cala, contunhe au quasèrn. La cervèsa es traç que bona. E me ponha la tèsta. Leni Cravitz que brama dins lei nauts parlaires mono de la terrassa. Un café de senèstra. Leni Cravitz - aquèste que biquèt la bobo Paradis - es-ti de senèstra? Tot ara li avié Manu Chao. Se compren... mai un cantaire dau Top 50 dins un endrech obrier de la vila d'Agradà????... Ma fista.... Lei palhassas contunhan de charrar. Sus l'impro qu'an mancat. Sus lei cagants que faguèron de bruch pendent lei lecturas dei contaires.... Sus lei gents e lei proches que fau mens convidar se que non, Tam a mai la caganha que de costuma e l'olor ajuda pas a la bona contunhacion de l'espectacle. Verai que quora veguèt son paire après l'espectacle amé lo sonrire d'un Michel Sardou, se diguèt que son paire èra pas encara lest de lo veire comedian. Fa mens serios que emplegat dins una agéncia de viatge. Verai que quora la maire mediterrana quichèt lei mans dei Palhassetas e que bramèt que son fiu èra lo mai polit de l'espectacle, Tam aguèt la cara de sa vida.  Mei gents m'avian menat un present. Te dise pas. Un burèu pichonet per botar dins lo liech quora regaches l'ordenador per agantar pas leis ondas negativas. Avisa te. Sabiéu pas qu'existissié aquo. Lo sabiés tu?  En plena fin de l'espectacle, t'arriban amé un present dau papier present  blu que li a marcat dessus  dau nom dau magasin"La cadièra longa". Auriam dich qu'èra nové. E ma maire de se desplaçar dins la satla mentre que recaptave la scèna: "Onte siés parcat? Onte siés parcat? " amé son gros colis.  Ma maire va a la mala. Torna amé lo colis. "Ta mala dubris pas. Perqué ta mala dubris pas? Es ta clau? Aquela qu'ai negada dins lo linge amé ton jean Levis? Es per aquo? E perqué marcha pas aquela mala?". E torna a la mala en quichant dessus, au defora. Lo paire, plantat coma un santibèlli, lo present gigantàs entre lei mans. Au dedins, leis autrei palhassas fan mina de  desmontar a uech la gelatina roja d'un projector sens dire mot. Fin dau Flash-Back. Julieta, la capolièra palhassa me demanda s'ai tot ben notat per l'espectacle qu'arrriba e lo ben colectiu de la tropa. Diguère de oc. Mai pas tot. Que fariéu una sintèsi. E que se li avié pas tot de notat es qu'èra la fauta de Leni Kravitz, de la cervèsa e de ma maire. 

crisi de la crisi

Per tornar a ma vertadièra vida de sindicalista, a l'agéncia de viatge onte trabalhe: ara lo problèma es que lei collègas de burèu se volon pas plus sindicar. Me trapan ben polit amé mei pega-solets e meis afichas. Es una rossèla que menèt mielhs que ieu la contèsta; faguèt en comitat redusit de mocions per lei consèus d'administracion en dire qu'èra pas plus possible d'adobar de projèctes en divisant lei personaus. Faguèt signar lo monde. E ieu, penos, siéu a correr après leis adesions dei socis. Leve la voés proche de la maquina de café. Es la maquina que romega dins un silènci geinat. Lei luchas aqui son marginalas, individualas. E capitan. Lo cop que ven cercarai un trabalh de mai au pole de l'emplec: ravi dins la pastorala Maurèu.

dimarts, 29 de setembre del 2009

crisi


De tot biais n’en faliá ben un. L’agéncia de viatge a cambiat de patrona. Autoritaria gorgona. La man moligassa que resquilha de susor quora gausa te dire de bonjorn. Badant de longa e se curant lei dents amé son gredon per passar lo temps. D’òrdres militars. De paraulas d'amarum a còps de leis, de decrets e de leis. Pas de paraulas, justament. De letras dins lo casier de cadun. Per nos rampelar a l’òrdre. Dempuèi qu’es arribada, lo burèu vira l’esquina a la fenèstra e lei cortinas demòran de lònga barrada. Coma lei cortinas dins lei filmes de Scorcèse, entre dubèrtas per pas laissar veire çò que chauchilha la Mafia. Patrona Arpiana plora pendent lei consèus administratius. A paur de son personau. E quora pòu articular doas frasòtas bretoneja : « la lei es la lei, la lei es la lei ». Puta ! Me demande s’es pas lo cònse de la vila de Tam que me l’a recrutada aquèsta. Coneis lei chifras pas lei mòts. La conjugason dau vèrbe aguer e pas aquela dau vèrbe èstre. De tot biais n’en faliá un de delegat sindicau a l’agéncia de viatge. Es com’aquò que me siáu engatjat.