dissabte, 7 de juliol del 2018

Lei Messòrgas 7


- Alta ! Polícia ! Bolegatz pas !
Nos parla :
- Vesètz pas que geinatz l’òrdre public e que lo fasètz bramar lo Varòt ? Lo pièger es que canta ! Lei residents se planhisson, a l’entorn ! Prenon paur lei mamàs d’escolans. Cridan lei pichonets. A dequé jogatz ?
Reconèis lo conselhier d’educacion e tòrna prene :
- Meis excusas Sénher Faure ! Ben lo bònjorn, Sénher Faure ! Vos aviáu pas remés ! Siatz responsable d’aquelei jovents, vos ?
- Montatz ambe nautres, Sénher Caramico, an un quicòm de nos mostrar, lei jovents. Siam l’autoritat, nos devèm coma d’adultes responsables de leis acompanhar.
Quanta farandòla curiosa, Tomàs, Quentin, son chin, Caramico e ieu montant cap au tresaur ! Cap au pin pinhon, tant luenh, tant pròche.
A ! Aquí-lo ! Lo grand resinós ! Grècia, siás nòstra ! Mai me demande coma me pòde desbarrassar d’aquelei cinc indesirables quora l’aurem trapada la boita. Mentre que podriam s’agrovar e, ambe l’ajuda dau chin, gratar sota lei rasigas, la tresenca rasiga que sortís, tremolants e desirós de descubrir la fortuna que nos espèra… Pataflòu… Una siloèta feminina dei cambas lòngàs aparèis, la diriam tancada dins la tèrra…Camelia! Aquela que tuba de Fine coma Mamà.
Nos parla, de sa votz grèva de ròca, gastada per lo tabac :
- Qué furnatz ? onte volètz gratar ? Mai, vesètz pas qu’es mon aubre, aquò ?
- Madama ! Levatz-vos dau mitan !
Apuèja son talon agulha de son pè senèstre, aquí onte lo gròs Varòt a pausat son gredon, dau costat de la tresenca rasiga que sortís. Dessenha un trauc dins la tèrra. Paure de ieu ! A lo pè sus lo tresaur MIEU ! Coma desgatjar aquela pertega tancada ? Siam totei vergonhós davant aquela polida dòna. E mai Tomàs : saup pas coma se comportar per la faire partir. Ara es lo chin que pren la decision. Se resquilha entre lei doas polidei cambas de Camelia, grata que grataràs sus la tresenca rasiga, pregond, grata que grataràs, sempre, grata que grataràs, pregond, pregond. Aquí-la ! La vièlha boita de biscuech que se se prèissa, èu, d’agantar dins sa maissa.  LO TRESAUR ! Camelia comprenènt que s’agís d’un quicòm de preciós de cridar :
- Aquò’s mon aubre ! Aquela boita es mieuna ! Anem, chinòt, tòrna-me aquò !
- Aquò’s mon chin, çò ditz Quentin, es mieuna la boita. Es mieuna la boita. Au pè ! Au pè !
- Faudriá benlèu la faire examinar per lo collègi aquela boita : question de seguretat. Deve saupre çò que i a dedins abans de la posquer tornar ai joines, çò explica Faure. Vai-t’en saupre çò que s’i escond ? Es mieuna la boita. Mai quau sauprà m’arrestar aqueu chin d’aquí ?
- Mai es pas vòstra, remarca Caramico, dèu èstre rendut a son proprietari ! Balhatz-me aquò : balhatz-me aquò que la vau rendre a Varòt !
- S’aviáu pas cambiat mon biais d’èstre e s’aviáu pas vougut protegir Julian sus son camin, seriatz pas jamai arribats aquí, assegura Tomàs. Per mon cambiament de comportament, me devètz donar la boita. Ai drech a ma recompènsa. Es mieuna, aquela boita.
Ditz ren lo chin (es un chin) e s’escapa de la man de son mèstre, la boita dins la gola. Vira, revira, plan planet a l’entorn de l’aubre, en fasènt de bombs misteriós. Se butam, leis uns, lei autres per l’agantar.
Quora, venènt de sabe pas onte, vese ma Maire coma una fadada montar sus lo Mont Duplan. Crida. La reconeissèm gaire. D’un còp, mistrau cala. Kaki s’asseta au sòu per l’agachar. Degun gausa pas brandar. Descubrís çò qu’es l’autoritat d’una Maire, Tomàs… Me parla, leis uelhs injectats de sang :
- A ! Coma te vese, bedigàs ! Doas oras que t’espère a l’ostau ! Mai pòs pas donar de tei nòvas ? E vosautres ? Qu’avètz de virar a l’entorn de mon dròlle ?
Japa, Kaki. Tomba au sòu, la boita. L’aganta, ma Maire :
- Te ! Qu’es aquò ?
- Dòna, çò ditz l’agent Caramico. Podètz pas partir amb aquela boita. Es a quauqu’un mai. La fau tornar a son proprietari.
- Evidentament. De quau es ?
Respond lo flic, son desesperats leis autres : se derraban lei peus. 
(...de seguir)

divendres, 6 de juliol del 2018

Leis Messòrgas 6


Aqueste còp, nos vaicí totei tres, tres ombras dins lo solèu que tomba, montant cap au grand pin-pinhon. Pas tròp pròche, pas tròp luenh. Direccion la tresenca rasiga que sortís. S’abriva lo temps.
Vibra lo telefonet. Mamà. Pas respòndre. Serà lèu per nosautres lo tresaur. Reconéisse son inquietud dins lo biais que vibra. De lònga fai vibrar. Vòle pas que lo Tomassàs s’avise que se rosiga, La Maire. Vòle pas que veja sa cara que s’aficha sus l’ecran tactile. Vòle pas que me prenga per un petachós. Vòle que me crega fòrt, independènt, orfanèu, sensa Maire. Vòle que me crega òme. Secretament, pense pas qu’a ela. Dins una mieja-ora, va me promete, quora aurai afrontat lo Tomassàs, li anonciarai lo despart per Grècia.
Subran au mitan dau terren, mentre que pensave qu’abançaviam fin finala cap au grand pin, aparèis un tresenc mostre. S’arrèsta, un còp de mai, lo temps. Kaki, lo bull-dog de la Maire de Quentin, lo fiu dau maçon, s’es escapat. Baveja e nos japa dessús. Lo Tomassàs que tuba, potoneja lei drolletas, escond sabe pas que au pè deis aubres, que cranhís degun, tremola de la paur. Plorineja :
- Lei chins, lei cranhisse, s’esclafiga dei senglòts.
Una taca jauna se dessenha dins sei braias, davant. Pissa. Per téner compte de ton atge, te vese coma un brave cagoar, Tomàs.
Pallís Faure :
- Marcamau se passeja. Ieu, tanben.
E a son torn de pissar.
A ? Es aquò l’autoritat ? Ai pas paur, ieu. Vòle faire abans, pense ais proesas de mon paire, a la fisança de ma Maire, me remente que, i a gaire, ère lo Pirata dei Sèt Còlas, badat per totei.
Mai, finala… La paur nos desparaula.
Vibra tornamai, lo telefonet. A ! Ma Maire… Trista realitat. Me fau tornar a l’ostau. Descròque totjorn pas. Se dèu faire de marrit sang per ieu. E lo chin… japa que japaràs. Mòstra sei doas dents de l’uelh en bavejant. Palaficats, siam. Quant de temps dura aquel atupiment ? Me fau tornar a l’ostau ! Me fau avisar La Maire ! Arriba Quentin ambe sa cordilha :
- A ! Aquí-lo ! Lo Kaki ! Desencusatz-lo ! S’es escapat. Vaquí… Òï, brave chin… òï, lo brave chin-chin… Vene que t’estaque… Aquí…
Agacha son mèstre amb amor, li lipa la cara.
- Qué furnatz aquí ? Vos podèm seguir ? Tòrna prene lo Quentin. Cala-te Kaki ! Siás tròp pegós !
Continua la bèla escorreguda. Bèla flibusta sus lo camin. Tòrnamai. Kaki estacat, Quentin, Faure, Tomàs e ieu, montam, montam cap au grand pin pinhon. Coma sembla luenh ! Coma sembla pròche aquel aubre dau mitan dau plan ! Adabàs, ausissèm Varòt que vocifèra :
- Òu ! Pichon ! Òu ! Pichon ! D’aqueu tresaur ? Rende-me-lo !
Canta sa cançon puei :
- « L’òme n’es qu’un brolhon, mos fraires,/ Bon per metre al sac dels pelhaires,/ Una bèstia de cap a fons,/ Dels alimans aquò’s lo pire,/ Margardida Sòl ven zo dire,/ oui, Monsurs, l’òme es un brolhon ! »
Adabàs, vira e revira lo lume de la veitureta dau flicàs. Lo Tomassàs a lei dents clavadas :
- Anem mai, se desrevelha l’agent Caramico !
- « L’òme n’es qu’un brolhon, mos fraires,/ Bon per metre al sac dels pelhaires,/ Una bèstia de cap a fons,/ Dels alimans aquò’s lo pire,/ Margardida Sòl ven zo dire,/ oui, Monsurs, l’òme es un brolhon ! »
La siloèta dau gròs Caramico apròcha dau Varòt. Aquò braceja, aquò brama.
- « L’òme n’es qu’un bro… »
Se cala la cançon. Embarra lo vagabond dins la veitureta blava, l’agent. Ausisse lo piu-piu de la tampadura automatica. Es estat arrestat lo vagabond. Bufant coma lo buòu, monta lo flic per nos rejónher.
- Alta ! Polícia ! Bolegatz pas ! 
(de seguir...)

dijous, 5 de juliol del 2018

Lei Messòrgas - 5


Renoncia a me perseguir. Vau gòi, en caucetas, arrapa mon pè. Cabusse, un còp de mai, dins la fanga. Garda sa man arrapada a ma camba.
- Onte vas ? çò crida avans que d’escupir.
- Te respondrai pas.
Quicha ma cavilha un pauc mai. Escupís, un còp de mai :
- Sabes doncas pas qu’es lo repaire dei grands aquí ? Qué venes furnar ? Parla ! Parla !
Quicha de mai en mai. Me ven l’enveja de plorar mai me laisse pas anar.
- Siáu vengut quèrre un quicòm de preciós.
- Un quicòm de preciós ! se trufa. Avisa-te ! De bilhas ? Una titèi ?
Li mòstre l’ombra de Varòt, restada adabàs. Ai plus fins lei braias tomban. Li avoe tot per l’enganar mai tard. Sabe pas coma, mai trobarai ben una astúcia. En mai, se mescle Tomàs a mon idèia, benlèu que me protigirà còntra lei dangiers que venon. Dise a la chut-chut :
- Aquò es lo butin de Varòt, sabes. Es aquí que recapta totei sei pèças de un e dos cents, dempuei dètz ans ! Aquò’s un butin ! Se me desliuras e que fas lo viatge amb ieu, partejarem la mitat dau butin. Te fau anar au grand pin pinhon. Pas tròp pròche, pas tròp luenh. Au nivèu de la tresenca rasiga que sortís.
Tomassàs me larga lo pè.
- Te seguisse. As besonh de proteccion. Aquí, cranhís. Un còp qu’aurem tot desterrat, me donaràs la mitat coma m’as dich.
Sabe ben coma es messorguier, lo tipe. Un còp que l’aurà trapada la boita, me fracassarà la tèsta còntra lo grand pin pinhon e me la raubarà dins son entier. Mai deve ganhar de temps, soscarai après per me ne’n sortir. Siáu en retard. Fai tirar Julian !
Passam davant lei balançadors que crenilhan soletas sota lei bufs rufes dau mistrau que s’entraucan d’en pertot, quora un omenàs, fòrt coma un boscatier nos empacha lo camin. Sentisse lo solèu que tomba plan planet darrier la còla. Un mostre pelut, grassós, lei cambas e braç escartats. Capitarai pas. Es a còntra-jorn. Esclaire sa cara de mon telefonet e reconéisse lo Sénher Faure ! Lo conselhier d’educacion dau collègi de Mont-Duplan ! Òc. Òc. Es ben aqueu. A ! L’òrre personatge ! Aqueu que lei grandàs dau collègi li dison Chewbacca qu’es pelut qu’es pas de dire. La paur d’intrar en seisenca me pren quora pense an eu ! A una reputacion mostruosa. Se ditz que li arriba de punir lei dròlles d’oradas, leis estaca au pè dei roïnas dau castèu Sihol, dins lei roïnas d’aquela residéncia que son a tornar bastir. Aquí onte se van escondre lei vièlhas en deambulator. A ! Franc de Tomàs, terroriza lo monde, aparentament. Chewbacca es pas coma leis autres, vosveja leis dròlles :
- Qué fasètz aquí, Tomàs ? çò fa de sa gròssa votz. Vos rementatz pas que vos esperave après lei cors ? Vos trufatz ? Quau es aqueu drollet ? Coma es crassós ! Qu’es aquò aqueu biais de se vestir ? Lo coneissètz ? Una marrida frequentacion, un còp de mai ! Mai l’avètz bacelat ? Es tota blava, sa cara. Paure pich…
Li copa la paraula, Tomàs :
- Es un pichon de la Calandreta, Sénher. Fasèm pas de mau, Sénher. Volèm ajudar Varòt, sénher : a laissat seis esparnhas au pè dau grand pin pinhon sota la tresenca rasiga que sortís. Es talament vièlh que pòu pas venir lei quèrre. Lo pichon aviá paur de s’i rendre solet. Sus son camin, es tombat còntra una grasilha de conduch mau tampada. Vaquí perque es tot blau. M’a parlat darrier lo collègi. Demandava d’ajuda. Es per aquò que me siáu escapat : voliáu l’ajudar. Es per aquò, sénher. L’ai seguit. Fasiáu una bòna accion, sénher. Lo vòle protegir, senhér. Es per aquò.
Lo bade de tant de constància. A ! Saup ben leis inventar Tomàs, leis istòrias ! D’aqueu messorguier !
- MMM… Siatz ben atencionat, subran, fa lo conselhier d’educacion. Defendètz lei mai fèbles, ara ? Vos vau seguir, Tomàs. Mai se contatz pas de colombiás de messòrgas e que tròbe çò qu’escondètz per abitud mai que ne’n pòde pas parlar davant lo pichòt, passatz en consèu de disciplina, sensa relambi !
Me ditz, Tomàs, a la chut-chut :
- Lo consèu de disciplina ? Ma fista ! Serà pas que lo tresenc. 
(de seguir...)