divendres, 13 de juny del 2008

La Santa Estèla




La television es venguda acompanhada d'un cantaira coneguda per vesitar lo país. Faliá donar un imatge posisitiéu de la vila es per aquò que l'agéncia de viatge es estada causida. Quin onor! La glòri dau terraire! Alara, adiéu lo subrevestiment tròp lòng car crompat a la Redoute! Bonjorn lo vestit negre de monge, la cara barbejada, leis onglas fachas ais artèus (pasmens aviéu pas cargat mei tongs) e ai mans. Aviáu shampoinat lo chichibèli que sabèm jamai. Lei rastàs a un moment donat es pas pron igienic. E l'estèla es arribada. Man dieu!
Coma avèm lei menjans dins la vila de Tam avèm aculhit Lauria. Arribe pron d'ora per la pas mancar. E la bela rampelèt pas. Se faguèt pas esperar. Ieu, vestit de negre, barrutle dins lei corredors dau burèu e qué vese? Un dacòs ròsa bòna seguit dei cameras blavas de França Tres Region. Lauria! Lauria la Pofa! (vò lo poffre, tornarai legir mon Vernet per verificar l'etimologia). Li aviá La Rossèla amé ieu. La collèga que ditz tròp fòrt ço que pense tot bas (mai qu'a un solet default: es pas sendicalista). La cap darrier furiosa, nafrada dins son narcissisme, me diguèt d'un agach de tornar a ma comptabilitat. Mai blocats dins lo recanton deis escaliers, blocats dins lo viratge dau bastiment nòu, esquichats per lei ulhauçs dei lumes deis òmes-camerà, semblaviam, la Rossèla e ieu a Bradd Pitt e Angelina Polida sus lei marchas de Canas. La Rossèla cargava la camiseta blanca e lo nos parpalhon vintatge. La patrona romeguèt. E manquèt pas: Ela, que voliá donar un imatge positiéu de sa pichòta entrepresa veguèt, lo quite ser, ais informacions regionalas dos santibèlis que, susprés, risian coma de pichòt a la vista d'una cantaira de subremercat.
Era finit per l'imatge de l'entrepresa. Deman, jurat, se la cap vei Lauria faire una animacion per lei pastas DIA dins lo ED dau recanton, segur li levarà lo bonjorn. Avèm l'imatge e leis estelas que s'ameritan !

dimecres, 11 de juny del 2008

marsilha 9

clientelisme

Imatge dins son contèxte originau, sur la pagina paradoks.zeblog.com/.

Quora agache lei practicas de l’offici de viatge me demande coma gardar de lònga l’esperit positiéu. Lei nocions de respècte, de fisança, de concentracion sus l’autre ? Coma leis ensinhar a d’adultes qu’an perdut lo gost de la finèssa, de la literatura, dei lengas, deis arts en generau e dau bèu ? Coma charrar amé l’autre, lo consomator de viatge, de torisme a la disneyland ? Coma discutir amé l’enfant de TF1, l’amorós blingbling dei grandei marcas ? Evidentament quora la practica te fa pression se fau calar qu’as sèmpre de respòndre a la demanda. De lònga trobar la frasòta, la formula positiva per faire autoritat e despassar dins ton lassitge la talvera de ta paciéncia. Quora la practica comença de t’enfadar, amé una opausicion vouguda per te negar, es Valo, una emplegada d’animacion rossèla que m’aprenguèt, te fau emplegar una voés douça e respòndre per la formula : « As ben rason… ». Ansin, pòs mandar mai luenh la purada e impausar çò que vòls. « Òc, es verai, siáu pas la persona qu’esperaves per aprene de viatjar. As ben rason. E tè ! Auriás poscut auriás causit quauqu’un mai ! Mai siáu ieu. E faudrà aprene de viatjar ensems. Que l’agéncia de viatge de la vila de Tam, l’unenca d’aquí, me paga per aquò ». Aquò, finala, es un biais anglosaxon vertardierament ipocrit. Mandariás de flors a la persona que t’escorna. Demorar positiéu. Que lo client es rei car pichot senhorejava sus lo palais de sei gents. E qu’amé la crisi te fau vendre. Te fau te vendre. Se que non perdes l’audimat. Se que non perdes l’emplec. Se que non perdes la lenga. Lo vocabulari dau marketing a sei resèus. Alara, uèi, m’èra pas arribat dempuèi l’an pèbre, siáu redevengut lo latin qu’ère. Aquèu que s’atissa dins un grop de clients pròche de quatre personas que troba subjectivament bedigassas e que son pas a son gost. Que s’atissa, dins la colèra e lo lassitge. Fins a l’enrabiament. Es coma aquò que perdère uèi quatre practicas de l’esperit negatiéu. Se faguère autoritat uèi a de personas que demandavan la luna aquel enrabiament mediterranèu m’ajudarà pas. Lo sabe. Es aquèu que me costèt car, tres ans fa. E que creèt una cavala pesuga contra l’Agéncia de Torisme de la vila de Tam. Es enebit d’èstre latin. Es enebit d’èstre se. Acabatz d’intrar !





Tabarly, lo film


Sortida: dimècres 11 de junh. Calou faguèt l'ajuda montaira.

diumenge, 8 de juny del 2008

mei gents son de desconejaires!

Pèire Lo Pautre : Enèia carrejant son paire Anchise (1716), Musèu dau Louvre, Paris, França, Europa.


"- A! Se siam regalats, ço diguèt Lo Paire en tornant dau repais au Motàs de Jaumelina. Era risolier, èra agradiéu. Avèm ben begut. Jaumelina cosina ben. Li avié Carles, avèm pas parlat de sa santat qu'aquo lo geina. Avèm pas parlat nimai de sa veitura nova. Qu'après se crei. Alara, avèm evitat lo subjècte. Li avié lo parèu Matalota tanben. Avèm pas parlat de la chata qu'es sota potringa dempuèi que son amoros partiguèt amé un cat. Aprenguèron qu'èra zoofil. Avèm pas parlat de la felena que dempuèi la nova per tornar veire lo paire una dimenchada sus doas se pren per una girafa . Mai, girafa vo pas, lo paire l'a laissada. Co que, pecaira, la rèn alergica au chocolat, au buou, ai pomas d'amor e au pan. Dempuèi que la pichota manja pas que de pastas, en causa de seis alergias, perd sei dents. Lei Matalota demorèron muts tota la serada dau tristum e de la pudor. Alara... Non.Non. Parlerèm pas d'aquo. La Maire parlèt pas de politica nimai. E me demandère coma faguèt. Sarié-ti un signe de sapiéncia? Vo son sorditge naissènt que li empacha d'aguer de la maissa? Mai parlerèm pas d'aquo nimai. Parlerèm pas de la disputida anciana entre La Maire e Jaumelina. Pareis que Jaumelina ditz que La Maire l'avié traitada de salopa sur lo respondèire. Era estat mau interpretat a l'epoca! La Maire insolava lo respondèire! Que sabié pas ben l'ulizar, e coma li agrada pas que leis objèctes li resistigan, crida ais objèctes. Lo sabes ben, tu, qu'insolava lo porta sabon quora recaptava pas sa saboneta a sa plaça? Coma se lo sabon e la saboneta èran ligants per PACS vo maridatge. Alara avèm pas parlat d'aquo. Non. Non. Mai aquèu biais de ta maire de traitar leis objèctes. En mai d'aquo, salopa a un respondèire qu'es un mot masculin. Era un respondèire inversat? Enfin, per faire lo bilanç: avèm passat una bona serada d'èstre corrèctes e cortés! A! Era una serada tras que bona! Ben decontractada coma fau! E ieu me siéu retengut dau rire per m'escanar pas."


- Mafista! Quina bona serada, papà, verai. Fa enveja.