dissabte, 22 de desembre del 2012

Tragedia de la canilha processonària

Aqueste tèxt es dedicat a ma grand.

Ma vida es un laberint d’agulhas de pin qui pican e de pega pegosa que pega. Soventei fes, vese, d’amondaut  dau pin qu’ai causit, aqueste parèu pichòt d’umans. L’òme monta ambé sa tronçonaidora. Rompt lei brancas. La femna, pichoneta, lo comanda : « Un pauc mai a drecha, mai a senèstra. Aqueste còp ! Copa ! Copa ! Putas de caucanilhas ! » Alòr, ambé son casco blu, sei gants de plastic, l’òma copa. Tròn de dieu que petarada !
 E... Pataflòu ! Mei vesinas cabussan dins de nivas de lana que son sei nis. Desesperadas, s’arrapan un darnier còp coma dins un manège fatau ai ramas onte faguèron un caminolet de vida. Uèi siáu sauvada.  Agache la lònga e dolorosa davalada que dura pas qu’un temps. Mai... Deman... Deman, roleta russa de l’asard, grand uech catastrofic, sarà benlèu per ieu !
 L’òme recapta lei ramas de pins dins una caissa de fusta. Pòde bufar. Leis aucèus fiers de seis alas se trufan de nòstra manca de libertat. Nos dison que nos escampan au fuòc dins la chaminèia interiora, leis òmes. Lei veguèron  faire per la fenèstra dau manjador, un jorn de diseta que la femna aviá laissat lo pan d’ivèrn.  Nosautres, sabèm pas rebecar ai piutaires. Avèm pas leis imatges nimai l’experiéncia de vida per argumentar.
La mòrt. Tancadas amondaut dins lo pin. Acoconidas dins lo nis de lana, quora la nuech tomba podèm pas pensar a quicòm mai.  Repapiam. Pensam a la mòrt que ven. Cada minuta d’una canilha es rosigada per l’idèa de la mòrt. La podèm pas laissar tombar aquela! La chauchavièlha de la canilha. Cresèm çò que dison, leis aucèus. La nòstra vida malurosa, pesa, pesuga, pegosa dau fracàs e dau regret sembla una monstruosa chauchavièlha que nos trauca lo ventre. La paur nos liga leis unas ais autras.  La vida que pica e pega nos a dona pas de crit coma a l'elefant, au cat e au leon. Es una paur muda. Una paur secreta. Pasmens ne parlam jamai entre nautres.  E mai la vida nos copa, mai se reprodusèm. Non, es pas una enveja de vengéncia. Demandam ren, pasmens. Just ! Se podiam evitar de nàisser !
Lo jorn s’aubora e me vaquí, subran, ambé mon còs sus la sabla. Siáu a escriure de mei letras de terra sus l'arena de la fin : « Ajuda ! Vòle èstre quauqu’un mai ! »

 




dimecres, 19 de desembre del 2012

Quatre dromadaris


Lo desèrt blanc de la pagina de carrèus.  La garganta seca, espère, retarde la minuta que faudrà pausar l’estilò. Deurai un còp de mai escriure per sedusir. Leis enfants arriban a cinc oras e mieja e sus lo fuelh i a lo desèrt. 
Galopians ! Perqué fau-ti, cada ser, vos contar d’istòrias de dormir de drech ?
-Per posquer dormir, volèm d’istòrias de dormir drech. Per posquer dormir. Es ansin !
Aluque una Camèu®. Lo desèrt de la pagina blanca, lo desespèr dau paire au fogau, la frejor de la maire au trabalh, e cada ser invetar una istòria nòva, quora vira, per ela, lo micro-ondas.
-Mon bèu, vai lei cochar. Trime ieu ! Trime la jornada durent !
Au començament, aquò m’èra aisat aviáu una molonada de còntes dins la tèsta : Lo Bossut de Pau Fevau ò Quatre bèstias en una d’Edgard Allan Poe, aquò te fotiá la peta, te clavelava au liech, e t’ensucava, tot d’una, lei quatre camèus ! Mai dempuei quauquei temps es la secaressa, tot es estat fach, tot es estat dich, dempuei quauquei temps quand jòga lo tamborn de la maquina de lavar, sus lo còp de setze oras, m’assete an aquela taula, dins la cosina, dubrisse lo quasèrn d’angoissa, e en ritme... invente. La Vedeta® m’estimula. Mai, manca d’astre, la Vedeta® cala !
Se leis enfants dòrmon pas aqueste ser, la « boss » va un còp de mai me n’en faire portar la carga que trima, trima la jornada durent, ela.
Lei mòts, me lei fau escupir ! Bota... Ieu, siáu pas Carles Du Bos e s’aquela vida contunha : cap a la Droma ! Òc ! M’i anarai negar, lo pè estacat a la maquina de lavar...
Quatre dromadaris venon tustar a la pòrta. Sople. Vendon-ti de calendiers ? De pastissons ? Ramonan-ti ? Rauban-ti ? Representan-ti lo sindicat dei representants ?
Lo promier d’aquestei toboggans dei quatre patas, lo grandàs, lo vielhàs, lo laidàs, pela. Lo segond, lo mejanet, exibis fier una perruca bruna, cortet e en bròssa. Me rementa quauqu’un. Lo tresen, lo pichon, mastega sensa relambi una mastegagoma sus lo ritme de la maquina de lavar. Enfin, lo pichonetonet baveja tan que tòrne passar la pelha de dètz oras au sòu e li porge coma un toalhon. Me rementan quauqu’un. Indique lei patins, a drecha de la pòrta d’intrada, lei fau assetar, sensa mòt dire a l’entorn de la taula, e leve lei fuelhs dei carrèus desertats. Flame : òc, quatre dromadaris a ma taula ambé de patins ! Aquelei quatre parchidèrms m’alucan en cabussada, coma de ducs, coma de bòbos, fan leis inspectors deis òbras acabats.
Ai crenta de posquer pas acabar lo cònte dei mistons. Tan que vira fai de torns, la maquina de lavar. Mai coma de mamifèrs de la sang cauda pòdon-ti se mostrar tan fregs ? Calan. M’enfade solet : se desbranque la maquina, Mejanet aurà-ti la cortesia d’armoçar son mastegagoma ? Aicí, enebit de mastegar, Monsur, es una lei que ven d’espelir e vos menarà drech darrier lei barrèus de la cròta nòstra, au mai pregond dau jardin !
-Siam quatre dromadaris nascuts sota lo signe dau  taur. Avèm totei lo meme jorn d’anniversari a un an pròche, la mema maire e çò que saup pas papà (mon paire, pecaire aviá qu’una dent) de paires dispariers. Mai una giba cadun.
-Te crese, çò dise.
-Papà pica e mamà cordura d’escharpas per lei girafas d’Asia. Ansin refusèt la vòstra convidacion, afortís la perruca.
-Es pecat !
Respònde suau, sensa soscar : i a quatre dromadaris dins ma cosina, aquò’s normau, e segur, charran... non, me geina pas brica !
-Vos mercejam plenament, mastega lo mastegaire. Vos (tòrna prene una mastegagoma) mercejam per l’adopcion !
-Bondieu ! Aquò’s  ren ! Sabètz quatre de mai ò de mens, es la mema chorma per ieu ! Benlèu un pauc mai de cosina, un pauc mai de netitge, mai, vos assegure, es ren a costat d’ela. Paureta ! Trima la jornada durent !
Mai mon esperit que s’èra un briconet envolat davant la banalitat de la situacion, s’arrèsta sus lo mòt : « adopcion » e fa venir an ieu lo reflèx naturau de la paraula :
-L’adopcion ? Quunta adopcion ?
-Ai !Vos avisèron ? Siam lei correspondents dei mistons, que, en lenga viva estrangièra promièra annada estudian lo dromadari. Escriguèron : « venètz aicí, papà es remirable, es un contaire bèu, devriatz escotar seis istòrias. »
- Començam ara ?
-Començam ara ? tòrna dire lo topin de Nutella®. Darrier lo topin, i a Pèire.
-Anem papa ! Anem !
-Pèire as sopat coma un porcàs, vai te fretar la boca, e quand manjas gardes pas ta mastegagoma !
Tot vira normau. La pichonetaneta, Carlina, baveja, lo grandàs, Micolau, pela de tota son acnèia, l’autre e sa vilana copa en bròssa me demanda sa uechena lesca de pan, quant a Pèire se freta lo caratge e bloca la mastegagoma dins l’aiguier. Comprene pas. Faguère una mena de morphing, mesclère meis enfants ambé de dromadaris.
-Papà, papà, qué nos contas aqueste ser ?
-La galina deis uòus d’aur ? Lei còntes dau cat quilhat ?
-La polida e la bèstia ? Lei memòrias d’un ase ?
Totei aqueleis animaus, manses coma d’anhèus sensibles, aquelei racòntes de moralitat... Son tan bòns, pudisson pas, escupisson pas, bavejan pas, pelan pas...Es pecat de dire ais enfants de messorgas sus lo verai dau monde. Contar que tot es bòn coma la pelucha, doç coma la barbapapà. Faus.
-Drollets, aqueste ser es temps de venir grand, de vos ensinhar lo crudèu de l’Òme. Vaicí l’istòria de quatre dromadaris...
Subran, tòrna la « Boss ». Fa virar lo micro-ondas e ven dire de bonjorn ais enfants.







Avec ses quatre dromadaires
Don Pedro d'Alfaroubeira
courut le monde et l'admira
il fit ce que je voudrais faire
si j'avais quatre dromadaires
Guillaume Apollinaire





dilluns, 17 de desembre del 2012

Lo nové de Fabian lo Rainard

Vaicí un jorn ben estrani per Fabian lo Rainard. Resta dins una HLM a Bolena. Es lo 28 de novembre. Fai de messadas que tomba de clavèus sus sa vilòta. Òc, plòu dempuei lo promier jorn de la rintrada dei classas. Plòu dempuei setembre. Plòu ! Plòu ! Plòu ! Plòu tant e tant que Fabian lo Rainard tòrna dau collègi dins un nega-chin !

E la familheta, Mamà Rainard, Papà Rainard, l’esperan cada ser, a cinc oras, lei pés dins l’aiga, socitós de lo pas veire tornar dins leis grandeis ersas que bacelan lei barris de la vila.

L’HLM fai coma la granda nau dau Titanic ; floteja.

I a tant d’aiga dins l’HLM que totei lei vesins se recampan dins un solet apartament. L’apartament de Fabian lo Rainard qu’es amondaut. Toteis acoconits. I a la familha dei lops, dei chins, dei cats e segur, aquesta dei peissons que vivon leis inondacions mielhs que leis autres. Totei recampats per la collectivitat.

Fau viure ensems e Fabian lo Rainard parteja sa cambra ambé Pèire lo lop. Un lobet magrostèu e pas gaire finòt.

Plòu. Plòu. Plòu. Un còp de mai, plòu.

S’interròga lo rainardon en quichant son nas contra lo veire de la fenèstra :

-Siáu ben embestiat, çò ditz. Quant de jorns vai contunhar de tombar aquela pluèia ?

-Nové arriba dins un mes, afortís lo lop, poiriam esperar un miracle…

Defòra, lo bruch de l’aiga sus lo quitram se fa mai fòrta.

-Qué miracle ? Carrefour® se nega, s’enfada lo Rainard. Internet cala a cada ulhauç. Lei liurasons son impossiblas ! Adieu mei presents ! Ma PS4®, mon IPHONE5® ! Es la fin dau monde !

Arriba Papet Chin amé una saca de chocolat (lei vielhs an sempre de reservas de chocolat a un endrech.)

-Avisatz drollets ! ditz lo papet energic en pausant sa saca sus lo liech deis enfants. Dempuei un moment, vos escote parlar per la pòrta entra-dubèrta. Vaicí la respònsa a vòstrei problèmas. Ai un calendier magic e provençau ! Se respectatz lei tradicions, lo soleu tornarà !

Lo papet sòrt un calendier en carton de pampalhetas jaunas e aur de sa vèsta Pépé Jean’s® (de Nimes). Lei jovents agachan lo document pesuc e preciós en badalhant, indiferents puei renan : seguir lei tradicions ? E per qué faire ? Son mofidas aquelei tradicions ! Serv de ren ! O fant ! que fa cagar lo Papet Chin en Pépé Jean’s® (de Nimes) ! Qu’avèm qu’aquò de faire ?

Provocators, lei pichòts se trufan, un còp de mai :

« E ! Papet ! après l’escòla, quora aurem acabat lei devers, seriosament, aurem temps de jogar se seguissèm lei tradicions ? E ben non ! Aurem pas temps ! E nos fau faire nòstra jovença, nosautres ! Alòr, tu e tei tradicions… Mon v…»

Mai resta suau, silenciós e apasimat, lo papet. Davant aqueste morre de savi, tan fin e tan intelligent (fau dire qu’es un chin-lop) se ravisan. E leis dos enfants se consultan. A la chut-chut :

-Seguir lei tradicions dau calendier ? Benlèu qu’aquò nos menarà l’IPHONE5®, la PS4® e nos tornarà lo soleu (mai aquò es mens interessant) ! concluís lo lobet.

Se reviran :

-Papet ! Volèm ben seguir tei tradicions ! Siam interessats !

-Fòrça interessats ! galeja lo papet.

Alòr escotan lei consinhas de Papet Chin, vestit en Pépé Jean’s® (de Nimes) :

-Oblidetz pas de tot ben seguir. S’oblidatz una data sarà fotut !

Poncheja son det sus lo calendier magic e contunha :

- Tot comença aquí. Lo quatre de decembre festejam Santa Barba. Aqueste jorn fau plantar de granas de blat ò de lentilhas. E cada jorn fau susvelhar. Se van naut, se se pòrtan galhardas lei granas aquò vòu dire que la recòlta sarà fruchosa. E que lo temps sarà bèu.

-E qu’internet tornarà ? interròga lo lobet.

-Benlèu ! Es pas marcat dins mon calendier magic. Es pas d’uei, sas, mon calendier. E l’internet, pecaire…

-Aquò se vei, perseguís lo lobet trufaire, es clafit de traucs, ton calendier ! Dèu èstre vièlh coma tu !

-Mai lo restant sembla d’aur pasmens !raganta lo Rainard.

Lo papet tòrna prene son calendier ai colors d’aur :

-Anem, jovents ! Contunham ! Lo 24 de decembre es lo gròs sopar. Tu, Fabian, que siás lo mai jovent de l’HLM, e ieu, Papet-Chin que siáu lo mai vièlh, anarem alucar la busca de nové. Festejarem « Cacha-fuòc » dins la chaminèia. Segonda tradicion.

-Mai avèm pas de chaminèia ? fai remarcat lo rainardon finòt.

-E ben menarem aquela saca de reciuclatge Prisunic® pròche dau radiator electric. Devriá marchar. Mai tot dèu fonccionar e fau dire la frasa magica que serv de clau per festejar cacha-fuòc : « a l’an que ven, se siam pas mai que siguem pas mens. »

Lei pichòts tòrnan dire la formula magica :

- a l’an que ven, se siam pas mai que siguem pas mens !

Son det lo mena au 25 de decembre :

-A ! 25 de decembre ! Pas ren de dire ! Es nové ! Jesus nais. Pas plus. Pas mens.

Lo lop, sensa paciéncia, li tira lei bralhas :

-E ! Papet ! Se lo blat de calenda possa aqueste còp, calarà la pluèia ? Vendràn la PS4® e l’I-Phone5® ?

-Ò que non ! Pas encara, malurós ! N’en fau faire de causas ! Lo nové provençau es longàs. Alòr lo 26 cantam la pastorala ! Festejam lo camin de Josep !

-Josep ? Quau es aqueu ? demanda lo Rainard.

-Aqueu que cerca una teulissa per son pichòt, son pichòt Jesus, pardina ! explica lo papet.

-Perqué demanda pas leis ajudas socialas, galeja lo lobet marrit. Mai qu’aquò’s lòng ! Qué fau faire après ? Qué fau faire après ?

-Lo 31 de decembre, vaquí l’an nòu ! Aqueste jorn, resta dins ta familha e desira la bòna annada en totei !

-E ara es acabat ! E lei presents arriban ! s’aluca lo lop.

-A !Non ! Oblidas la festa dei reis. Se manja lo pastisson dei reis e se cerca la feva !

-E ? E ? Es finit ara ?

-Non fau esperar lo dos de febrier qu’es la Candelosa !

-A ! Ben ! Per ieu es tròp cagant, rena lo lop, m’interessa pas. M’agrada mielhs de mudar, de venir peisson dins aquela aiga que non pas de me faire cagar amb aquelei tradicions. I a tròp de datas, de chichi pompons. Vos laisse. S’acostumarem ben a l’umiditat un jorn !

Mai Fabian qu’es un Rainard bravet, escota pas lo lop e seguís lei consèus de son papet. Per eu, es la sola solucion per arrestar la pluèia sus Bolena. Lo 4 de decembre planta lei lentilhas e lo blat. Lo 24, aluca cacha-fuòc en disènt la formula magica (« a l’an que ven, se siam pas mai que siguem pas mens »), lo 25 festeja nové, lo 26 canta, lo 31 desira la bòna annada, lo promier dimenge de genier tròba la feva e lo 2 de febrier festeja Candelosa.

Coma seguís lei consèus de son avi, lo 3 de febrier, lo soleu tòrna.

E lo 4 de febrier, qué li tomba dau cèu ?

Una PS4® e un i-phone5® !

Lo problèma ? Lo problèma es que lei memei presents (pataflòu !) tomban sus la tèsta dau lobet que ven caluc dau tust e que dempuei aqueste jorn aluca lo cacha-fuòc lo 14 de julhet, manja lei reis lo 14 de febrier, canta La Camba me fai mau lo 11 de novembre, desira la bòna annada lo promier de setembre, e planta lei lentilhas lo 8 de mai dins la sabla de l’Espigueta.

E cric, e crac, lo cònte de nové s’acaba. E crac, e cric, s’acaba me fa mau (bota sela a mon Rainard).