dimecres, 10 de setembre del 2014

Faula de la lèbre Sapiéncia


Jòc!
Escriu una faula ambé lei mòts: La lèbre- Lo culher – La pibola – Un afaire – La bòla – La platana – Un estudi – La figuiera – Un imatge – Un ostau – Una tamarissa – Un pessegue – una anchòia – la sau – un òli – La carema – un arange – una messòrga – una poison – una ceba – la serp


"L'afaire de la lèbre Sapiéncia"

Una femna escrivan escriu una faula amb una lèbre per sa nenòta.
« Èra temps après carema. Una lèbre que se disiá Sapiéncia viviá sota una pibola. Dins  un trauquet que li servissiá d’ostau polit. Avié tan fam qu'aurié manjat tot un elefant. Manja que manjaràs: de rasigas, d'èrbas, d'ensaladas. Mai èra tan ben constituida, la lèbre que jamai venié gròssa. Gardava sa talha de vespa. E sei formas fasién pantalhar tot lo bestiari de son relarg.
Sa vesina la vièlha lapina, una vièlha lapinassa n’èra gelosa. Fau dire que la lèbre avié un ostau dins un bosquet de tamarissas e de platanas e de figuieras. Ambé la clim reversibla. Lo confòrt qué ! 
La lapinassa, èla – fòrça rachosa – caufava jamai son ostau. N’i a que dison que lo netejava pas. Leis esparnhas !Puei èra marridassa, gròssa, pelava. E parlava un marrit accent de Paris.
 Après carema, la forèst crebava de fam. Lo bonur dei rite religios, qué. La  marrida serp cercava la lèbre per la caçar e l'engolir. Ambé sa bòna carn fresca... La vesiá ja fregir amb un pauc d’òli, de la sau  e de cebas dins una gròssa sartan. Faguèt l'estudi d'un recepta dins un libròt. Dins una bòla emplenada de chuc de caròta, la serp d’un còp de lenga resquilhèt de poison . Quora la lèbre veguèt lo present se mesfisèt. Donèt la bòla e un culher a sa vesina la lapina, aquela qu’èra laidassa e respondiá a l’escais de l’ « Anchòia » tan pudissié. La lapina gardèt la bòla per son sopar. « La manjarai, çò diguèt, ambé per frucha un pessegue. E aurai ben sopat ! Enfin aquela lèbre me confla: es polida, son ostau es bèu e mai se mòstra generosa! »
 Te crese: la sopa de caròtas èra una messòrga ! Coma l'Anchòia avié la mixomatòsa èra arange fluò ! La lapina qu’èra malauta aguèt mau de tèsta, e comencèt d’aguer la pelada. S’anèt planher a l’ostau de la lèbre. Raquèt sota la tamarissa dau jardin abans que d’arribar tota estrancinada. Veses l’imatge ? Qunt afaire ! La serp descubriguèt lo còs de la lapina mòrta au matin. Fasiá encara escur e prenguèt l’animau per la lèbre. La manjèt tot d’una. Crau ! S'escanèt e morriguèt. Ara servis de tapis a l'ostau de Sapiéncia. Morala : quau ben me servirà/ Mon ben aurà. »

Tam.  

A tu de mandar ta faula dins la partida comentaris e ganharàs de regardelas!