divendres, 4 de gener del 2013

Passejada en imatges






Per ieu, caminar a Barcelona es faire una escorreguda demest leis melhors imatges de l'art contemporanèu. Evidentament, d'en promier, pòs t'arrestar dins lei galariás d'art nombrosas que te porgisson un agach nòu sus l'urbanitat.
Aquesta passa la Villa del Arte Galleries Serge Mendjisky mòstra "La ville au cœur". N-Y descopada en bendas e reinventada ambé sei buildings, aquò vau lo còp.
Non, a Barcelona son pas lei galariás que mancan e es important d'intrar dins caduna d'elei per posquer discutir e confrontar leis agachs.
Es impossible, pasmens, de mancar pas lei meravilhas visualas dau Centre de Cultura Contemporania de Barcelona. Sempre d'une qualitat bela e d'escenografias que vos copan lo buf. Dins la sala bassa, amics cinefius, escrachatz vos dins lei cadieràs mofles dau cineclub XCentric que prepausa de filmonets d'arts e d'assag ai montatges audaciós. Dins lo catalòg pòs causir ta seleccion de films mercés a un ordenardor que bailejas, a ta dispausicion. De notar: quauquei belòias d'Andy Wharrol.
Lo promier estanci, pessimista, nègre, mai necessari presenta la colleccion World Press Photo. De fòtos d'actualitats. L'abans e l'après revolucions de l'ivern passat. Ambé una soscadissa pregonda sus l'influéncia dei blògs e dei diaristas modèrns (gramaci per leis explicas placardadas que son d'una precision granda e la presa de paraula dei pensaires per lo biais de l'informatic.) Quicha-clau de la mòstra : l'escrich bolega lo mond un còp de mai dins lo racònte de l'univers e dins son istòria.
Puei, vesèm, au fiu de la mòstra, d'autrei malurs: lo retrach d'una malauta d'alzheimer seguida en fòtos, jorn après jorn. Manja dins sei 80 ans. Urosament, son òme la garda a l'ostau. Un comentari nos pertoca, qu'explica que lei doas minutas per jorn quora la pren dins sei bracs, e ben, son lei doas minutas que tornarà son esperit. Lo tendrum de l'autre fa remèdi.
Me diretz: "es de la fòto veritat, pas cò que nos agrada lo mai en art..." mai vos respondrai que lo cliché jornalistic nos interroga e a lo meriti de partejar sei visions dau mond.
Segond estanci: cambiament d'ambient. Un omenatge a "El Paral-lel, 1894-1939". Aqueste grand barri barcelonés participa a l'evolucion urbana (li tornam) dau mond contemporanèu e europenc. La mòstra, aquò es magic, comenca per un grand panoramic cinematografic en tres D. Se passejam ambé lo pòble catalan. Casquetas. Canotiers. Trepadors. Tramways. Tabat. Terrassa dei cafés. Espantanta escenografia!
Puei ven lo temps deis estanquets, dei cabarets, dei bordèus (tot un ensems es reservat au sex a la papà, preservatius en gomas, prostituidas d'a passa-temps, vaselinas e prostituits, ostaus coquins.) Un pianolà te jòga de cancons popularias: operetas catalanas, vaudevilas... La mòstra se politiza. "En Barcelona hay un café de revolucionarios, y le llaman La tranquillidad" titola lo jornau "l'Estampa" de 1934. Crisis dins lo barri. La dròga se fa dura. Lei revistas presentan la mort que se parteja ai taulas dei polidei joventas assetadas. "Ensumant la mort". La mai famosa d'aquelei caricaturas sembla: "L'auca de la mort" de Ricard Opisso dins lo jornau "L'Esquella de la Torratxa". Dessenh nègre nègre. Sabèm pas s'es de la prevencion o de la caricatura... Enrique Mistral (de la familha de?..) signa en 1925, dins "Los Bajos Fondos de Barcelona" un article que se ditz: "las drogas malditas".
Pinturas de Roig, Canals, Picasso, Urgell sus leis estanquets ai cambas leugieras. Ven puei la mòda de la pantomina dins lo barri (me fa pensar a l'òbra bela de l'amic Barsotti sus lo cabaret occitan, cabaret occitan que va influénciar Catalonha). Ambé l'intrada en jòc, justament, dei Marsilhés de la tropa Els Onofris: "el seu repertori, basat en el melodrama de fulleto i d'ambientacio historica, tambe incloida classics catalans".
De que se congostar. Per totei leis amorós de la vila.
Lo dise, tornamai:
Barcelona, la traversas a pes. Barcelona, se traversa ambé leis uelhs.

Bibliografia:
Collectiu, El Paral-lel 1894, 1939, cccb, Barcelona, 2012.
Barsotti glaudi, Le Music-hall marseillais de 1815 a 1950, Mesclum, Marseille, 1984.

Onte manjar a Barcelona?


Una cantina pas cara que m'agrada. Cosina ostau. Pastas au forn, fricòt, bistèc, costaletas au forn e caramèu...a lo gost de ta grand.
Bar restaurant: Elisabets. Carrer Elisabets. Barcelona.


Nuit barcelonaise

A Barcelone la nuit se fait le maillot.

Bestiari, lo saquet

Foto poirrida de mon saquet, presa amb un i pad 2... L'essenciau estent lo contengut...

Bestiari independent

A Barcelona, lo malhum dei librarias independentas se ditz BESTIARI.
Leis grands esperits se rescontran. Mai que mai lo mieu.

dimecres, 2 de gener del 2013

Lo gau de vaho.ws

A Barcelona, i a una botiga que m'agrada. Es la de vaho.ws onte crompe de sacas d'esports o de portas-fuelhas fachs ambe de telas reciucladas.
Article e fotografia fachs de mon i-pad. De la cambra de l'apartament barcelones. Pegatge papier ambe lo sac dau magasin, fotografia recadrada a despart de l'i-pad sus mon quasern de jorn calligraphe, 140 paginas, 70 gr, pega uhu estic.