divendres, 22 de maig del 2015

Bestiari: Episodi 1: Gau de Portugau.



Gau de Portugau.
 1. Onte passeja dins Lisbona en quista d’inspiracion, lo narrator. 
Lisbona. Lutz aranja. Soleu contra leis Azuléjos. Contrastas particulars que caminan dins lei caladas vielhassas. Me rebatle dins la ciutat en crisi. Refusan la misèria, lei tags : « cauma generala », « basta ! »
Pauc-a-cha-pauc, meis uelhs laissan lei pinturas socialas.
Fau lo torista ? Nani.
 Me vaquí en busca d’inspiracion dins lei vilas dau mond.
L’editor mieu – l’òrre mai poderós Daidier Delpech -  me desvaria per acabar lo Bestiari Bèstia ; m’i siái engatjat.  Aquí la tòca dau viatge. Tot pagat. Lo patron parla coma esternudas. De sa granda maissa la votz dau rentier tampa lei traucs dins un valat de calhaus que cascalha: « um... um... cercatz me de canards, çò ditz, de faisans, de girafas, de pesolhs, quatre dromadaris, un dòdo subreactiu, un marsupilamic, mai trobatz me quicòm, coquin de sòrt, mon Tamonet, enfin dèu pas èstre complicat aquò de lei faire parlar leis animaus ? Nani ? È ? È ? Facha ! Fant de papeta, fant de luna, e fant de de dieu... um... um... sai pas ieu pensatz a... bota... Walt Disney... Lafontaine... Fritz lo Cat... Coquin... Sabètz qu’a ja ben abançat lei dardenas per vautre, la region... Per lo projècte... è ? è ? ... Se i a pas pron d’animaus per aquí : viatjatz ! Bota ! Ben... Prenètz aquela carta blua... Rognutudju... Òc-ben ma Master Card... Onte l’a fotuda la Sonià ?... Òï ! Aquí.... Sota lei trombonas... um... um... Viatge pas plus... ieu siái tròp grossàs e leis avions tròp estrechs... Lo numèro secret n’es 9832... Coma ? Coma ?... Non... Non... Non... Se fau pas faire de laguit : ai un compte mai en Soissa... per leis affaires... Aquí leis aisinas de trabalh : un estilò, un quasèrn, una tauleta Alep, de gredons de color Criola, de la pintura, de gredons de colors Criola, l’ai ja dich aquò, repepie, una maquina de faire de fòtos, un I-Sòne... Fasètz de fotografias, de dessenhs, prenètz de nòtas... Internet.. ben... ben... clique... Check Out... Voladas Low Cost... Companhiá Brilhant Air... E fai tirar Marius... Lei legendas a l’entorn de vos, aquò vos inspira... Rognutudju... um... um... è ? è ? »
D’aqueu biais de faire « è ? è ? » a cada fin de frasa coma se me demandava de que ne’n vira mentre que se ne’n caga. Darrier bruch de garganta. Se cura lei gingivas amb un estilò mina. Bufa que bufaràs. Vòla buòu !
Aquò es la femna – aquela que trima, ela, la jornada tota – que li charrèt de ieu. N’aviá son confle de me veire dins mon ròtle d’òme dau fogau. Lei quatre mistons, lo netitge, la bugada. Ve ! Ère pròche dau burn out. Espeliguèt doncas mon promier tèxt sus lei girafas. Ela que me regardava pas tant qu’aquò, aquò li agradava. Un tèxt mai sus quatre dromadaris. E ve ! Aquò li agradèt tanben ! Raubèt mei brolhons la femna. Li balhèt a D.D que se congostava de lei legir durant un repais d’afaires au restaurant La Cauceta. Me pense que la raubeta fendisclada de ma femna li agradèt tanben. Saup dire e saup mostrar, ela.
 E mai lo ser : fasiá ma valisa, ela.
Quora partiguère paguèt una noirritz e una serviciala que me remplacèron lèu, ela.
M’aviá pas au mitan, ela.
A pron pena se mei pichons me regretavan, elei.
Cerca l’animau.
Aquí-lo lo simbèu de Portugau : lo gau... Òc ! Ne’n son envasidas lei veirinas ! Flames galinaçats, clafits de colors, pinturlats sus de mariòtas de fusta, de culhers, de panèus, de bandièras, cartas postalas, faudaus de cosina, plumas coma un còr, brancas que pavanejan, petalas verdas e jaunas d’un camp florit : aquelei gaus remirables, fachs d’en pertot parier me dison ren. Sosque. Coma un gau sus sei cambas, a cada pieda, cerque una votz, lei vòle faire parlar. Pas possible. Assaje lei biais de dire : combats de gaus. Gaus esportius. Gaus de quartier. Gau de pasta. Quand lo gau canta de cochar/ Marca que lo temps vòu chanjar. Tot es estat fach. N’ai pas d’idèa. Fant de sòrt !
L’imaginacion de quauqu’un mai, l’agach d’artistas mai, te bolegan lei cervèus. Creses cridar seba en remirant una tèla dins un musèu apasimat ; ansin tòrna ton univers. Es necite de botar lo disc (ma-)dur de son cervèu a jorn.
Oblidar la tissa de contar. Intre dins lei grandei salas bèlas mai frescas dau Centre d’Art Modèrn José de Azeredo Perdigão. Tè, lo vaquí lo solaç. Pecaire lei tablèus deis annadas trenta me fan pas oblidar l’animau que me pivèla. Cacaracà. Cacaracà. Lo gau. Lo gau. Lo gau. Aquela empega. Mai de qué vau faire d’aqueu gau ? Daidier, de qué va dire se trobe pas ?
Arriba lo rescòntre cambiadís.
Se tanca, pròche de ieu, davant lo retrach dau poèta Fernado Pesso, un marinier que fa vièlh. Tricòt regat ben coma fau. Boneta de lana roja. Òme de la pèu maurèla, magrostet, lei muscles dei braç que brandan,  la cara marcada coma lei camins d’un portulan. Lei viatjaires solets se raprochan coma de moscas sus un papier pegós. Vòu charrar.  De çò que saup se ne’n fariá un bèu libre. Discutissèm dau tablèu. Puei vira revira, demanda lo perque de mon viatge. Li explique que deve contar l’istòria dau gau portugués mai que leis idèas me mancan.
Reluca una pintura cubista :
- Lo gau… Lo gau… Lo gau… Caracacà… A! Mistèri dau gau portugués ! Lo gau… Lo gau… Lo gau… Caracacà…Lo volètz oblidar mai se tança dins l’esperit coma una chauchavièlha. Bè, ieu, vos vau dire, d’aqueu gau : lo creguère manjar !
A ! Bòna maire deis anges ! Sabe pas li respòndre. Dequé me parla de manjar ?
Quin orror.  Un fadòli. Lei viatges leis atrivan. Me ragante.
 Retbalas solet, i a sempre un tòti que te ven charrar, te ten la camba, t’empoisona la solesa e lo cervèu dins un rebaladís interior. Laissa me soscar, papet. Coma un vielhet pòu s’engolir un animau totemic ? Mai... Ajuda !
Coma siái perdut dins ma soscadissa forra-borra (se disputan lo mond dins ma tèsta) e que pas degun, que la votz dau dedins me pòdon pas sauvar : cambie d’idèa. Aqueu jobastre serà benlèu una sòrga segura per lo Bestiari Bèstia. Una reservacion per l’imaginacion en perda de velocitat. Vai-t’en saupre... Vai per lo racònte chòt dau gau de Portugau ! Pas necite de lei pagar lei drechs d’autor... Lei messòrgas d’un lop de mar que repepia còstan pas gaire. Un còp de mai es mieu lo racònte. Ne’n dirai ren. Aquí-lo ! L’ai trapat mon... gau ! Caracagau ! Copiar. Pegar. Intrem en contacte.    
A fam e set l’òme, pecaire. Lo bòn afaire. Ven gastar sei darnierei peça jaunas a l’intrada dau musèu. La caissièra bauja, que sabiá pas comptar la moneda, lo faguèt intrar per cinc cents. Completèt lo restant en fasènt lo signe de crotz.
Nos vaicí sus Le Rossio a glopejar un cafè. Les azuléjos.  Dança drech la lutz aranja sus lei tèulissas. Reluca ma tassa l’inconegut dei pòcas traucadas. Me demanda se pòu rosigar lo Speculos e lo sucre sus la socopa.
 Comença son racònte. Serà content D.D.

De seguir...