dimarts, 24 de juliol del 2012

Servici de massatge barrutlaire per espectacle vident.



Mon amiga Las Manitas fa de massatge per leis artistas. Seguis lei chormas en viradas, en creacion, acompanha l'equipa tecnica e artistica durent lei festenaus... A un materiau professionau, se bolega dins França tota. Per conèisser seis activitats as pas que de clicar aici:






Bon la carta de vesita (l'ai aguda au festenau de Chalon) a perdut sei colors dins mon bermudà e s'es un pauc plegada. Es ela que la dessinhèt, pasmens vos conselhe de retrobar lèu sei vertadieras colors en clicant sus lo liame aqui dessus. Farem lo retrach de Jeanne dins quauquei jorn dins una rubrica novèla dau blog dedicada ais artistas.

arquitectura de carton dins la vila de Chalon





Lo castèu de carton afavoriza lo liame sociau de la ciutat. Bastir ensems un castèu de carton, es-ti pas una idèa? Aqueste sarà destrusit lo darnier dimenge dau festenau.

M'agrada lo bruch de la benda peganta sus lo carton.

Lei videonetas son presas amé un telefonet HTC WILFIRE S. Ai pas apondut de musica au montatge qu'es important, a mon avejaire, d'ausir la votz dau mèstre mai tanben aqueste scratch scratch dau carton. Ai pensat en lei prene ai films en super 8 de mon grand que trobère dins lo garatge. Imatge fosc, plan fix mai l'essenciau es la vida que se desenvelopa dins lo cadre. L'implicacion dei enfants de banlega es important per un festenau.

M COMA MARIOTAS A CHALON



Lei professionaus se recampan a l'entorn d'un ostau qu'es dedicat au mestier d'artista o d'organizaire d'eveniments. Lei MARIOTAS mudas, nusas e malautas contunhan sa vida sensa s'avisar dau bruch a l'entorn. Un trompetista assaja sa trompeta. Dos autres parlan mestiers. E lei MARIOTAS assajan de s'auborar ensems,umilas,dins una idèa de tropa coma s'èra una familha.

dilluns, 23 de juliol del 2012

r coma riu






Riu, Rieus, Rieu, Rieux: toponim que designa una ribièra ò un ribieron

P coma Pastis







Lei pastilhas durent lo festenau de tiatre de Chalon te permeton de te passejar dins la vila amé una mapa per trobar mielhs leis espectacles. La "Pastilha 51" me fa cacalassar.



Mai siam pas here per rire. Vos vau donar una definicion de "pastis" GROSSO MODO (coma ditz Mèstre Martèu). RIGHT NOW!
Atestat dempuei 1916, lo mòt « pastis » es un mòt occitan. A passat dins l'argòt dei sordats (1915). Ven de l'ancian occitan, pastis, pastitz sempre en usatge en occitan modèrn, representa lo latin popular « pasticium » desrivat de « pasta ». Promier es una pastissariá perfumada a l'armanhac e a l'anis. Lo sens figurat ancian, dau fach de l'emplec dominant dau mòt per designar l'aperitiu, es sentit coma una metafòra: qué pastis!
Per alusion a l'aparéncia fosca dau mescladis format per l'aiga sur l'arcòl, e benlèu per l'infuéncia de la pastissariá, designa d'en promier dins l'argòt dau mitan marsilhés (1928, se prononciava « pastissa »), una bevenda arcolizada a l'anis. Escrich « pastis » (1931) lo mòt s'espandís dins França tota e ven usuau, concurénciat pasmens per totei lei noms de marcas de Pastis. A Paris, Pastis se cambia en PASTAGÀ (1952) d'origina argotica e parisenca (sufix en AGA) e demòra familhara.


D'après Alan Rey, Le Robert, Dictionnaire historique de la langue française.








(c)Tam, 2012. Drechs e travers reservats.

Chalon, la nuech.




La nuech tomba sus Chalon. Purple rain, purple rain.


(c)Lo TAM, 2012. Fotografia dau TAM originala. Se la raubas: tam-tam quieu-quieu!


s coma siesta



Siesta: nom femenin, es empruntat, promier sota la forma « siesta » (1661) au castilhan « siesta », levat dau latin classic sexta (hora) « la seisenca ora », valent-a-dire « lo mitan de la jornada », « miegjorn », lei romans divisant la jornada dau levat au calabrun en 12 « oras » egalas entre elas, mai inegalas, segon lei sasons. Sexta es lo femenin de sextus, desrivat de sex (sièis).

Lo desrivat « siester » v.intr. (1872) « faire la siesta », es d'emplec corrent en francés d'Africa.

D'après : Rey Alain, Le Robert, Dictionnaire historique de la langue français, Paris, 1992, Dictionnaires Le Robert.
Fotografia: Lo Tam a Chalon, Festenau dau tiatre de carriera 2012, drechs reservats.

Occitània: qué ne pensa la relèva?

Dimenge 29 de julhet de 2012.Estivadas de Rodés.
EspaceCIRDOC – Val de Bourran - 14h - « Cafè de las culturas » - Occitanie, qu'en pense la Relève ?
Ils(et elles !) ont moins de 40 ans, n'ont pas fait mai-68 ni le Larzac, mais ils sont l'avenir de la langue, de l'éducation et de la création. Que pensent-ils de l'occitan du XXIe siècle ? Rencontre-débat avec la nouvelle génération occitane.
Tenon pas encara la quarantena d'annadas, an pas viscut lo mes de mai de 68 e lo Larzac nimai, mas son eles e elas que pòrtan l'avenidor de la lenga, de l'educacion e de la creacion. Que ne pensan de l'occitan al sègle XXIen? Rescontre e debat amb la generacion occitana novèla.

Contes de Provence

17ème fête de la Biodiversité - L'oiselet - Samedi 4 et dimanche 5 août à Sarrians - 0490655757 - ferme.oiselet@gmail.com avec la participation d'une grande dame : Irène Ripert, bénévole de l'IEO 84, Provence-Terre d'Oc. Contes de Provence en Provençal, pour un occitan vivant!