dimarts, 28 d’agost del 2007

Marie Fouque, un pantalh fotografiat

http://www.doun.fr/Fichiers/expo/Les_albums/album_Fouque_cine/index.html

Descubre aqueste matin un numèro vièlh de STUDIO (n°92, novembre de 1994
). E tombe, pivelat, sus l'obra de Marie Fouque, fotografa. Vaqui son istoria: Pichota, es a Nimes que s'amorosis dau cinèma. Puèi Marie Fouque, cinefila per la vida, trabalha dins lo mitan . Pivelada per lo seten art e l'imatge, acomença de faire de fotografias. Dins leis annadas 80, l'espelida dau magnetoscop li permet de faire lo liame entre la fotografia e son amor dau filme. Ditz dins l'article: "L'arribada d'aquesta maquina infernala transmudèt ma vida, porgissent un processus irreversible: veire e tornar veire lei filmes que m'afogavan."
Un jorn, a l'asard, en 1981, amé la maquina de prene lei fotografias, rauba la siloèta de Francés Mitterand a la television. Lo cliché que ne sort es una bona suspresa. Ansin, vouguèt, gardar lei traças deis imatges dei filmes de sa vida : Renoir, Hitchcock, Fritz Lang, Douglas Sirk, Minnelli: " Esconduda darrier ma maquina de prene lei fotografias, comencère de volar. N'èra acabat de ma libertat d' espectatritz, cercave lei moments que me permetian de gardar una dralha tangibla, un imatge ideau constituit d'aquelei fotos que s'assemblan, se semblan, e s'entremesclan...".
Pauc-a-chac-pauc, la tecnica se melhora. E es lo fondut encadenat que li permet de dire de causas mai pregondas. Lo darrier moment d'una cara femenina (Judith Garland) que pensa sus un paisatge que se dubris dins The Clock de Vincente Minelli. La magnifica fotografia d'un pont modèrne, sus la levada de la negada (Kim Novack) dins Vertigo. La coloracion sus lei bregas dei femnas sofisticadas deis annadas cinquante apond ai personatges de suptilas nuéncias de sensualitat mai tanben sotalinha la dominança (imatges deis actritz en plan gros) sus leis omes, lei paisatges. E pou significar un fum de causas. Per exemple, l'inquietud dau temps que passa dins Milred Pierce. Sus aquel imatge, lo caratge de Joan Crawford, en plan gros, domina lo costat senestra d'un relotge gigant. A sa drecha, e en fons negre e blanc, un marinier, tubant lo cachimbèu, d'esquina, dins l'ombra, sembla a l'agachon. Lo cliché anoncia-ti un crimi? L'espèra de l'ome partit? Vo, au contrari, l'afrontament conjugau dins lo parèu?... A cadun de se crear son istoria en defora dau filme de basa. L'atmosfèri que se destgatja balha una impression fosca, mema s'avèm pas vist lo film. "Me siéu avisada que ço que m'acrocava lo mai, èra un plan gros de cara que venian s'inscrieure d'autrei personatges, d'autreis istorias." L'uelh de l'espectator es a l'obra.

Lei clichés son estats monstrats dins l'encastre dau Mes de la Fotografia 1994. La mostra se titolava: "Fotoficcion en negre e blanc e en colors", a la Cinematèca (Paris).

"Mises en couleurs ces photofictions, comme je les appelle, se mettent alors à raconter une autre histoire. Histoire de rêver, histoire pour rêver, histoire d'un rêve photographié". Marie Fouque in Nuits Magiques, article de Joan Pèire Lavoignat, STUDIO, p.84-87.

diumenge, 26 d’agost del 2007

musèus d'art a edinburg









wharrol a Edinburg






NHO7 OCC
















Oups! Ai perdut lo messatge

E vaqui! Ai recebut un polit messatge. Clafit de felicitacions sus mon blog extraordinari dins lo biais: "osca! es en francés e en occitan! Osca per leis aparaires de la lenga!" Mai siéu talament geniau que l'ai perdut (un moviment d'index involontari entre "publicar" e" suprimir")... sabe pas coma... suspresas de l'informatica e de ma man! Se lo (vo la fan) que me mandèt aquo pou me mandar un cop de mai aquelei felicitacions... lo/la publicarai! Amistats!