dilluns, 28 de maig del 2012

Lei rendetz-vos mancats

(c) Fotografia originala dau Tam. 2012. Trabalh amé un telefonet HTC Wilfire S.
Per Perrina.

sota-terra

(c) Fotografia originala dau Tam. 2012. Trabalh amé un telefonet HTC Wilfire S.

Frasa de Feria

(c) Fotografia originala dau Tam. 2012. Trabalh amé un telefonet HTC Wilfire S.

Plòu dins mon Pastis, coma plòu dins la vila.

Tam.

diumenge, 27 de maig del 2012

Anarem plus a l’Ola, lei bodegas son barradas

baby-dior-robe-panthere

Se la vila d’Agrada fuguèt un temps l’endrech de la descuberta e dau soleu, la solucion possibla per escapar an aquela puta de vida videnta e de seis obligacions, vese que m’entrauque dins leis abituds. La Feria, vòle dire ma feria que, finala, cadun la viu coma vòu, es adobada segon un rituau, un emplec dau temps que mestreje de tot au tot.

Tornar de Tam. Se parcar a un endrech segur que te còsta un braç per te costar pas la veitura. Marchar fins an aquela carriera dau Fin Finala, un estanquet de gaucha roja. Luenh, dins leis arenas, lei afecionats pican dei mans, braman, cantan dins l’odor dei pèiras, de la sabla, de la sang e dei cigarillos mesclats. Siatz gaire nombrós de tastar ja una cervesa espanhòla dins la frescor dau Fin Finala. Òc, siatz gaire nombrós de conéisser lo Fin Finala. Ja per trobar l’androna es dur. Sabe quitament pas, se foncciona sus MAPI.

La Patrona-Arpiana es una polida actritz, d’un atge cert, sortida d’un film d’Almodovar, de lònga vestida en cogart, en tigre ò en Marsupilami. Aquò cambia, segon son enveja e son morre. Son òme fa l’actor, tanben. La capeladura e la filosofia d’un Léo Ferré, un òme de 68, coma se ne fa pas plus. Transforman la sala de tiatre qu'an en bodega per lei ferias. Quora arribaràs, l'actor sarà d’esquina dins son eterna camisa en flanela de regent deis annadas 50, au fons dins la cosina. E lo veiràs bracejar, fòrt e mascle. Esquicha la menta dins son mojito. Adoba lei tapas dins lei sietetas.

Arriba Arange, una femna dau Modem. M’agrada Arange. Una ufanosa blonda dei gròssei e polidei popas, que coma son partit saup pas onte se situir. Doncas, es brava amé lo mond. "Es politicament corrècta" diriá Florent Pagny. A non. Es Benabar. Se petaça per plaire au mond entier. Quora fau faire una sevilhana, fa la sevilhana. Quora fau rire, ritz. Mai quora fau calar... ben-tanben... parla un còp de tròp. Es simple coma un adieu-siatz, la vida amé Arange.

Arange a 50 ans dempuei que vene a Agrada. Sòrt amé un jornalista qu’a 30 ans dempuei qu’ai 30 ans e que vene aicí e qu’avèm decidit, dins un secret escondut e sens concertacion, de blocar l’atge nòstre. Leis abituds, te dise, conservan lei mascas, son tragicas e arrestan lo temps. Doncas, au Fin-Finala, siás segur de trobar Arange que, coma una Betty Boop blondarela, parpeleja qu’a pinturlat seis cilhas una a una. Dins son fòrt-en-dedins (es una expression qu’ai trapada dins lo Diccionari Ortografic Gramaticau e Morfologic de l’Occitan, pas besonh de verificar), doncas dins son fòrt-en-dedins, Arange panica au dancing. Es amorosa e son jornalista arriba pas. Lo jornalista deviá arribar d’ora e es pas brica vengut. Aquò es pas un lapin, es un civet que li pausa. Alòr romega fòrt : es pas possible. Aqueste còp, i siam. Pensa fòrt : « sarà partit amé la cap-redactritz qu’a vint ans de mens que non pas ieu, mon jornalista. Qu’aurà d’enfants am’èla qu’amé ieu, pecaire, la maquina es rompuda, avisa-te, lo sabiáu ben, ieu, quora m’engatjère que la diferéncia d’atge, que... »

Demore mut. La bade tant es polida dins son malur. Ansin comprene la pintura sus la cara, la blondor perfumada, la tenguda perfiecha clara, classa e preciza d’Arange : lo vòu pas perde. Sa paur es dramatica, lo piéger es quora l’exprimis. E finala, me dise que mena sa vida coma una eterna campanha electorala per convéncer son trentenari de partir pas.

Lo bèu jornalista arriba ara, se potonejan. Lo masca de la tragedia s’escafa, e lei lengas rotladas apareisson dins un perfiu de bocas, prèsas au tres-quarts coma au cors de Biologia quora assajan de t’explicar coma fonccionas aquí dedins.

Enfin! Es pas trop lèu! Arriba Pandi-Panda. Es son escais. Un matador asiatic a la retirada qu’a la tissa de fretar una capa invesibla contra lo sòu quora te parla. « Aquò vai ben, Pandi ? »

Promier còp de capa. Mossega sei bregas per monstrar l’esfòrç. Puèi tòrna a la normalitat. A talament investit sa passion dans la corrida, s'es talament entrainat que cadun de sei gèsts es guidat per son aprendissatge de joinessa. Coma lo pianista que pianota sus la napa de papier per memorizar sei gamas pendent lo repais.

- Vau ben.

- Qué prenes ?

-Una cervesa.

A partit ! Commande a la patrona cap au bar. Li demande, a Pandi-Panda, se vòu beurre dins un gòt beu ò dins la botilha. Me revire. Tuga son buòu envesible, en visant d’un uelh précis. Puèi me ditz :

- La botilha, anarà mielhs. Dins la vida fau restar simple.

Arriba puèi lo No, un as dau dessenh seguit de l’Extra que nos explica son darnier concert, sa darniera mòstra a Montreau, que te demandas, de còps que i a, s’a pas inventat lo nom deis artistas talament son complicats. S’as pas legit Libé e leis Inrocks, amé l'Extra, siás ja mòrt coma lo buòu de Pandi-Panda.

Anem. E cada an es parier (solet lo nom de grops d’Extra cambia). Cadun arriba. A la mema ora, la discutida cambia pas. La particion perfiecha. E leis aime pasmens.

La serada contunha. Plan-planeta. Laissam la Patrona-Arpiana e son òme. Evidentament, fau evitar lei baloards grandàs e anam se perdre dins lo laberint escur de la vila d’Agrada que comença de sentir lo raca-vòmi au pastis e a la cervesa amé de vertadiers morceus dedins. Rèiau-Canin. Vas te champanhejar una copeta dins una bodega d’un vinhairon qu’es talament «in » e narcissic que pega sei fòtos sus totei lei parets de sa cròta. Aicí m’agrada gaire. Mai ai pas la majoritat per decidir. Puei fa d’affaires amé NO. Seguisse doncas. Siam oblijats de beurre la copeta davans l’ecran gigant que passa leis explechs de Tamtador II (the toréador of the town) en 1984, en 1989 mentre que lo DJ te passa « agadoudoudou ».

Après es mielhs. Vas bailar en cò de Gigi. Fa de playbacks sus son comptador. Canta lo boa de Lina Renaud (mens conegut que Lo Boa de Regina) en vendre de pega-solets dau partit de gauche.

Sabèm jamai que faire puei. Alòr acabam au restaurant l’Ola per manjar una « bandarilha de buòu ». Non, es pas una broqueta. Es un morcèu de carn, picat per dos cura-dents.

Veses ben coma siáu malurós. Me sentisse ben oblije de festejar. E sabe pas coma me ne sortir. Es un jorn sens fin. La chauchavièlha. E benlèu qu’un sevratge m’ajudariá d’escapar a tan d’embestiaments.

Almanach. Des toros à perpet


Almanach. Des toros à perpet

Prix TTC 10.00 €
Auteur : Jacques Durand
Collection Carnets taurins
Descriptif : Livre illustré. Dos carré cousu collé,
64 pages, format 115 x 160 mm, noir et blanc
ISBN 978-2-919208-10-4
Mai 2012


Calendrier perpétuel accompagné d'observations en tous genres, brèves pratiques, astronomiques, météorologiques, de recettes ou de conseils culinaires pratiques relatifs à la saison. Petit atlas de poche, cet almanach peut vous servir de carnet de notes en tous genres.