dissabte, 3 de maig del 2008

DEQUEDIS MOUSTAKIIIIII? Dé que fas Moussaka?


C'est le grand retour du Jeu que tu quiffes trop ta mère... T'as une photo, tu dois trouver ce que le type il peut penser ou dire pendant la photo... Là, c'est MOUSTA avec un doigt dans l'oreille... Je sens le commentaire facile... Oui, il aurait pu l'avoir ailleurs (comme ça vous pourrez pas la faire, je l'ai faite et vous êtes obligés de développer un peu votre imagination)... Alors chers lecteurs du Tam, de plus en plus nombreux, putanier, mais déquédis Moustaki?... Vous proposez votre phrasette et une semaine après vous, lecteurs fidèles (au moins 60 millions d'amis), vous votez pour la phrase que vous préférez... La meilleure phrase gagne un abonnement à Bibi Fricotin... L'ami des jeunes valeureux... Ou une partie carrée chez les2zelles, petite boite coquine des rues de N...s qui n'organise pas que des soirées mousse...

merdoum moustaki

frança quifa lei cantaires sensa voès... Nos a sortit dau formou: MOUSTAKiiiiiiiiiii!!!.... e ben vos vau dire amé l'andropausa, Moustaki chante mou.

déqué fas tonight?

MDR! La Graulenca me parlèt d'un grop de son pais que se ditz: Déqué fas tonight? Es pas un bon nom de grop aquo? Ieu lo quife trop... Perque, lo sabe ieu, coma es complicat de trobar un nom de grop... Agacha: Lei Forbans... Es complicat de se sonar Forban... E de portar aqueu nom tota sa vida... Es coma Simona vo Steecy, Steevy, Michael vo Regis... Quand ta maire t'a trobat lo nom volié te negar dins un sac coma un caton... Heu... Forban vou ben dire quauquaren non?... Es dins quin dialecte ?

http://membres.lycos.fr/zboobyloo/Site%20DQFT/presentation.htm

ome perfiech

L’òme d’òc dèu-ti èstre un perfiech ? Dins sa dralha, son biais de viéure e d’èstre, dèu bessai pas faire apareisser sei falhas per cultivar la riquèssa de sa diferéncia. L’autre jorn sortiguère una practica deis arpias de la Policia. Vesitiva Avinhon amé nautres (èron d’olandés venguts en França) quora se faguèt prene au Palais dei Papas : aviá raubat una boita de balòtas au magasin dei sovenirs. La comerçanta demandèt lo responsable dau grop. Ere lo responsable dau grop. E demandère de pas portar planh. La comerçanta me faguèt la leiçon. E ma serviciala s’embarrèt tot lo sejorn dins sa vergonha. Lo patron me passèt un sabon. Auriéu degut laissar aquela raubaira se despatolhar soleta. Era pas l’afaire de l'agéncia de viatge. E ieu diguère qu’una agéncia de viatge a pas de fusionar amé la Policia. La patrona adjunta – una anciana sindicalista roja pasmens - me tenguèt lo meme discors. La Policia a de solucions per empachar lei raubaires de recidivar pas. Mai an ieu, lei proceduras procedurièras m’agradan pas. Les practicas m’aimèron per mon costat suau. Ma reaccion sana. Faudriá pas dire « santa » (istòria de tendre l’autra gauta…) Siáu pas dau costat dau raubaire. Siáu pas dau costat de la policia. M’estime que entre lei dos fau de lònga trobar lo mitan juste. E que lo raubatòri d’una belòia a cinc euròs es mai un acte de desesper que de malafacha. Amen.

Vila de Tam. Aquèste matin, una femna demandèt de passar davans l’autra, au subremercat, qu’aviá pas que dos produchs : un pòt de mèu e una boita de Chocolat Polin (ja la causida dau chocolat me la rendèt simpatica). La promièra femna, una europenca que semblava J… M… L… P…, mai en femna, cargada coma una ase, la vouguèt pas faire passar. Fau dire que la segonda aviá lo velat sus la tèsta. Doncas, coma ère davans JMLP laissère passar lo velat que tremolava dau regit de l’autra dins lo silènci. Sariá èstat una mainatgiera mens de 50 ans, blanca, JMLP auriá laissat passar l’autra sensa problèma : Es una règla de la cortesia franchimanda, me sembla. JMLP semblava (dise semblava) ben coma fau e possediá aquela educacion. E coma aquela colha veguèt ma banasta de celibatari (lo vesiáu ben… m’estampilhava « celibatari » a la vista de mei tres espargas que se bastejavan en duau… quina colha coma diriá l’autra…) diguèt : « Vous verrez quand vous aurez cinquante ans comme moi et quatre enfants et que vous êtes pressé, vous feriez de même. » (Aviáu enveja de respòndre : « Non, dòna, m’arribarà pas. Mete de capòtas ») E de cridar : « 30 ANS QUE CA DURE ! Y’EN A MARRE » (sous entendu : ILS NOUS PASSENT TOUS DEVANT). An aquèste moment dise ren. Coma per lo jorn dau raubatori. Dequé vòls dire contra lo racisme e l’intoleréncia ? La velada paga. Se revira e me ditz un gramaci que te sauva la vida. Trenta ans de racisme contre de sègles de cortesia. Quau es que fa lo pes ?

Uèi siáu fièr. Oc, l’òme d’Òc dèu èstre perfiech. Siáu un òme d’Òc. Amen. Me vau foitar sus un disc de Zucchetto en dire 5 vers de Mistral.

dimecres, 30 d’abril del 2008

au pissador d'un restaurant bio

Au pissador d'un restaurant Bio siéu anat (comença per una estructura dins lo biais A LA CLAIRE FONTAINE JE NE VEUX PLUS Y ALLER, J'Ai DESCENDU DANS MON JARDIN mai la seguida es mai violènta...). E vai-zi que te sorte lo chichibèli e fau plorar medoc. Coma siéu dins la luna aquesta passa, t'aviéu pas barrat la porta dau cagador. Sabe pas perque. Ieu que siéu pudic. T'arriba una mameta que buta la lorda. S'èra enganada de cagador. Coma èra vièlha e lenta coma un episodi de Derrick restèt coma un santibèli davans ieu (la porta dau pissador èra facia a la porta). Puèi, lentosa coma un cacalaus, s'entornèt au cagador per femnas en dire: "Desencusatz... Me siéu regal... Heu... Me siéu enganada...". L'episodi s'acaba sus una musica de cabreta.

dimarts, 29 d’abril del 2008

la man dins lo mac d'oc


Siéu anat au Mac d'Oc. Un orror. Ai escampat lo platèu ais escobilhas... amé mon porta-fuèlha dedins! Siéu Monsur Bean. Lei gents son talaments egocentrics que se son avisats de ren. Aviéu lei mans dins leis escobilhas fins ai manchas per furnar. Auriéu poscut èstre nus dins lei bordilhas au mitan dau restaurant qu'aurian ren remarcat... Enfin ai retrobat ma carta blava e una fuelha d'ensalada dessus. Aquo va m'augmentar mon poder de crompa, la fuèlha d'ensalada.

b comme bouc émissaire

D'origine religieuse, l'expression bouc émissaire désigne en langage courant la personne qui est désignée par un groupe comme devant endosser un comportement social que ce groupe souhaite évacuer. Cette personne est alors exclue du groupe, au sens propre ou figuré, parfois punie, ou condamnée.
À noter que la personne choisie ne l'est pas forcément pour avoir partagé ce comportement, elle peut être une victime expiatoire choisie pour d'autres raisons du fonctionnement du groupe.

terralha picasso (2)

crebava leis uelhs dins lo bolhon de la sopa cauda e quora raclèt maladrechament dins la sièta vuèja veguèt apareisser lo buf espantant d'un chivau a l'agach exorbitat. Aquo lo faguèt rire, Ri. Un fièu de fromatge Presidènt pendolèt a sei bocas. E faguèt de grands slurps. E faguèt de grands slurps. Avié en sa possession de la terralha Picasso.

terralha picasso


ri

ai picat RI a l'asard sus ma maquina. Sarà la seguida d'una creacion en escritura automatica. Ri de Camarga? Vo bessai lo lapsus dau mot rire qu'ai pas poscut picar. Vai-t-en saupre.

i a de buous dins l'ort (seguida)

i a de buous dins l'ort
i de nos dins la garganta
e de pèus dins la man
i a deis ors en short
leis uelhs dins la sopa
dau conte de Bloca d'Aur
i a de forts au Thor
De Taurs dins la cosina
de la cosina Berk
I a de porcs epics
Que pican a la porta
Dei Picassos raubats
per s'envolar sur la terralha rara
Coma una arena de Feria
sus un tapis volant

diumenge, 27 d’abril del 2008

i a de buous dins l'ort...



yoko ogawa la petite pièce hexagonale


M'es malaisat de me resquilhar en co d'un autor inconegut. Sabe que son lengatge sarà diferènt, que faudrà rintrar dins son univers. E me fau de temps per faire coneissènça.



Per descubrir un autor novèu tot passa per un rituau. Se passa au cochar. Lo libre demora un temps sus la taula a costat dau liech. Me reluca. Lo reluque. Lo toque de cops que ia. Agache la cubèrta. La maquista. L'annada de publicacion. Sente l'odor dei paginas, de la tencha, me pren l'enveja amé la pauma de la man de passar long de la pagina coma s'èra de la seda. Pareis que l'acte de copar lei paginas d'un libre ligat se ditz: "Violar". "Violar un libre". Coma una acte de desflorason. Fetichiste de l'objècte libre es apaurit que passe a la lectura d'un magazine vo d'un jornau. Amosse lo lume. Lo libre, lo vole pas plus veire. De cops que i a pou prende de mes per acomençar lo rescontre. (Vos dise pas quora comencère d'estudis de Letras Modèrnas coma me fasié mau de passar d'un autor a un autre, d'un genre a un autre, d'un periode artistic a un autre a una velocitat que t'es impausada. Coma comprene la musica d'un autor? La sentir e la pensar se se donam pas lo temps de prene lenga am'èu?)



Coma siéu quauqu'un d'entier, d'extreme dins mei reaccions (ço que me diguèron leis amics) ai una certa crenta d'entemenar aquela novèla aventura sensibla. Un cop qu'aquèu pas es franquit, pauc-a-cha-pauc, pode pas me desfaire de l'autor, de son istoria, de son univers. E pode pas plus me sortir dau libre. A la fin d'aquela aventura de patiment e de plaser, torne prene la lectura a la debuta per me pas desfaire d'aquela relacion forta. Que me tiba, fisicament. Puèi, un cop la legida acabada, sensa la paur dau rescontre, dau promier cop, rintre dins l'istoria e trobe de plasers forts, de causas novèlas qu'aviéu pas sentidas a la promièra lectura.






Faguère donc pache amé La Petite Pièce Hexagonala de Yoko Ogawa. Lo problèma que se pausava an ieu èra de rintrar dins una civilizacion inedicha que, inculte, coneissiéu pas: La dau Japon. Finalament, per nosautres, que siam de la generacion "Mangà" e que siam estats sensibilizats sensa va saupre ai codis onirics dau genre per la television e la benda dessenhada, pausa ges de problèma. E, me sembla, qu'es benlèu una dei literaturas que sembla la mai procha de l'univers nostre (parle aqui d'un biais generacionau e non pas civilizacionau). Es una escritura preciza, un roman cortet. E cabussam (es lo cas de va dire, a ço que comprene l'autor imagina la majora part de seis accions dins lei piscinas...) regde dins l'accion onirica, sensibla e forta. Lo personatge principau rescontra doncas dins lei vestiaris dei banhs japonés una chatoneta. Pivelada per sa preséncia silenciosa e preciosa va la seguir dins una quista d'au dedins que sarà simbolizada per "La peçota exagonala". La peçota exagonala sert de se contar d'istorias, barrutla dins lo monde e t'ajuda per dire tei secrets. L'idèia vos sembla simpla. Es per aquo qu'es bèla.






Coma dins lei filmes vo lei dessenhs animats japonés ço que nos pertoca es lo biais de rendre vidènts lei detalhs de la vida: lo biais que perdes un objècte dins ton ostau, lo biais que lo tornes trobar quora lo vols pas,. E la nafradura que lo dacos te fa car te rementa son utilizacion e lo costat afectiéu qu'i èra ligat. Aqui, per exemple, sarà la plaça de concèrt ofèrta per lo novi envolat. Leis imatges son alentidas. Pren lo ritme de ta soscadissa e de ton patiment.






Quant de temps me faudrà per sortir d'aquela l'istoria qu'es l'ofèrta d'un songe ?