divendres, 29 de febrer del 2008

madrid 14




13 de febrier. Madrid. Ostalarié.Jornada portada per una chauchavièlha.

Ostalarié:

A l'ostalarié me prenguèt un sosc estranh. L'agéncia de Viatge barrava. Falié cambiar mei competéncias. Ere dins un ort amé ma patrona. Acompanhada per una mena de jurada. La patrona me disié que falié tornar ais estudis. Passar un concors novèu.Que rintrave pas dins lei estatistics. Que trabalhave trop coma i a 10 ans fa. Dins lo bonur e la creativitat.E qu'aquo se fasié pas. Que fasié trop d'ombra ais autres, mon obra. Sensa comptar meis oras e sensa comptar mon argènt. A! Fuguèt un matin malaisat. Fuquèt d'aquelei matin que vos vestisson de vostre marrit pantais e que ne podètz pas vos ne despegar. E lo pantalh me trevèt tota la jornada pendènt lei vesitas de la vila de Madrid. Dins un fresc madrilen que pica. E que sembla, coma un besson, au fresc parisenc. Era pas qu'un pantais. NON?
Urosament qu'anère au Prado per descubrir...

David Teniers d. J. (t. Y.)  - Fiesta campestre
Musèu dau Prado. David Teniers, Fiesta Campèstre.

Lo Bonur en pintura. Lo Bonur es un tèma rare en pintura. Faire de farandolas es un bonur. La mema impression se trapa en co de Peter Pau Rubens: Danza de Aldeanos. " La alegria popular y la lujuria". Miam. Miam.


Musèu dau Prado. Peter Pau Rubens: Danza de aldeanos.




2 comentaris:

merike ha dit...

Meravillosas! Lo Bonur es un tèma rare en la vida:-)

Tam ha dit...

crese pas non... es una forma d'art d'entretener dins la nostra vida de cada jorn... Vaqui lo bounr es un art de viure!