dissabte, 3 de maig del 2008

ome perfiech

L’òme d’òc dèu-ti èstre un perfiech ? Dins sa dralha, son biais de viéure e d’èstre, dèu bessai pas faire apareisser sei falhas per cultivar la riquèssa de sa diferéncia. L’autre jorn sortiguère una practica deis arpias de la Policia. Vesitiva Avinhon amé nautres (èron d’olandés venguts en França) quora se faguèt prene au Palais dei Papas : aviá raubat una boita de balòtas au magasin dei sovenirs. La comerçanta demandèt lo responsable dau grop. Ere lo responsable dau grop. E demandère de pas portar planh. La comerçanta me faguèt la leiçon. E ma serviciala s’embarrèt tot lo sejorn dins sa vergonha. Lo patron me passèt un sabon. Auriéu degut laissar aquela raubaira se despatolhar soleta. Era pas l’afaire de l'agéncia de viatge. E ieu diguère qu’una agéncia de viatge a pas de fusionar amé la Policia. La patrona adjunta – una anciana sindicalista roja pasmens - me tenguèt lo meme discors. La Policia a de solucions per empachar lei raubaires de recidivar pas. Mai an ieu, lei proceduras procedurièras m’agradan pas. Les practicas m’aimèron per mon costat suau. Ma reaccion sana. Faudriá pas dire « santa » (istòria de tendre l’autra gauta…) Siáu pas dau costat dau raubaire. Siáu pas dau costat de la policia. M’estime que entre lei dos fau de lònga trobar lo mitan juste. E que lo raubatòri d’una belòia a cinc euròs es mai un acte de desesper que de malafacha. Amen.

Vila de Tam. Aquèste matin, una femna demandèt de passar davans l’autra, au subremercat, qu’aviá pas que dos produchs : un pòt de mèu e una boita de Chocolat Polin (ja la causida dau chocolat me la rendèt simpatica). La promièra femna, una europenca que semblava J… M… L… P…, mai en femna, cargada coma una ase, la vouguèt pas faire passar. Fau dire que la segonda aviá lo velat sus la tèsta. Doncas, coma ère davans JMLP laissère passar lo velat que tremolava dau regit de l’autra dins lo silènci. Sariá èstat una mainatgiera mens de 50 ans, blanca, JMLP auriá laissat passar l’autra sensa problèma : Es una règla de la cortesia franchimanda, me sembla. JMLP semblava (dise semblava) ben coma fau e possediá aquela educacion. E coma aquela colha veguèt ma banasta de celibatari (lo vesiáu ben… m’estampilhava « celibatari » a la vista de mei tres espargas que se bastejavan en duau… quina colha coma diriá l’autra…) diguèt : « Vous verrez quand vous aurez cinquante ans comme moi et quatre enfants et que vous êtes pressé, vous feriez de même. » (Aviáu enveja de respòndre : « Non, dòna, m’arribarà pas. Mete de capòtas ») E de cridar : « 30 ANS QUE CA DURE ! Y’EN A MARRE » (sous entendu : ILS NOUS PASSENT TOUS DEVANT). An aquèste moment dise ren. Coma per lo jorn dau raubatori. Dequé vòls dire contra lo racisme e l’intoleréncia ? La velada paga. Se revira e me ditz un gramaci que te sauva la vida. Trenta ans de racisme contre de sègles de cortesia. Quau es que fa lo pes ?

Uèi siáu fièr. Oc, l’òme d’Òc dèu èstre perfiech. Siáu un òme d’Òc. Amen. Me vau foitar sus un disc de Zucchetto en dire 5 vers de Mistral.

1 comentari:

Joan de Peiroton ha dit...

Òc, amb Mistral, ganham totjorn. Aquò's ben conegut.