dissabte, 7 de juliol del 2012

Dins l'oasis d'In Salah

I

Dins l’oasis d’In Salah

Regnava

Un poderós joine.

De sa cosina Sarah

Tombèt

Amorós greu !

« Sarah polida Sarah !

Gazela !

O ! Chata de l’auba !

Chata de l’oncle Abdulhah !

Cofret

De perlas de meu !

Quand la frescor tombarà

Gazela,

Resquilha en ma cambra

A l’ombra de l’Abdulhah

En secret,

Avans lo soleu ! »

Sarah que coneissiá pas

Lo pecat,

La michor dei cambras,

Lei bregas e lo got salat,

La sabor

Dau gost de la peu,

Acceptèt l’autoritat,

Lo mercat

Dau cosin robuste.

Oc! La doça autoritat

Lo sovet

Dau capriciós rei !

Penchinèt, en capelar

De teissuts,

Sei peus de sauvatja.

Descorèt sei dos braç.

De braçalets

Sertits de soleus .

Pinturlèt, en gredant,

De negre,

Sei bregas amaras.

Dessenhèt sus son còu

De colliers

De jais au pinceu.

E sortiguèt en risènt

Pensant

A son alabastre

A son peu, a sei peus,

A l’aspect

De son còs noveu.

Dans l’oasis d’In Salah

Régnait

Un puissant jeune.

De sa cousine Sarah

Tomba

Amoureux grave !

« Sarah ! Jolie Sarah

Gazelle !

O ! Fille de l’aube !

Fille de l’oncle Abdulhah !

Coffret

De perles de miel !

Quand la fraîcheur tombera

Gazelle,

Glisse en ma chambre

A l’ombre d’Abdulhah

En secret,

Avant le soleil ! »

Sarah qui ne connaissait pas

Le pêché,

La moiteur des chambres,

Les lèvres et le goût salé,

La saveur,

Du goût de la peau,

Accepta l’autorité,

Le marché

Du cousin robuste.

Oui ! La douce autorité

Le souhait

Du roi capricieux !

Elle peigna, en couvrant

De tissus,

Ses cheveux de sauvage.

Décora ses deux bras.

De bracelets

Sertis de soleils.

Elle peignit, en crayonnant,

De noir,

Ses lèvres amères.

Elle dessina sur son cou

Des colliers

De jais au pinceau.


Et elle sortit

En riant

Pensant

A son albâtre

A ses cheveux, à ses poils,

A l’aspect

De son corps nouveau.