dimarts, 7 d’agost del 2007

Sus la palun de Peccais

Endé lo paire, en velo, sus lo camin de Peccais, avèm trobat una palun meravilhosa aqueste matin. Segond la tanta Denisa, l'endrech descubert se dirié "la tassa". Ma maire i fasié si reponchons quora èra pequeleta. Li chivaus i passsavon quauqui cops, a la Tassa. Mai es un camin dangeiros, fangos. Falié faire mèfi de pas s'entraucar...ou!
Avèm trobat, endé lo paire, un cabanon tranquille per se metre a l'agachon (s'aviai sachut qu'i passariam la matinada, auriai menat de saucisson e de pinard) mai caçam pas. Nosautres agacham. Es de familha. Siam amics di balenas, de la tèrra e de l'aiga. Vaqui lo cabanon. Cors d'arquitectura a la Vaton (Vaton es una marca despausada) : Lo cabanon es fach d'un sèti de veitura au sou e d'una teulissa en tela. Sus la tela de tags! (O puslèu de cagas)(de gabians). Lo tot es un grand trauc escondut per una tamarissa. Li caçaires son anats dins lo detalh: t'an fargat una porteta polideta digna dau Pichot Ostau dins lo Campàs. Me demande s'an pas l'ecran plasma aqui dedins.
Après me sembla aguer vist un camin. Lo camin que veguère menava a d'ostaus grands, de mas benlèu per li saliniers, sabe pas trop. Mon paire diguèt en se rembralhant : " Es Pin Traucat, lo camin de Pin Traucat".
En arribar a l'ostau de la grand, la tanta me ditz: "un jorn i avèm passat a Pin Traucat endé Ramond ( Ramond es son ome-gardian ). D'un cop... un groupàs!... Te pode pas dire... La palun desbordava de toti caires e me siai dicha: siam cuoch! La pluèja!De la fanga! Ramond, pren-me dins ti braç, anam morir... Enfin! Sabe pas coma avèm tornat mai... Siam aqui! E la femna dau metge qu'èra venguda endé nosautres per la passejada avié li gautas dau quiéu secas, qu'avié pas la costuma de faire de chivau. Pecaire! Lo quiéu li pelava! 'hant de sort! Enfin siam pas morts. Siam aqui. "
La discutida s'es acabada sus autra causa. Sus un tipe dau vilatge que malauteja. E que se ditz: La Beca .
E ma mameta fa de chivau.