dissabte, 30 d’agost del 2008

1 comentari:

Anònim ha dit...

Polida e mai que polida dicha aquela iscla grèga, que donaria fòrça enveja d'anar la veire, s'èra pas de crenhèr que siaguessi pas plus , capable coma vos, de'n tastar lo perfum d'estrangetat , d'eternitat, de patz e encara sa beltat. Mas que, se la natura ailabas es subrebèla; es que la joventut somian pas de fugir lo paradis per anar , a la "vila"? Es que son uros de lor vida ?
En un mot es vostre agach ? O lor vida viscuda?