diumenge, 5 d’octubre del 2008

faire lo clown sens l, sason dos

E es partit per un an de clown sens L. La bona susprèsa es que la capolièra me faguèt sautar un nivèu e me peguèt amé lo grope dei clowns professionaus. Maseta. Siéu environat d'intermitents de l'espectacle e coma siéu començaire me negue un pauc. 
Lo promier exercici foguèt un fracàs. Se falié presentar en virant dins la satla. Cadun se devié sonar per son pichon nom. E coma ai una memori de peis roge sonave la silvia simona e simona peireta. Enfin, vendrà. Ai de mau amé lei  noms.
Après falié butar la crida que vos venié dins l'instant. Me sortiguèt un crit grèu de la garganta que m'espevantèt. E aquo semblava bon, que la capolièra me regardava amé d'uelhs apassionats.  Lo grope es mai joine, mai professionau. Mai vese ben que siéu pas dau nivèu deis autres. Pendent leis escaufaments, jà, n'i a que t'escartan lei cambas dins un grand escart que te rendrié gelosa la Madonà.  
Ven la fin. Lo moment lo mai dur. Te fau rintrar en scèna, tot solet dins la pèu de ton clown. Aviéu un blu de china. Pensave a Monsur T. E sus l'instant venguère un ome autoritari qu'es pas de creire. Quora la capolièra me veguèt intrar coma aquo sus scèna me demandèt d'inventar un discors. Montère sus un escabèu de pichon e faguère mon Chaplin. La garganta fasié de bruchs aspres. E bracejave, braveje. E preniéu la tissa dau Napoleon. L'aurilha que se pega a l'espatla. Mai faguère pas durar aquo. Que me semblava qu'èra longuet. Pendent lo retorn d'impro (es lo moment que te reculhes amé leis autres per dire tei sensacions escenicas), la capolièra me diguèt qu'èra ben. E qu'aviéu pas pron pres lo temps. Me demandèt s'aviéu entendut lo public rire. Diguère de non. Era ben damatge d'après ela. D'après ela, fonccionava força. Me demandèt se preniés de plaser. Coma siéu pivelat per la peta, diguère de non. Fuguèt suspresa. Decebuda? Benlèu que siéu pas au nivèu deis autres?
Lo mai dur fuguèt quora m'escampèt un objècte inconegut sus l'escèna. UN PORTA MANTEU. A la debuta, fuguère nulàs. Sabiéu pas dequé ne faire. Ne faguère un elicoptèr. Marchèt pas. A. Era la chorma. Puèi la capolièra me demandèt de lo reparar qu'èra romput sus lo bàs. Quichave, forçave per botar lo pes de l'objècte dins un trauc per lo faire tener e me diguèt qu'èra dins la bona dralha. Que lo clown vou de longa faire ben. Que s'aplica. E mai s'aplica e mens capita. Es aquo que fa rire. E se un clown vou cantar, assaja de cantar lo mai juste possible. E d'aqui nais lo comic. Perque capita pas. Vesètz coma es complicat. Aquelei règlas de respectar. I a tot un fum de leis. E comprene que fau demorar sus l'escèna, mema se capites pas. A un moment donat ven lo joc. Ieu, ai tendéncia de lèu me descoratjar. Es tarrible, perque lo clown te torna a tu.  E lo clown agacha lo public dins leis uelhs. L'agach deis autres, dins una situacion comica vo non, es aquo que fa lo mai paur.
Mai fau dire que siéu estat força mau pendent tota la sesilha. Que lo cors clown es dins la vila d'Agradà e que demore dins la vila de Tam. Après lo burèu me fau anar lèu a l'autra vila. Es siéu arribat tot en susor. Aviéu paur de geinar mei partenaris de mon olor. E coma un malur ven jamai solet, en mai de mon olor de susor, sentissiéu lo tabac. Qu'aviéu tubat una cigareta abans de rintrar dins la satla. Per leis exericis de buf, te dise pas. Era l'orror per leis autres. Lo veguère ben. Quora fagueriam lo public amé lei cadièras per l'impro, pas degun s'assetèt a costat de ieu. Lo cop que ven, prene una autra tenguda, mange de menta, e cambie de caucetas.  

Podètz seguir meis aventuras de clownterapia de l'an passat en clicar sus "rire".

5 comentaris:

Mela ha dit...

Soi contenta que i aja una Sason 2 del Cown.

Seriá benlèu l'escasença d'arrestar de fumar :D

Joan de Peiroton ha dit...

Òsca! Mas perqué li refusas encara lo l al praube clown????
Me pensi qu'a la sason dos, lo merita, non?

Tam ha dit...

E se li disiam "mon clown a d'alas".

Anònim ha dit...

me fotèt un tust al moral de saber que i aviá tantas règlas de respectar per far lo clon, s'emai los clowns son embarrats e se cal saber sus quin boton quichar per far rire, ont anam ?...

Tam ha dit...

es l'art de l'enfancia, vo l'enfancia de l'art...