dijous, 16 d’octubre del 2008

Que d'alas per un clown, sason 2, episodi 3


La tribu s'aprocha. Tomba la pluèia. La pluèi tomba de la musica que la capolièra nos manda. Se quicham. Sarram lei mans per la reçaupre. Badam la quèca. Badam la pluèia que tomba de la musica. La capolièra apond: "Amé lei mots! Amé lei crits!" Quilam. Cadun son biais. Crits aguts de femnas. Crit brutau dau J... que fa d'obras (un cantier) sus lo Clapàs. La tribu, puèi, se sarra dau lume. Vese dieu. Veson una lutz cremanta d'un pais caudàs. Cadun vei a son biais lo lume. Siam un monde pivelant d'imaginacion.
La dança dau rescontre en tenguda civila. Joc du parèu. La musica me transmuda en Cracocàss. L'aucèu que vou manjar leis eschtroumpfts. Fa ben rire.
La dança dau rescontre en tenguda de Clown. Tres cubes dins una boita de nuech. Dança dessus. Se cercam amé ela darrier lei ridèus negres de scèna. Se cercam. Se trobam. Se fugissèm. Lei tèstas sorton. Rintran. Despaçan de darrier lei cortinas. S'imagina, ela, nusa darrier lo ridèu negre. Sort, vestida de sa rauba blua de scèna. La fin de l'impro, fa qu'acabe solet amé un rastèu. En cridant a la dona:" Podriam.... Podriam...". E sorte de scèna, en li corrent après, sens ausir una responsa. E ma votz coma un resson: "podriam", "podriam".

1 comentari:

Joan de Peiroton ha dit...

Un tipe que perseguís una collèga, aquò es pro corrent mas fa pas totjorn rire. Me caldrià véser lo resultat...