dimecres, 24 de juny del 2009

l'adieu a robert lafont


Après sa disparition, c'est ce soir que cette photo fait sens... pour moi, en tout cas...

1 comentari:

Sarà Laurens ha dit...

Dirai pas que l'ombra sembla la mòrt sus sa cara qu'es un cliché nèci. Rend pas justicia a ton bèu retrach que n'es pas talament un.
"Lo Robert", l'ai totjorn vist en plena lutz, dins tota sa glòria. Lo "Papa de l'Occitania" que se disia per galejada, qu'avia la costuma de parlar d'eu e de son travalh a la tresena persona per faire rire lo monde. D'unei cresian que fasia son important... E ara, dins lo nègre, corbat davant lo panèu de l'UOE, sembla umil, absent, qu'èra pas qu'una partida pichoteta de quauqua ren que lo despassava e l'esquichava. Benlèu qu'èra lo cas. Pasmens, se vei pas qu'eu. Es ara una ombra gigantassa sus nautrei. Lo nòstre chagrin e son òbra immensa.