dissabte, 15 de maig del 2010

Lop perdut in NY, episodi un

Pè de lop dins lo subway, a NY. Dedicat a la Mela. (c) Lou Tam-Tam 2010, drechs reservats
Parets de subway new-yorkenc. (c) Lou Tam-Tam 2010, drechs reservats.
Treva dins lo subway. (c) Lou Tam-Tam 2010, drechs reservats.
Paret d'una cambra de New-York per Keith Harring. (c) Lou Tam 2010
(c) Nuech espassa e fosca de Ny. Fotografia Lou Tam, 2010. Drechs reservats.

Un cop èra, un Lop. Passejava dins sa negror dei nuechs foscas de New-York. De son perfecto negre e de sei botas de cow-boy, passejava dins la vila quadrilhada, per semenar sa solesa. Venia d'una familha en via de desaparicion per plantar cavilha dins la vila boleganta. Sa chorma èra en minoritat dins lo monde grand. E se pensava qu'a NY, auria poscut se trobar una loba coma èu. De sa familha, de sa chorma, de sa tribu, auria bastit una releva. Per laissar una traça. Venia de la vièlha Europa. E dempuèi la crisi economica, lo pais s'entraucava dins sei paurs: paur de l'autre, de la creacion, dei lengas dau monde e de sei culturas. De paurs qu'esglairavan lo lop. Subran, èra partit sus un cop de tèsta. Prenguèt l'avion blanc ont beguèt totei leis arcous possibles, ofèrts per leis ostèssas de l'èr. Avia rescontrat Natacha, amondaut, pichota otèsta blonda que l'avia fach regalar pendent leis uechs oras de vou, dins lo cagadoret de l'Airbus 380. Leis amors de l'èr, coma leis ostèstas, basta, aquo te dura pas longtemps. Non. A la davalada, dins l'escalator de l'airport Kennedy, lo lop s'apichonijèt per desaparèisser e passar a quauqu'un mai. L'ostèsta s'èra pas amorosida. Pas agut lo temps. Un autre viajaire la manjaria per lo New-York-Cubà. Coma un "croque madame". Aquelei que te servon dins lei garas SNCF.
Lo solitari avia trobat residéncia dins un ostalaria underground. Lei parets èron signats Keth Harring. Lo pintre i avia fach sei debutas. La cambra, l'avia prèsa per economia. Cambroneta de la talha d'un liech king size. Just la plaça d'una porta. Pas de doble vitratge. Lo bramadis de la jungla new-yorkèsa participava a la polucion de l'èr. Avia en odi, lo bruch. E decidiguèt qu'un jorn lucharia contra la polucion sonora dins lei metropolas, coma n'i a que luchan contra lo SIDA, lo cranc, o que se sanhan per protegir lei lengas e culturas ancianas. Mort au bruch.
Per s'apasimar, s'arrestava soventei fes au Vilatge Vanguard per escotar lo jazz, lo blues. I avia sa plaça. Lo bruch e leis idèias dau defora, non. Era lo moment de la pausa.
Sa vida se bastissia au mitan de la vida vidanta. Avia aimat doas anglèsas dins lo metro que li avian balhat abans de tornar a Londras, una carta de metro ilimitada. Fasia sa vida a gratis coma aquo. Per lo plaser dei donas. Mai la bona loba, la de sei pantalhs se presentava pas jamai. Pas jamai.
Sus la terrassa de l'ostalaria, que semblava a una auberga de joinèssa, udolava au mitan dei serenas dei veituras dei policiers:
- Loba i es-tu? Que fas-tu?
Udolava dins sa tèsta. Per geinar pas lo vesinatge dormissent dins lei vapors de New-York. Vapors que s'espandisson per lei grasilhas dei trepadors. La polucion sonora. Cridar dins sa tèsta. Oc. Per limitar lo bruch.

(de seguir)