dimarts, 7 de febrer del 2012

Tapies


Lo pintre catalan a partit. Visca Tapies e Barcelona. Dempuèi sa creacion LO TAM-TAM ditz son amor per lo creator. Sus aquela pagina, podètz descubrir lo "dissabte" (colona de drecha, sufis de faire davalar l'escala) en catalan (sinonim dau meme jorn en occitan). Sus la pagina d'acuèlh dau Tam, dempuèi sièis ans fa, un liame mena a la biografia de Tapies (es escondut, trobatz lo!) e un diaporama (totjorn a la vostra drecha) es una escorreguda dins l'obra. Tapies dessenha e afortis sa catalanitat urbana. Son art fa lo torn dau mond. La darnièra fotografia dau liech en l'èr es la darnièra que faguère, crese qu'èra a l'auton 2011, a Barcelona, au MACBA (luoc de mei romavatges catalans). Liech de mort o de vida?

4 comentaris:

Joan de Peiroton ha dit...

Cau que lo praube Tàpies morisca tà poder aver dret a un pòst en ua lenga de bon compréner per fin! :-P

Tam ha dit...

Faliá parier enfin esperar de comentaris d’occitanistas que, subran, demorèron muts sus lei blogs, atrivats benlèu per lei serenas de FACE BOOK. Faliá tanben engolir la manca de saber deis associacions occitanas sus çò que se pòu escriure dempuèi leis annadas 2000 sus la tela. Aqueleis associacions, pecaire, que se retroban mielhs dins l’omenatge, l’elitisme, lo recuelhament e vòlon pas ausir de novèlei votz. Que s’entraucan negativament dins la critica e l’amaidorism puslèu que de voler ajudar aquelei que vòlon (benlèu aquelei que son de còps que ia, maladrechs, e alòr ? Marsilha s’es pas facha en un jorn…) dire, escriure e faire conèisser l’escritura nòstra. Se butar contra de capelas vièlhas e de manca de mestier que t’empachan de veire lo jorn, de distribuir de libres dins d’autrei relargs que lo relarg occitan. De capelas que mancan tanben d’ambicions, d’idèas redaccionalas. Alòr òc, per crear, dire, comentar, charrar amé un public, me siáu dich que faliá benlèu tornar au francés. Geinava pas grand mond. Degun bolegava pas, de tot biais. E coma siam liures e positus, emplegarem la lenga que nos agradarà segon l’enveja e benlèu, enfin, una enveja e una demanda comuna qu’es a venir. Benlèu. Se podèm sortir de l’androna.

Joan de Peiroton ha dit...

Bon, lo blòg estant un espaci d'expresion personala, te podèm pas reprochar qué que sia. En tot cas, ieu soi aürós quand emplegas la lenga d'òc, e o disi. Quant a l'abséncia d'encoratjament de part de las institucions e deus saberuts occitanistas, as completament rason. Se son pas avisats de l'utilitat de mostrar la lenga sus la tela e fan pas res per encoratjar los joves de zo far. Perqué es a gratis e còsta pas res a despart de l'esfòrç del blogaire, pensan qu'es sense valor. An grand tòrt. Lo blòg es doblament util: pel blogaire, l'obliga a progressar; pel monde, aital veson que la lenga es viva.

Tam ha dit...

e mai dins l'edicion... se sabias leis empachas que se quilhan dabans tu quora assajas de faire existir un univers disparier...