Barcelona 2007. Una leiçon de dança dins la carriera...
dissabte, 15 de setembre del 2007
Cantem dins la carriera 3
Barcelona 2007
Cantem dins la carriera 2
A! La sardana! Dansem dins la carriera, l'amic. Dansem!
dijous, 13 de setembre del 2007
arquitectura dei vilas d'Escossa
La ribiera de Coca... En moviment... Per Mela... (Sabe... Siéu un pauc lentos... Après lo negre e blanc, descubre lo cinèma...)
cantem dins la carriera
La rubrica nova "Cantem dins la Carriera" permet de descubrir una colleccion de gents que cantan vo dançan dins la carriera. Promier film. Una dançaira dins lo mercat de Barcelona. Clicatz sus la dançaira e oblidètz pas la moneda!
arquiteitura de la vila de Barcelona
dimecres, 12 de setembre del 2007
dilluns, 10 de setembre del 2007
Marie Fouque nos escriéu
Maria Fouque, la fotografa de cinèma, nos escriéu. Podètz legir son comentari dins: Marie Fouque, un pantalh fotografiat
Matton a l'ostau europenc de la fotografia
Vaqui una obra que se ditz: Omenatge a Georges Perec. Se cresètz qu'es una bibliotèca vertadièra de l'autor dei Choses... es faus. L'obra tota de Matton consistis a prene d'ostaus pichots que reconstituis a la man amé de fusta, de pega, de morcèus de jornau.... Pas un detalh es pas oblidat. Es espantant de finèssa! A la fin, sort una fotografia dau decor que trantalha entre onirisme e realisme. Au musèu, leis decors son representats amé lo cliché finau. E om pou descubrir lo trabalh menicios de l'autor. Imaginatz la talha pichota dei libres que donan un imatge de grandor. E l'enveja enfantina de se passejar dedins, coma davans un ostau de titèi. Pi-ve-lant!Mostra: Avant-Après

Quora mei collègas d'Art me convidèron per anar an aquesta mostra, li anère tot d'una. S'agis de decubrir una istoria de l'arquitectura modèrna a travers 150 ecrans de cinèma. Lo meteire en scèna d'aquela mostra es un gèni. Passejam per leis ecran sublimes que s'encastran amé armonia e inteligéncia. Sensa parlar dei racords deis sons e deis imatges. Ai reconegut la vila de Nimes. Amé Carrat d'Art, evidentament, coma s'es bastit après l'auvari de l'operà. E puèi leis HLM modèrnas que te semblan a de lofts. Osca per aquela meravilha. De mancar pas se passatz per la capitala.
Joan Francés TISNER & Lionel DUBERTRAND


Coma de costuma, Lou Tam parla deis artistas que li agradan. De Tisner e Dubertrand a Chaplin en passant per Keaton, Rouquette, Mistral e Flaubert, De Di Rosa a Almodovar... Qué Sabe? Lou Tam aima l'Art. Doncas vaqui un eveniment de mancar pas amé lei grands TISNER e LIONEL DUBERTRAND. Agachatz:
F3 AQUITAINE 16.09.2007 a partir de 12h10 Magazine PUNT DE VISTA de Denís SALLES
CONSACRAT (PER PART) A L'ESPECTACLE de Joan Francés TISNER & Lionel DUBERTRAND
RUGBI, atemptat coregrafic tà dançaire de sauts solò
attentat chorégraphique pour danseur de sauts solo
Quelques extraits de la création RUGBI à l'Estivada de Rodez (19.07.07),
visibles ensuite pendant une semaine sur le net à
http://aquitaine.france3.fr/emissions/17391034-fr.php
F3 AQUITAINE 16.09.2007 a partir de 12h10 Magazine PUNT DE VISTA de Denís SALLES
CONSACRAT (PER PART) A L'ESPECTACLE de Joan Francés TISNER & Lionel DUBERTRAND
RUGBI, atemptat coregrafic tà dançaire de sauts solò
attentat chorégraphique pour danseur de sauts solo
Quelques extraits de la création RUGBI à l'Estivada de Rodez (19.07.07),
visibles ensuite pendant une semaine sur le net à
http://aquitaine.france3.fr/emissions/17391034-fr.php
divendres, 7 de setembre del 2007
Robèrt Lafont
Lo Grand Prèmi Literari de Provènça a decidat aquest an d'atribuir son prèmi a Robert Lafont. Lo dimenche 23 de Setèmbre a partir de 16 oras a Ventabren (prochi das Ais), Sala Santa Vitòri. Es sus la plana que
dòumina lo vilagi ; si li va pèr la pichona rota que jonhe lo vilagi al'aqueduc de Rocafavor. L'itinerari sera flechat despuei l'entrada.
dimecres, 5 de setembre del 2007
Lo rire de Shigeru Mizuki
dimarts, 4 de setembre del 2007
Lo blog de Joan
http://loblogdeujoan.blogspot.com/
m'agrada perque lo prepaus es bon... e, sabètz qué? Es en negre e blanc! Non? Si! Si!E la maquista dau mieu sembla au sieu, coma la maquista dau sieu sembla au mieu. Adieu l'artista!
m'agrada perque lo prepaus es bon... e, sabètz qué? Es en negre e blanc! Non? Si! Si!E la maquista dau mieu sembla au sieu, coma la maquista dau sieu sembla au mieu. Adieu l'artista!
dilluns, 3 de setembre del 2007
man on a bench
http://www.saatchi-gallery.co.uk/artists/artpages/duane_hanson_man_bench.htm
Aquela obra d'art m'agrada, clicatz dessus per la remirar! E donatz leis impressions...
Aquela obra d'art m'agrada, clicatz dessus per la remirar! E donatz leis impressions...
un messatge positiéu
Super! la presentatritz radio m'escriéu... es un rai de solèu per ma jornada de rintrada a l'agéncia de viatge! (Aièr, ère encara a Barcelona amé ma chorma de viatjaires e dins lo carri que nos tornava a la vila de Tam me siéu dich qu'anave morir...) . Aioli en tu, presentatritz e lo bonjorn de la vila de Tam! Se sabiés coma èra bela Barcelona! Ton messatge es aqui:
A Rodés
E non! Calou! ... Ai pas vist Manu Chao... A Barcelona, siam totei de Manu Chao !!!dimecres, 29 d’agost del 2007
Chemical Brothers - Do It Again
Clicatz aqui:
http://fr.youtube.com/watch?v=xidZW3x8AGo
M'agrada lo clip! Enfin un clip cinematografic e umoristic! Es geniau!
http://fr.youtube.com/watch?v=xidZW3x8AGo
M'agrada lo clip! Enfin un clip cinematografic e umoristic! Es geniau!
Libellés :
histoire de la chanson,
negre e blanc
dimarts, 28 d’agost del 2007
Marie Fouque, un pantalh fotografiat
http://www.doun.fr/Fichiers/expo/Les_albums/album_Fouque_cine/index.html
Descubre aqueste matin un numèro vièlh de STUDIO (n°92, novembre de 1994). E tombe, pivelat, sus l'obra de Marie Fouque, fotografa. Vaqui son istoria: Pichota, es a Nimes que s'amorosis dau cinèma. Puèi Marie Fouque, cinefila per la vida, trabalha dins lo mitan . Pivelada per lo seten art e l'imatge, acomença de faire de fotografias. Dins leis annadas 80, l'espelida dau magnetoscop li permet de faire lo liame entre la fotografia e son amor dau filme. Ditz dins l'article: "L'arribada d'aquesta maquina infernala transmudèt ma vida, porgissent un processus irreversible: veire e tornar veire lei filmes que m'afogavan."
Un jorn, a l'asard, en 1981, amé la maquina de prene lei fotografias, rauba la siloèta de Francés Mitterand a la television. Lo cliché que ne sort es una bona suspresa. Ansin, vouguèt, gardar lei traças deis imatges dei filmes de sa vida : Renoir, Hitchcock, Fritz Lang, Douglas Sirk, Minnelli: " Esconduda darrier ma maquina de prene lei fotografias, comencère de volar. N'èra acabat de ma libertat d' espectatritz, cercave lei moments que me permetian de gardar una dralha tangibla, un imatge ideau constituit d'aquelei fotos que s'assemblan, se semblan, e s'entremesclan...".
Pauc-a-chac-pauc, la tecnica se melhora. E es lo fondut encadenat que li permet de dire de causas mai pregondas. Lo darrier moment d'una cara femenina (Judith Garland) que pensa sus un paisatge que se dubris dins The Clock de Vincente Minelli. La magnifica fotografia d'un pont modèrne, sus la levada de la negada (Kim Novack) dins Vertigo. La coloracion sus lei bregas dei femnas sofisticadas deis annadas cinquante apond ai personatges de suptilas nuéncias de sensualitat mai tanben sotalinha la dominança (imatges deis actritz en plan gros) sus leis omes, lei paisatges. E pou significar un fum de causas. Per exemple, l'inquietud dau temps que passa dins Milred Pierce. Sus aquel imatge, lo caratge de Joan Crawford, en plan gros, domina lo costat senestra d'un relotge gigant. A sa drecha, e en fons negre e blanc, un marinier, tubant lo cachimbèu, d'esquina, dins l'ombra, sembla a l'agachon. Lo cliché anoncia-ti un crimi? L'espèra de l'ome partit? Vo, au contrari, l'afrontament conjugau dins lo parèu?... A cadun de se crear son istoria en defora dau filme de basa. L'atmosfèri que se destgatja balha una impression fosca, mema s'avèm pas vist lo film. "Me siéu avisada que ço que m'acrocava lo mai, èra un plan gros de cara que venian s'inscrieure d'autrei personatges, d'autreis istorias." L'uelh de l'espectator es a l'obra.
Lei clichés son estats monstrats dins l'encastre dau Mes de la Fotografia 1994. La mostra se titolava: "Fotoficcion en negre e blanc e en colors", a la Cinematèca (Paris).
"Mises en couleurs ces photofictions, comme je les appelle, se mettent alors à raconter une autre histoire. Histoire de rêver, histoire pour rêver, histoire d'un rêve photographié". Marie Fouque in Nuits Magiques, article de Joan Pèire Lavoignat, STUDIO, p.84-87.
Descubre aqueste matin un numèro vièlh de STUDIO (n°92, novembre de 1994). E tombe, pivelat, sus l'obra de Marie Fouque, fotografa. Vaqui son istoria: Pichota, es a Nimes que s'amorosis dau cinèma. Puèi Marie Fouque, cinefila per la vida, trabalha dins lo mitan . Pivelada per lo seten art e l'imatge, acomença de faire de fotografias. Dins leis annadas 80, l'espelida dau magnetoscop li permet de faire lo liame entre la fotografia e son amor dau filme. Ditz dins l'article: "L'arribada d'aquesta maquina infernala transmudèt ma vida, porgissent un processus irreversible: veire e tornar veire lei filmes que m'afogavan."
Un jorn, a l'asard, en 1981, amé la maquina de prene lei fotografias, rauba la siloèta de Francés Mitterand a la television. Lo cliché que ne sort es una bona suspresa. Ansin, vouguèt, gardar lei traças deis imatges dei filmes de sa vida : Renoir, Hitchcock, Fritz Lang, Douglas Sirk, Minnelli: " Esconduda darrier ma maquina de prene lei fotografias, comencère de volar. N'èra acabat de ma libertat d' espectatritz, cercave lei moments que me permetian de gardar una dralha tangibla, un imatge ideau constituit d'aquelei fotos que s'assemblan, se semblan, e s'entremesclan...".
Pauc-a-chac-pauc, la tecnica se melhora. E es lo fondut encadenat que li permet de dire de causas mai pregondas. Lo darrier moment d'una cara femenina (Judith Garland) que pensa sus un paisatge que se dubris dins The Clock de Vincente Minelli. La magnifica fotografia d'un pont modèrne, sus la levada de la negada (Kim Novack) dins Vertigo. La coloracion sus lei bregas dei femnas sofisticadas deis annadas cinquante apond ai personatges de suptilas nuéncias de sensualitat mai tanben sotalinha la dominança (imatges deis actritz en plan gros) sus leis omes, lei paisatges. E pou significar un fum de causas. Per exemple, l'inquietud dau temps que passa dins Milred Pierce. Sus aquel imatge, lo caratge de Joan Crawford, en plan gros, domina lo costat senestra d'un relotge gigant. A sa drecha, e en fons negre e blanc, un marinier, tubant lo cachimbèu, d'esquina, dins l'ombra, sembla a l'agachon. Lo cliché anoncia-ti un crimi? L'espèra de l'ome partit? Vo, au contrari, l'afrontament conjugau dins lo parèu?... A cadun de se crear son istoria en defora dau filme de basa. L'atmosfèri que se destgatja balha una impression fosca, mema s'avèm pas vist lo film. "Me siéu avisada que ço que m'acrocava lo mai, èra un plan gros de cara que venian s'inscrieure d'autrei personatges, d'autreis istorias." L'uelh de l'espectator es a l'obra.
Lei clichés son estats monstrats dins l'encastre dau Mes de la Fotografia 1994. La mostra se titolava: "Fotoficcion en negre e blanc e en colors", a la Cinematèca (Paris).
"Mises en couleurs ces photofictions, comme je les appelle, se mettent alors à raconter une autre histoire. Histoire de rêver, histoire pour rêver, histoire d'un rêve photographié". Marie Fouque in Nuits Magiques, article de Joan Pèire Lavoignat, STUDIO, p.84-87.
diumenge, 26 d’agost del 2007
Oups! Ai perdut lo messatge
E vaqui! Ai recebut un polit messatge. Clafit de felicitacions sus mon blog extraordinari dins lo biais: "osca! es en francés e en occitan! Osca per leis aparaires de la lenga!" Mai siéu talament geniau que l'ai perdut (un moviment d'index involontari entre "publicar" e" suprimir")... sabe pas coma... suspresas de l'informatica e de ma man! Se lo (vo la fan) que me mandèt aquo pou me mandar un cop de mai aquelei felicitacions... lo/la publicarai! Amistats!
dimecres, 15 d’agost del 2007
L'ome de la palun: MELLINO
Gramaci per aquela granda serada! E visca lo bas Gard!E vaqui mei fotos de la palun de Mellino.Qu'es surament procha de la mieuna... Oblidètz pas de clicar sus lei fotos per lei rendre mai belas!!!
Viens donc me retrouver
Dans ma cabane perdue
Au milieu des marais
N'aie pas peur sur ta route
Des barques echouees
Suis la senteur salee
Des longs roseaux mouilles
Et nous nous aimerons
Sur le sol craquele
Allonges sur ces herbes
Des barques echouees
Suis la senteur salee
Des longs roseaux mouilles
Et nous nous aimerons
Sur le sol craquele
Allonges sur ces herbes
Par le soleil brulees
Quand grondera l'orage
Quand grondera l'orage
Ne sois pas effrayee
Puisque nous sommes deux
Sur mon ile isolee
Si tu m'aimes vraiment...
Puisque nous sommes deux
Sur mon ile isolee
Si tu m'aimes vraiment...
La fête de Vauvert débute cette année, avec des spécialistes du genre. La fête, ils connaissent, ainsi que la gouaille, le métissage, la poésie et la convivialité. Stéf et Isa, gitans du rock, pour un soir prophètes en leur pays, cultiveront pour nous leur culture latine portée par une musique acoustique et des compositions intimistes et entraînantes. La même fougue qu’au temps des négresses vertes et une complicité intacte avec le public nous fichent en plein coeur une chaleur intense et une envie de prolonger la nuit. Un privilège pour Vauvert, de s’aventurer avec ce duo pétri d’allégresse, de poésie et de fraternité, au son d’une guitare d’exception.Mardi 14 Août 2007 21h - Vauvert 12 rue Pleignol> Lieu : Courant Scène > Adresse du Lieu : 12 rue Pleignol> Ville : Vauvert > Département / Pays: Gard> Contact : Genevieve : 04 66 88 31 66 > http://www.mellino.org/
Libellés :
histoire de la chanson,
negre e blanc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





La mostra es granda. Leis actors s'escondon darrier d'ecran gigants. Leis actors son de pintres, de fotografs dau sègle 20. La problèmatica es: coma l'Art s'es mes en scèna. Apassionant!
































