dissabte, 17 d’abril del 2010

de pas mancar

Dimenche de ser, l'America es au rdv a la television. Sus Arte, promier, dins lo cap d'obra de John Schlesinger: MACADAM COWBOY. Amé Dustin Hoffman dins son grand period, e John Voight. Un raconte de looser qu'es pas de creire dins un pais pregond... Quicom mai: sus DIRECT 8, Alamo qu'ai jamai vist mai realizat per John Wayne. Dètz ans per realizar. Un must.

dijous, 15 d’abril del 2010

Liza, l'autra



Au bar:

http://www.lakesidelounge.com/Lakeside_Lounge/Lakeside_Lounge_NYC.html

I vese una cantaira geniala, una Liza americana (jazz and soul), dins un bar pichot onte una joina americana m'apren que fau sempre balhar un "tip"(lei quinge de cents de l'adicion) au serveire. Lo bar es super e la musica... WAW. L'arma, la soul èra au rdv. 
Lo concert que veguère es aquèste dau 12 d'abriu de 2010. 
Osca per la cervèsa e lo concèrt.
Se i pas de concèrt, trobatz lo melhor juxe box dau barri, amé dei goldens deis annadas 60 e 70. Lo patron me faguèt presènt d'un Bob Dylan.

Artistes de Brooklin


Quauquei liames deis artistes descubèrts a Brooklin. Dins la galaria dau 33 Washington Street. Au  Rabbitholestudio. Resonance per Julie Oppermann (Baez, Carroll, Chen, Graham, Lu, Oppermann, Powers, Sanin, Soliven, Zacarias). Clicar sus rabbitholestudio.com/gallery
Un dessenhaire de benda dessenhada talentuos, Mark Z-Man que son siti es www.markzman.com
Lo pintre Brian ST.CYR : www.krisgravesprojects.com 
Lei fotografs Aguirre, Bower, Cole, Djandji, Hanasik, Hellu, Henegouwen, Htuchinson, Koti, Russo, Simon, Sudhoff, Landreth, Tovey. In "Select Gender" per Rafèu Soldi, Paolo Morales, e Elle Perez dins la galaria 111 Front St., suite 212, Brooklyn, New-York 11201: www.farmanigallerynyc.blogspot.com 




Allen Woody


Per començar lo raconte de mon viatge dins lei encontradas americanas, vos vau dire que i a un barri que me pertoca força. Es aquèste de Brooklin. Es un luoc intellectuau e sople. Lei librarias son gigantas, bastidas dins de garatges per faire mode, ieu trobe que fa polit. Reste d'oras de contemplar de libres bèus d'art e de fotografias. Siau un drollet. E cada carrièra, cada luoc m'afascina. Vese de causas que m'espantan: Au mitan dei botigas d'ordinador pos jogar au tenètz de taula. M'agradan força lei galarias d'art que porgisson d'en pertot. Per i anar, te fau traucar lo gigantàs pontàs, que sembla creat per lo film Manhatan. Lo cap d'obra de Woody Allen. Tot me rementa lo film. An aquèste subjècte dins lo LIBERACION d'aquèste matin (Liberation, dau dijous 15 d'abriu de 2010, França, Paris), Mathieu Lindon, dins sa cronica "libres" ("livres", pagina VIII), cita un troç de la BD: Angoissas e legieretat, Woody Allen en comics (veire lo resumit en franchimand sota). Me fa rire. Vos lo cite. Woody Allen es dessenhat amé sa calinhaira dau jorn. La mena dins sa cambra per bicar. Evidentament per l'espantar s'inventa de conquistas nombrosas e ditz: "A. Se lei parets podian parlar". Mai siam dins una bd e... lei parets (malastrosament per èu...) charran. "Mai lo podèm faire...""E vesètz, s'i passa pas jamai ren de passionnant". 



Woody Allen en comic strips. L'humour, les angoisses existentielles et les relations de Woody Allen avec les femmes et les psys se retrouvent dans "Angoisse et légèreté", un album de bandes dessinées qui réunit les BD "Inside Woody Allen" publiées dans des journaux américains de 1976 à 1984. C'était l'époque où Carter puis Reagan occupaient la Maison Blanche. Illustrées par le dessinateur et journaliste Stuart Hample, en collaboration avec le cinéaste, écrivain et comédien américain, ces bandes dessinées n'avaient jamais été publiées en France. Le héros de Hample a les traits du Woody Allen des années 60.

("Angoisse et légèreté, Woody Allen en comics" - de Stuart Hample - éd. Fetjaine - 120 p. 15,90 euro

dilluns, 5 d’abril del 2010

onte vai lo tam?

Un viatge novèu es a s'alestir... Mai per onte?... A vos de me dire...

diumenge, 28 de març del 2010

siéu fan dau blog http://ieumaitot.nireblog.com/

M'agrada, es joine e dinamic! E benlèu me dona enveja de tornar per aici. Que mon blog, l'aviéu laissat un pauc. Per manca de temps. Benlèu. O d'estrambord. Vai saupre.

dimecres, 17 de març del 2010

omenatge a jordi gros



(c) Lou Tam-Tam, 2010.
25 de mars Nimes Contes de la Garriga Nautas –présentation du livre de Jòrgi Gròs.

diumenge, 14 de març del 2010

Capelada!

(c)Lou Tam-Tam

Bernadeta e lei mistons...

(c) Lou Tam-Tam 2010

M'agrada lo dispositiu. Bernadeta legis sei tèxtes sota la captacion d'un plan dei Mistons, lo promier filme virat a Nimes per Truffaut. Darrier, la joventa passeja en velo sus lei pèiras de Pont-de-Gard. Lei fotogragias de la familha Maliges (qu'aviéu coneguda) demoran d'una frescor espantantas. L'ecran darrier fa lo rebat dei remembranças...

... e subran Bernadeta...

(c) Lou Tam-Tam, 2010

... que legis coma una divà: Mistral, Daudet, Racine, Paulhan, Liger e un fum de tèxtes sus Gard... tirats de l'antologia: Passejada dins Gard, ais edicions Alexandrines... (Un capitou es dedicat ais occitans...)

lo public de Bernadeta...

(c) Lou Tam-Tam 2010.
Quau faguèt sei rebats violets?

Bernadeta legis Gard, en musica


(c) Lou Tam-Tam 2010
... subran l'acordeon s'aubora. La pianista a un nas de Pinoqui, dessenhat per lo lume arrapat a son Yamaha...

Bernardeta legis Gard

(c) Lou Tam-Tam, 2010.

D'en promier una cadièra vueja, marcada jà per la preséncia de la comediana...

dimecres, 6 de gener del 2010

Bona annada de Bruxèu


Pas de crisi en 2010. Aqui lei ciutats industrialas desafectadas anoncian lo contrari... Tant de modernitat per se laissar anar a l'abandon... Anem de vam! Es benlèu Charlie Chaplin que laissèt sei cauçaduras aqui... En 2010 anam rire. Punt finala.

dissabte, 26 de desembre del 2009

rire, jogar, pantalhar

Es una collèga palhassa que me mandèt la video. Faguèt lo viatge. Vaqui ço que n'en vira. Geniau.
Afortis ben l'idèia que lo rire es una filosofia. Lo faire rire es lo faire ensems. Es una idèia simpla. Es la de ma vida. Gramaci N... per aquèsta video. Sabe ara perque siéu dins una chorma de Clown-Tiatre!



Yallah
envoyé par Checktheflosystem. - Voyage et découverte en vidéo.

agendà (fin)


dins l'agenda d'un licean de pescaluna (fin)
















dins l'agendà d'un licean de Pescaluna (seguida)
















Dins l'agendà d'un licean de Pescaluna


Licean faguère meis estudis dins la vila de Pescaluna. Fasiéu de retrachs dei collègas dins mon agendà. Aviéu 18 ans. Ere fort coma un enfant, bèu coma un ome... Ere mens pudic qu'ara, e la difusion de mei dessenhs dabans lo monde, sens vergonha me balhava un succés grand. Una s'enfandèt un jorn de se reconèisser. Leis autres èran contents e morts de rire. Era ben brave! Vos fau partejar meis obras. Vaqui mei fraires de 1993... Lei dessenhs son dau Tam. E lei suports son de personatges vertadiers...

dijous, 24 de desembre del 2009

mon paire, e lo perruquier catalan mai sempre amoros de ma maire

Va te faire couper les cheveux, mon fils!

Va fau dire. Siam polits dins la familha. E lo vielhum nos ratatina pas. Siam de lònga estats modèrns. E vos dise pas, lei filhas, coma mai se sarra dau vielhum, coma lo paire s’aprocha dau fisic de George Clooney. Podètz laissar una com, lei chatonetas, mai mon paire demòra amorós de la maire, qu’a lo fisic de Lolobrigida maugrat sei 70 ans ( e vos dise pas sei popas) mai en mielhs. Se ditz que lo fiu se sarra dau paire. Aki podètz laissar lei koms, lei chatas-women. Cat Women. Jòc de mòt. Doncas, mon paire t’arriba amé la copa a la What-Else. Ié dise :

- Siás polit coma aquò. E modèrn.

(m’estonava de lo veire modèrn per tot dire, me pensave que votava Bayrou…)

Me ditz :

- Vau en cò d’un perruquier qu’arribèt l’an passat en AM. Es tras que ben. Es catalan. Es de Barcelona. Resta sus lo plan dau boladroma. Vai-zi, te vas regalar. E vas veire, es geniau te van ofrir lo café.

Vist l’atge dau paire, me pense de me trobar dabans l’ensinha : « Glaudi, perruquier per òmes (enebit ai chins) ». Mai nom l’endrech se ditz « BARCELONA® COIFFURE ». Amé una escritura brancada en 16/9. Jà m’agrada lo panèu. Es cabrant.Verlan.

Abans de m’i anar, marche per l’aventura. Banga. On y resiste pas. La marcha fa se debanar ma pensada. E me vaquí lo pèu lòng, crebat, frisat que rebica au fiu de mei pensadas. Una capeladura qu’aviáu gardada dins l’esper de semblar a Roman Durís, mai amé la barba dei tres jorns ma maire vei puslèu una semblança amé Jesus. Es de sason. Entre dos trepadors, e doas cagas de chin banhant dins lo rebat de la pluèja, pense justament a ma maire, qu’es per ieu un pauc lo bòn esperit d’Aladin ò lo grilh de Pinòqui. la votz de mei pensadas, lo son de mon cervèu : « Fas migós, anaràs en cò dau perruquier ». Abans de disvorciar d’amé la maire, doncas, per me levar aquèste look coco que farié dire ai gents que participe a la charradissa sus l’idenditat nacionala e catolica de mei doas, per mei levar totei sopçons m’en vau en Catalonha, en cò dau perruquier, sota lei platanas de la vilòta d’AM. Per seguir lo mieu tèxt, podètz anar sus MAPPY.

E t’arribe a un endreh, mon paure, que sembla a tot levat a l’univers de mon paire. Mon paire dins mon idèia de jovent es puslèu lo papet que legis l’« Equipa » e fan montar l’audimat de « Stade Deux ». En dire encara amé Gerard Holtz, en tibant lei dets dabans l’ecran : « Vive le sport sur Antenne deux ! ». Mon paire, per ieu, a pas d’idèias revolucionarias. Siáu restat un etèrne adolescent, sabe, n’en jetez plus. Mai amé l’atge lo vese tras que dubert, mon paire. Espantant. Viatjaire, lector, interessat per tot. M’engane. Deguèt votar Besancenot, finala. Un jorn, lo descubrirai anarquist. Enfin, brèu, contunhe mon istòria en cò dau perruquier catalan.

Alara, es pas un univers que sembla pas an aquèste d’un òme d’un atge cert. Mon paire se congosta de venir aquí ? L’environa es gotica ! Es Halloween tota l’annada! De fius d’aranhas en garlandas (july) de lana per decorar. Lei chatas (totei blondas polidas) an lo pèu en forma de pofre de mangà e lei popas de lolobrigida. Dins lo biais Polly Pocket. Lo quièu tras que rebombit. Lei balons confles e hard candy. Es un endrech, t’assegure, que se pren pas au seriós. Dins un país de bovina e de tradicion, òsca ! Au mitan dei chivaus, dei carris, dei tiatres de la vòta, un endrech particular. Coma un engin espaciau. Ecrans plats, recantons carrats, ecrans bofigas (c’est comme ça qu’on dit « Ecran plasma » ?) que veson desfilar de polidas sus de pilòtis, pèça montada e capèu de guingoi. Lo BARSAS COIFFURE !MDR.

Gigant, geniau, es lo punt g de la vila. En penetrar aquí, ère fòrça d’aise e dins mon element. En luòc de demandar lo café classic que mon paire m’aconselhèt, anave demandar la beguda dei boitas catalanas : un whisky cocà, especialitat regionala ! Lo pieger : mon paire, amé un sonrire gigantàs, me diguèt : « Vas veire, es la musica qu’es simpa ! ». E de qu’èra la musica ? Lo 45 torns d’ « Allez les verts » ? (victoire de saint-étienne à la fin des années 70 avec Rochetaud) Le générique d’« Aliscamp» (Champs Élysée) ? L’integrala de Joni (que mon paire es son conscrit ?)… E ben non ! De la musica electronica, darnier crit. Quora ié fau sei caissetas per son autò radiò, me demanda de causas pas trop violentas per se posquer concentrar sus sa via, papà. E aquí, se gongosta de tecno. Mon paire, lo descubre de lònga. L’aime. Es susprenent.

Arribèt lo perruquier. Dau pichon nom catalan que m’escapa. Ié direm Marti. Originau. Mela me bufèt Ken. Coma per Barbia. Mai sente qu’es pas catalan. MARTI. Capeladura a la garri (pas romain mais ratatouille). E d’un francés pròche d’aquèste de Victoria Abriu. Recomandacion dau papà :

"As doas opcions : siègue lo fas parlar. Te congostaràs. Siègue as pas lo gost, e ié diràs de pas tròp te conflar. S’adaptarà."

Causiguère la promièra opcion. Que lo tipe èra un solèu. Quora parlava me fasiá pensar a Chab. En mai ensolelhat. E sariá èstat damatge de ié levar lo bonjorn, qu’as sempre enveja de respondre a un solèu. Parlava dau nas coma leis estajants d'AM. Un pauqueton coma l’entrenaire de l’OM. La nasala maritima es força afortida. Lei pescaires deguèron seguir lei cors de lenguistic AN3H de l’universitat Pau Valèri amé GG e FV.

M’agradèt son biais de charrar :

"Y je te redéscoupe les pastes, ié lé rédessiné comé ça ? Cé ça que tou veux (me tuteja, es un perruquier, mai avèm pas gardat lei bicas ensems, saique…) Tou lé veux long pero pas trop (es mon costat normand, gerard, je sais jamais choisir même chez les perruquiers)."

Me faguèt la copa de ma vida. Que tenguèt ben dètz minutas sota la pluèja. Abans de me laissar pagar (20 euròs catalans) me diguèt que laissèt Barcelona per la vila de M puèi la vilòta d’AM. Me demande dins ma tèsta perqué quitèt lei ramblas per lo bolodrama. Mai la votz de mon cervèu respondèt pas. Era partida au mercat. E sortiguère ravit dau belem d’aquèste nové 2009 : Un torn magic en cò dau perruquier catalan. Gramaci papà, siás lo melhor. Quora ma maire me veguèt arribar, amé mon pèu frisat mai pas tròp, tombèt amorosa de ieu, tornamai. La masqueta de Jesus – Roman Duris èra tombada, dieu èra amé ieu.

Mon aparéncia èra laica-chic, tornamai. Lo perrruquier catalan es per l’identitat nacionala. Lo sente ben.

ma florista

man dieu
la florista tot ara
que va per liurar lei flors
a una familha
sona la familha per saupre l'ora de liurason
e ditz:
" c'est à quelle heure le décès?"

divendres, 18 de desembre del 2009

fin dei lengas regionalas au licèu

ci dessous analyse snes des derniers documents concernant la réforme des lycées.bonne année quand même! Ara que fasèm?

La réforme du lycée proposée par le gouvernement est une véritable offensive idéologique au niveau des langues vivantes aussi. En effet, partant du principe que ce sont des « langues de communication » dont il faut avoir la maîtrise, le projet propose d'enseigner à tous les niveaux en groupes de compétences (qui n'apparaissent pas dans le CECRL) qui souvent se révèlent être des groupes de niveaux, et d'enseigner la littérature étrangère uniquement en section littéraire (en 1ère, dans le cadre des 2h supplémentaires et en Terminale, sous la forme d'une option, à charge des professeurs de langue). Par ailleurs, cette réforme prévoit un enseignement de LV3 facultatif pour les ES et les S (que peu d'élèves prendront dans les faits, menaçant encore plus une diversité déjà très réduite) et en spécialité ou en option en L. Quant aux langues régionales, elles ne sont même pas citées ! Le projet ne maintient pas non plus les dédoublements de Terminale; en arguant la création des groupes de compétences qui, pourtant, ne garantissent pas des effectifs réduits. En ce qui concerne les épreuves du Bac, quid de la nature des programmes et des épreuves, avec les nouvelles modalités d'enseignement proposées ?

dernières infos:

- la littérature en langue étrangère en Terminale sera finalement à charge des profs de langue.

- les sections europénnes n'existent plus mais les DNL sont encouragées (sans que l'on sache avec quels moyens) à tous les niveaux et toutes les séries.

- les élèves de Première L, en plus de 4h de "langues de communication" dans le tronc commun, bénéficient aussi de 2h de littérature; ce qui symbolise bien la volonté du Ministère de dissocier la langue de la culture dans notre enseignement.

divendres, 11 de desembre del 2009

bertolucci


Siéu a agachar aquèste cap d'obra. Proche de 5 oras. Leis actos son engatjats sens vergonha. Un coratge sublime. E un biais italian enrasigat de filmar, unenc e ligat au pais. Un cinèma altermondialiste abans l'ora que se trufa dei convencions comercialas per sa longor e son trabalh sus lo tèxte e la longor. Un filme italianiste.