diumenge, 12 d’abril del 2009
Una aventura dins leis Emirats Arabs Units
dijous, 2 d’abril del 2009
sms clown (que d'alas per un clown, sason tres, episodi quatre)
- Pode pas vos jonher aquèste ser. Coma Jesus Crist, siéu clavelat au liech. Perdonatz me.
Sms de la Capolièra:
- Non! Pas de perdon! Lèva-te e marcha!
dimecres, 1 d’abril del 2009
LO TROPEU! (fin de l'episodi)
Passsère a quicòm mai. Passère un concors. E fuguère obrier dins una agéncia de viatge de la vila de T…. Me veguère vendre de viatges que fariáu jamai. Per subreviure m’occitanisère. Me donèt una consiéncia. Benlèu una identitat. Mai demorère en velha. Òc. Ère en velha. Coma un vielh televisor Teleavia marronàs en espèra dins un ostau de retirats. Faguère de projèctes per ma patrona. Fuguère lo motor de la veirina de l’establiment. Puèi la patrona cambièt. E passère de mòda dins la pichòta entrepresa. E me retrobère dins lo placard de l’agéncia. Entre la maquina de café e lo poster ai paumiers. Entre temps divorcère tanben. E venguère una ombra de vida. Coma un francés ordinari. En negre e blanc.
Rotlaments de tamborn. Lo cors dau clown de l’an passat me desrevelhèt subran. Èra un periòde que passave de lònga lei jornadas au cinèma. Per apasimar mei nèrvis. Per pensar pas. E laissar lo Jogar, l’imaginacion a quauqu’un mai. D’escenaristas dau monde fasián lo Jogar mielhs que ieu. E perqué pas ? Òc, e perqué pas, finala ? Es confortable d’èstre espectator ! Es la vida ! Te ren pas mai riche. Te ren pas mai con. Es com’aquò. L’astre aviá passat e me tanquère – pivelat – d’annadas dins una cultura de divertiment per oblidar ma vida de burèu a l’agéncia de viatge de la vila de T…. Fasiáu ma crotz : quau ère, merda, per me veire creator ? Finala me fasiáu jà lo bilanç : Lo cinèma, la BD, lo tiatre venián de passa-temps mentre qu’a un periòde li auriáu jogat ma vida. E ben rai. Es fotut. Se un imatge inventat, un bòn mòt, una polida debuta d’istòria èran ligats a ma bona santat, ara m’en trufave. Trauc negre.
Tornam au cinèma. Dins lo corredor de ma sala preferida, classificada Art e Assaj, clafida d’ensinhaires, ex-sòcis dau Club Camif, trobère lo papieron de la Capolière-Clown sus un recanton de la caissa. Lo corredor me menava a Into the Wild. Pendent l’espèra, dabans la sala 2, la mai granda, legiguère lo papièron. Me diguère qu’èra benlèu l’escasença de reviscolar. Legissiáu lo document e me disiáu : « E s’èra una secta ? » Èra talament curiós dau biais qu’èra escrich. Vos l’aviáu jà contat l’an passat. Pas la pena d’i tornar. « Trobatz lo vòstre clown ». Ma fista, es mielhs qu’una epsicanalisa. Lo filme. Sean Penn. Un espaci sauvatge de libertat en cinemascòp. Lo caminament d’aquèu jovent lo lòng dau racònte flume me tornèt mandar l’imatge de la cariòla. E Pipò. Pipò la palhassa. E mon imaginacion mòrta . E pensère au grand poèta Gardy. Ié dison : « lo poèta escondut ». Sonère la Capolièra. Ai jà contat aquela istòria sus aquèste blòg. Onte donave jà mei paurs e meis impressions de trobar la palhassa que dormissiá en ieu.
Dempuèi, leis estages amé la Capolièra se seguisson. Se semblan pas. Participère jà a tres talhiers dispariers : Debutant, Creacion e – ara – A l’entorn dau Cònte. Podriáu calar. Pòde pas. L’imaginacion, coma un jardin d’ivèrn, es a reviscolar. E lo temps se trocejava dins lo bonur.
La setmana passada dins la cortina d’un tiatre de la vila d’Agradà veguère jogar la Capolièra. Èra lo promier còp que la veguère obrar. En professionala. Passava de l’autre mand dau mirau. Donava pas plus a imatginar a seis escolans çò que podriá èstre un palhassa. L’èra. Lo bòn meteire en scèna te monstra jamai coma fau faire. Te lo fa sentir.
Èra un dimècres. Dins un tiatron. Dins l’encastre dau « Festenau de l’Alteritat ». Totei lei clowns de l’atalhier èran presents per l’aplaudir. La Capolièra, dins un numèro precis, fasiá una sopa. L’espectacle se disiá : Coma un pèu sus la sopa. L’istòria de la mamà e de sa mamalha que venon d’Italia e se tròban dins un camp de resfugiats. Lei resfugiats son leis espectators. Ansin ma professora tornava a sei rasigas que cresiá escondudas. Comedia dell'arte. En faire una vertadiera sopa, parla e jòga amé leis espectators. Lo numèro es geniau. Siam proches de Chaplin. Per la sensibilitat e per lo rire produsit per lo Clown-Actor.
Se l’espectacle èra capitat, la Capolièra – que jòga en solo – sortiguèt de scèna en faire lo morre. Dau lassitge. E surament d’una granda decebuda : creseguèt qu’aviá manca son affaire. Çò que destimborla l’escolan admiratiu. Per lo promier còp, lo mèstre monstrava una manca de fisança en se. Nos lo faguèt sentir : patissiá de la solesa sus lo platèu. Fuguèt un moment estranh quora tornère a l’ostau. Aquela solesa, lo sentissiá se monstrava curiosament prometosa. Veniáu de culhir una artista a la fin d’un percors, d’un camin personau. Au festenau de l’Alteritat, la Capolièra aviá besonh de nos, de quauqu’un mai, d’una òbra colectiva. Se veguèt dins sei polits uelhs desvariats de rosseleta.
Aièr, pendent una fèsta de barri dins lei carrièras orgiacas de la vila d’Agradà una amiga palhassa (la direm Sonrire) me venguèt veire. S’eriam jamai vist en defòra dau cors de clown. Me diguèt :
- Vai ben ? Siás aquí amé teis amics de desbaucha ?
- Oc, te presente Grau, Clo, e Aud. (Mon bufe pudissiá la cigaleta e lo whisky coca).
Me sarre de Sonrire. Mei collègas van dançar sus Jean Petit qui Danse. Un tube de bodega qu’a raubat un pauc a la cultura occitana.
- Alara. Siás content de la nòva ?
- La nòva ? Quanta nòva ?
- A ! Verai ! La Capolièra t’aguèt pas per telefone. Siam estats causits.
- Perqué ?
- La Capolièra es a crear una chorma d’actors. Siam estats causits. ‘man dieu que siáu contenta. Arrèste pas de rire dempuèi que lo sabe : Anam jogar vertadierament. T’avises d’aquò ? Am’ela. Chorma semi-professionala. SIAM ESTATS CAUSITS !
Dempuèi aièr, bade la queca. Marche. Bade. Ai una masqueta coma lo Joker de Batman. Luènh, se dessenha una cariòla e una ròssa. La margarida a la boca. Vos lo promete, mancarai pas lo trin ! Lo tropèu, la tropa, la chorma, ven realitat !
Les Piqués du Nez
dijous, 26 de març del 2009
moussu t à la radio des musiques du monde
Lundi 23 mars – 18h30 – Emission publique – France Musique
Couleurs du Monde - Emission produite et présentée par Françoise Degeorges
Sont invités quatre groupes du monde des musiques traditionnelles dont Moussu T e lei Jovents avec la présence d’Arlee Leonard, témoins de notre diversité culturelle et qui ont marqué la vie musicale de Marseille et bien au-delà...
Diffusion sur France-Musique le mercredi 25 mars de 20h à 22h30.
Cité de la Musique, Auditorium – 4, rue Bernard du Bois – 13001 Marseille
Entrée libre sur invitation à retirer à la Cité de la Musique de Marseille
Renseignements et réservations : 04.91.39.28.28
diumenge, 22 de març del 2009
Tropa tropèu (que d'alas per un clown, sason tres, episodi tres)
M’imatginave parier lo bruch dau vent douç e caud dei viatges de prima, dins lei velas de la cariòla. De pissalachs d’en pertot, ras dei camins. D’una nautor d’un mètre. Au mens. Lo bruch deis esclòps e de nostrei cants inventats de comedians. E una certa libertat, possibla soncament dins lei remembres d’enfáncia.
Aquela cariòla de pantais, pròche d’aquelei que vesèm ai Santei-Marias de la Mar, pendent lo romavatge per Sarà, èra ma fiertat. Ère lo cap d’una chorma d’espectacle que lei gents badavan, admiravon e esperavan cada an, dins son país. Amé de bandièras coma per lo vira-vira de França amé Bernard Inault. Lo tais. Èra una chorma de ren. Jogar justificava la nòstra existéncia. Jogar avans tot. Jogar aviá signat la pacha amé lo diable. Jogar èra un personatge, un vèrb, un biais de viure. Jogar. Jogar avans d’alenar, de manjar, de pissar, d’amar. Èstre per Jogar.
Faire de sa vida una partida grandassa de Legòs, de Playmobiu, d’Indians e de Cowboys, d’aubre magic, una aventura imaginaria de Tintin, d’Asterix, de Tom Sawyer. Se resquilhar dins de pèus estrangièras. N’en sortir. I creire. Sèmpre. Viure de lònga dins l’imaginacion.
Aquèu sentit estranh, aquela ambicion vergonhosa dins una societat regda fan de vos un dròlle lunari. Avètz besonh de degun. Siatz autista tre que comprenètz qu’amé l’imaginacion es per la vida. O Dieu Jogar te saludam ! Amen ! Anem!
Avans de passar per lo jòc corporau dau tiatre, tot passa per lo dessenh. Fieu unenc, sabètz vos embarrar d’oras dins una cambra en dessenhant d’eròïs dins un brolhon que vivon d’aventuras « de seguir » perque quora començatz un episòdi n’en comencètz un de mai. Es sens fin. Siatz bolimic. Cabussatz sus lei paginas blancas amé un estrambòrd espantant que se tradusis fisicament per un mastegatge d’estilòs e de gredons. Siatz un ògre. Tre que creatz, rosigatz puèi manjatz leis aisinas d’escritura. La goma, l’estilò BIC, fluò, lo marcaire e per lei moments lei mai fòrts un tube de pega. Lo tuba de pega te monta au nas, au cervèu. Es pas de la U-Hu. Non. Es de la bòna. Es de la pega de fusta dau paire qu’as raubat au garatge. Aquò te balha de nivas d’istòrias, de bofigas amé de « ! », de « ? », de « poum », « tchak », « tagadà », dei « Ah : », dei « oh ! », dei « Aaaaaaaaaaaah ! » Coma un comic strip. Un Comic trip.
Ren. Pas plus ren vos arresta dins aquèste apetís de contar. La cartocha de l’estilò roja que creba dins la boca, rai. Veirem mai tard. Contunhem de contar, mossalhon ! E contunhatz d’escriure, de dessenhar, de racontar fins a çò que lo gost amar de la tencha vos crame la lenga e la garganta. Lei labras en sang. De l’umor passatz a la passion, de la passion a l’aventura, de l’aventura a l’enquista vò au simple gag en una planca. Siatz proprietari d’un jornau de BD. Dins leis annadas 80 es de mòda per lei jovents. Lançatz de concors per vòstrei lectors, de jòcs, d’enigmas. Dins vòstra cambra òm vos compara a l’Hergé novèu, a Disney, Goscinny. Lei cosins legissons lei brolhons. Demandan lei seguidas. E començatz d’aguer d’oras de glòrias dins lei cors de recreacion .E avètz vòstra promièra reconeissença d’artista.
Mon eròï (un copiat-pegat de Miquet, Espiro, Tintin e Asterix) aviá un nom de palhassa de circ. Coma es curiós, ara qu’i pènse. L’aviáu sonat Pipò. Pareis que li a una palhassa que se ditz coma aquò. Mon personatge èra un concept comerciau. Aviá sa revista, sei produchs desrivats, seis albums. E aquèste ebdomadari de brolhon fach forra-borra semblava a pas ren.
Après… se decebèm de lònga. Li a de lònga una educacion, occitana que per amor te balha d’empachas. Li a ta consciéncia tanben. Leis conselheras d’orientacion que te demandan d’èstre rasonable. Anem ! Vòstrei personatges de papier son de clowns que permetan pas de se pagar un ostau. La vida de vilatge qu’es pas jamai facha per leis estrambòrds lirics de la creativitat te barran de pòrtas. Mai que mai, siás nascut dins un barri medievau.
La cabussada es quora començatz tot e qu’acabatz pas jamai ren. Siatz una mieta de crostet. Siatz fisicament un crostet. E avètz de mau existir que leis empachas (e d’en promier lei tieunas ) te bastisson pas completament. Adieu la cariòla. Adieu lei prats verds dau Cailar que s’abouran sus lei rotas dau monde entier. Adieu lei comedians. Lei comedianas. Lo chivau bòrni, seis uelhs de chata, sa margarida. Adieu Pipò. Adieu Hergé. Bonjour tu. Bota tei cadenas.
diumenge, 15 de març del 2009
dissabte, 14 de març del 2009
la torre se lipa

dimecres, 11 de març del 2009
Urasawa Naoki

La BD Monster sembla a de David Lynch. Un joc estetic negre amé perdas d'identitat, istoria fosca e estacament nevrotic a de personatges. Es un grand mangà de 18 libres. De grand art. Lo tot es publicat en co de Kana (Dargaud, França). Vos l'aconselhe tant l'escenario es precis e ric en rebombissaments e nos interroga de longa. I a gaire, l'IEO avié encoratjat un concors de mangàs en Occitan, es una força bona causa. Es un art força creatiu. Monster ameritarié una reviradura dins la lenga.
diumenge, 8 de març del 2009
corsaires en baie d'Aigues-Mortes
Brun Jean Frédéric
de Joan-Frederic BRUN
Jean-Frédéric Brun est connu pour ses romans et nouvelles (Septembrales, Le Temps clair des Enchantées) et pour le récit de sa descente aux enfers après l'accident de cheval qui faillit lui coûter la vie (Loin).
Le poète Brun n'avait publié qu'un seul recueil, Été et sécheresse, voilà exactement 30 ans, mais il n'avait cessé d'écrire. Légendaire des départs rassemble les suites poétiques les plus importantes écrites depuis le premier et unique volume. Deux inspiration s'y mêlent : d'une part la même passion inchangée et viscérale pour la garrigue et de l'autre la fine amour dans la tradition de la lyrique occitane du Moyen Âge, avec ses deux caractère, accomplissement de soi dans l'amour inaccompli et rigueur formelle. Le poète s'inscrit dans la tradition du trobar clus, avec son goût du poème obscur impeccablement rimé, surtout avec sa prédilection pour le sonnet en décasyllabes de la poésie classique italienne. Dans L'éclaboussure des heures, se marient l'inspiration naturelle et amoureuse dans le sens de la nostalgie et du renoncement. Belle minéralité, Degrés de pierre tintante, Futaies sommitales sont des méditation poétiques où la sécheresse minérale peut figurer l'ascèse sentimentale et qui font songer à la pensée d'Héraclite par la forme brève des sentences.
Le poète ayant voulu éviter « le face à face mortifère de l'occitan et du français », nous proposons une édition trilingue, incorporant aussi l'anglais à cet énigmatique et fascinant Légendaire des départs.
dimecres, 4 de març del 2009
Truffaut et le décor nimois, suite et fin
Vaqui un Nimes que coneisse e qu'aime. Quin trabalh de la fotografia! Osca per toteis aquelei sentits d'enfancia sublimats per lo paisatge! Es de grand cinèma per un promier filme! Lo promier filme de Francés Truffaut!
dilluns, 2 de març del 2009
diumenge, 1 de març del 2009
Claude Chabrol et le décor nimois
dimecres, 25 de febrer del 2009
Levinson Barry

Un filme per leis amoros dau grand cinèma american. Per lei amoros dei mesas en abimes. Una leiçon de cinèma. Entre lo Darnier Nabab (Kazan) e La nuech americana (Truffaut). Sus lo ton de la comedia, lei tracàs vertadiers d'un productor de cinèma entre divorci, capricis d'actors (Bruce Willis dins son quite rotle, remirable) e angoissas dau finau cut (valent-a-dire la rompedura finala, la fin dau film decidida per un "panèu" d'espectators abans la difusion vertadièra dins lo resèu cinematografic). Un filme clafit d'autoderision. Una fotografia subrabèla. Lo raconte es inspirat per lo realizator Art Linson. Nos monstra tanben lo monde crudèu qu'es Alholivod. De Niro magistrau coma dins un film deis annadas 70. De veire tre ara.
caponitge contemporanèu

obras
dimarts, 24 de febrer del 2009
Fincher David
alitat e au sègle, qué sabe? Un gènre que justifica sa longor. Proche de 3 oras. Om pensa a Autant en Emporte le Vent e Titanic. Lo realizator es un grand. Faguèt Fight Club Seven e Alien 3. Fuguèt lançat dins leis annadas 9O per la cantaira pop Madonna per un clip proche de l'expressionisme alemand: Express yourself. Fincher es a s'alunhar d'aquel estetisme que faguèt sa marca un temps fa. Pasmens son filme novèu demora una capitada. dilluns, 23 de febrer del 2009
800 MESSATGES
dissabte, 21 de febrer del 2009
l'invitation au voyage
Le lien est ici:
http://lou-tam-tam.blogspot.com/search/label/arquiteituro%20di%20vilo%20dou%20mounde
de fotografias per macarel
divendres, 13 de febrer del 2009
Scarron
pour la princesse de Clèves
Una sindicalista dei Bocas-de-Rose me manda ako:dijous, 12 de febrer del 2009
lo bonur es dins lo prat
dimecres, 4 de febrer del 2009
la libido, es son creno (que d'alas per un quiéu, sason 3, episodi 2)
Siéu tombat sus una novèla clown. Una libidinosa d'una atge cert, mai una libidinosa. Sembla a Regina. Coma la cantaira. La libido, es son creno a Regina. Cada cop que dèu improvisar, sus l'empont, que que siegue lo subjècte de l'impro, dubris grand sa boca, freta sei bregas amé la lenga e brama mai o mens fort"MMMMMMMMMM!oooooooooc! coco boyyyyyy!". "Regina, fai lo capeiron roje""mmmmmm! occccccccccc! coco boyyyy!rhaaaaaaa lovely". "fai una impro sus una caça au tresaur""mmmmmmmm! occcccccc! coco boy! rahhhhhhhha lovely! pren me sus l'armari". Promier jorn doncas. La capolièra clown nos escampa un objècte e devèm improvisar amé. MDR. La cap me bota en parèu amé Regina (dos que la tenon, tres que la....)E l'objècte fuguèt: lo tudèu d'una pompa a velo! OC! UNA POMPA A VELO! Leis autres an una bala, un libre, una pelucha, un filme de plastic que fa de lofas. E nosaustres aquesta puta de pompa. I pas de asard! L'exercici: ieu tene l'objècte e lo deve faire viure coma una mariota. Ma partenaria darrier dèu me seguir en faire la voés de l'objècte. E vaqui que fau bolegar ma pompa coma una sèrp. E Regina:"mmmmmm". "mmmmmmmm". Dins mon jogging, aquèste bruch me geinava. Falié tener una mieja ora amé lo tudèu e Regina darrier que me fasié de "mmmmmmm", de "aaaaaa", e que sabe ieu. Troba d'idèia tu per faire viure ton tudèu! Idèia: emboite la coa dau tudèu dins sa tèsta. Ma sèrp fa una bloca. E aqui fuguèt insotenable sus l'empont. Regina fasié de bruchs de bregas. Debruchs de bregas e de potons. E mon tudèu se fasié una autofelacion dins son imaginacion. E la cap clown qu'arrestava pas l'impro. Quora l'impro s'acabèt, creguère morrir: Regina per me mercejar m'estofava entre sei popas.
dimarts, 3 de febrer del 2009
que d'alas per un clown, sason 3, episodi 1
diumenge, 25 de gener del 2009
marie alberto jean jacques e karen kottois
Un trabalh mervilhos. Un polit parèu d'artistas. Un libre de joinèssa per lei pichots de 3ans. E per aquelei que son afogats de dessenh e de grafisme. Osca, per aquela polida obra d'art! marion vernoux

onnant Rome, la série télé sort de son format, de ses codes étroits pour des scénarios précis, travaillés, cérébraux aux esthétiques cinématographiques et personnelles.Ces séries ont connu récemment un âge d'or dont ne se remet pas le cinéma. Marion Vernoux avec Rien dans les Poches réinvente la série française avec l'intelligence de ne pas copier nos voisins d'Amérique. Rien dans les poches est une saga de 24O minutes très proche du meilleur cinéma d'auteur français. Produit par Canal Plus et l'incroyable Alain Chabat (qui joue le rôle d'un travesti touchant et singulier, l'apparition la plus émouvante du récit, sans doute), la réalisatrice a l'audace de tourner des plans qui lui sont propres qui vont du portrait magnifique à la captation d'ambiance d'un Paris déglingué (celui des boites mythiques des années 80) ou d'une époque (pubs, images d'actualité prises aux journaux télévisés d'époque). La série retrace le parcours d'une chanteuse pop (jouée avec brio par Emma De Caune qui porte sublibemment les fêlures affectives de son âge et de son rôle), entre Niagara, Lio et les Rita. Junkie qui court après le temps. Une looser de chez looser. Les années SIDA, les années crises, nous évoluerons avec ce microcosme parisien à la limite de l'insupportable tant il semble déglingué et névrosé. Monde, d'ailleurs, qui nous ramène à nous comme un miroir. Quel microcosme ne vit pas dans ses limites ? Il faut encourager ces nouvelles séries françaises. Nous en voulons encore. Car il y a recherche esthétique et surtout scénaristique. Ce qui nous intéresse avant tout.



