
dimecres, 15 de juliol del 2009
dimarts, 14 de juliol del 2009
lo paraulier e la cantaira
ridèu
Après celle de Robert Lafont et celle de Jean Cardonnel, une
autre absence douloureuse. André Benedetto, directeur du théâtre
des Carmes et considéré comme le fondateur du Festival Off à
Avignon, est mort dans la nuit de dimanche à lundi des suites
d’un accident vasculaire cérébral à la veille de ses 75 ans.
Dans son abondante bibliographie plusieurs
pièces en occitan, dont /Sant Jòrgi Ròc/, que nous avions eu le
privilège de voir en 1999. Au début des années 1970, il avait
notamment ouvert son théâtre au festival occitan d’Avignon.
dissabte, 11 de juliol del 2009
joc: coma se ditz aquela cançon?
divendres, 10 de juliol del 2009
clit eastwood
Joe Kid es un oèstern proche de la BD. Per un cop, clint es un justicier positiu. Un pichot caçaire que desira pas qu'una causa: la patz! Ajudarà pasmens lei mexicans que l'ome blanc lors prenguèt dardenas, femnas e ostaus. Fau pas desconejar. De descubrir lèu, lèU.Es estat realizat per un mèstre dau oèster: John Strurges.
Clit Eastwood
Uèi èra ma jornada Clit Eastwood au lector DVD. Una jornada aconsacrada amé un realizator geniau. Clit Eastwood per ieu es lo cowboy dei films espaghettis deis annadas 70. Mai es pas qu’aquò, es tanben una òbra cinematografica qu’es pas de dire.
Vida de Clit Eastwood (d’après un palimpeste de Larousse Daucinéma).
Clit Eastwood nasquèt en 1930, a San-Francisco. Joguèt a la debuta per lo reiaume d’Universau, e fuguèt arremarcat per lo pòple dins una seria tv : Rawhide. Mai es en Europa, amé la tripleta oèsterniana de Sègi Leone (Per una ponhada de regardelas, E per quaquei regardelas de mai, lo Bòn, lo Brutalàs e lo Drogan) que s’impausa coma « l’òme sens nom ». Après, fa de produccions de serias b en americas e a la fin deis annadas 80 ven un grand realizator. Creèt parier l’inpector Harry. E passèt sei vacanças amé Meryk Streep a son ostau que semblava a la de Grand Mameta Donald. E cric e crac. N’ai mon confle, jà. Se la volètz coneisser la sieuna vida es dins lo diccionari Larousse de Passek. La referènci.
Jornada programada :
A 8 oras : Gran Torrino per Clit Eastwood _) un cap d’òbra.
A 14 oras : Joe Kid dau grand John Sturges _) una bd en film.
E ara, tornariéu ben metre lo documentari sus lo Piano, Piano Blues ò plorarai ma maire sus la via de Madison... Veirem ben. E vos vos agrada lo Clit ?
dijous, 9 de juliol del 2009
perda
dilluns, 29 de juny del 2009
divendres, 26 de juny del 2009
bambi est mort...
dimecres, 24 de juny del 2009
l'adieu a robert lafont
dilluns, 22 de juny del 2009
dessins
dissabte, 20 de juny del 2009
vertadiera sauça de pomas d'amor
divendres, 12 de juny del 2009
diumenge, 7 de juny del 2009
darnièra scèna
dimarts, 2 de juny del 2009
arquitectura dei vilas: london
dilluns, 18 de maig del 2009
mai déqué ditz lo vendeire dau Motàs?
diumenge, 17 de maig del 2009
Lo chocolat Poulain a 160 ans!
Ako es la boita de mon enfància.... TARRIBLE! Sus una lesca de burre amé de pan fresc. Vo dins una bola... 4 dosas en podra ben amaras... mmm... Amé de Corrinetas que s'escrancan dins l'amarum e la calor. Lo chocolat maurèu que tomba delicatament dins lo lach qu'om vira e revira... ben dedins... amé d'uelhs que te relucan. Amé de fogassa d'Aigas-Mortas, a la flor d'arange. Amé de creissents cauds sortits dau forn. Ben gras qu'om pausa sus lo jornau. E que fan de tascas sus lo roge dau Midi Libre... Abans l'escola, après l'escola. Per lo gostaron, vo per lo sopar amé la maire, un cop l'an. Mai perqué siéu pas publicista?diumenge, 10 de maig del 2009
Aqui la capolièra-palhassa! Aqui la capolièra!
maturé quelques temps dans du jus de clown !) de créer un groupe
d'impro-pro. C'est-à-dire un groupe (dans lequel je jouerai aussi) qui
se prendrait en charge pour préparer et organiser régulièrement des
soirées impro avec un(e) présentateur(trice), un thème et une
mise-en-scène.
Nous vous invitons à venir à notre "première" ! Disons... une toute
première mouture, sur le thème des histoires ( fables, contes, histoires
vécues, cartes postales.... )
SAMEDI 16 MAI à 20H30 au
foyer de COMBAS ( village à 20km de Nîmes, sur la route de Sauve- Le
Vigan)
participation libre - sur
place buvette -
Au plaisir de te retrouver à cette soirée, et merci d'en parler autour
de toi.
La Capolièra
dissabte, 9 de maig del 2009
dijous, 7 de maig del 2009
dimecres, 6 de maig del 2009
andalosia e seis tresaurs de tèrra
L’agéncia de viatge es en Andalosia. Avisatz vos ! Vos done jorn après jorns de mei nòvas en fotografias. Quora ai ma pausa, mon moment a ieu per vos, cars lectors, laisse mei toristas bobo en co dau mercant de sovenirs eai temps de pensar e de fotografiar lo monde coma lo vese. Après una crosièra en batèu, vaquí la tèrra vèrda de Cadis. Sembla que lo glòbe s’arrèsta aquí. De belòias de mofa verda beluguejan ras de la tèrra. La marelha dessenha de virolhons d’atlàs coma una bola de monde.
diumenge, 12 d’abril del 2009
Una aventura dins leis Emirats Arabs Units
dijous, 2 d’abril del 2009
sms clown (que d'alas per un clown, sason tres, episodi quatre)
- Pode pas vos jonher aquèste ser. Coma Jesus Crist, siéu clavelat au liech. Perdonatz me.
Sms de la Capolièra:
- Non! Pas de perdon! Lèva-te e marcha!
dimecres, 1 d’abril del 2009
LO TROPEU! (fin de l'episodi)
Passsère a quicòm mai. Passère un concors. E fuguère obrier dins una agéncia de viatge de la vila de T…. Me veguère vendre de viatges que fariáu jamai. Per subreviure m’occitanisère. Me donèt una consiéncia. Benlèu una identitat. Mai demorère en velha. Òc. Ère en velha. Coma un vielh televisor Teleavia marronàs en espèra dins un ostau de retirats. Faguère de projèctes per ma patrona. Fuguère lo motor de la veirina de l’establiment. Puèi la patrona cambièt. E passère de mòda dins la pichòta entrepresa. E me retrobère dins lo placard de l’agéncia. Entre la maquina de café e lo poster ai paumiers. Entre temps divorcère tanben. E venguère una ombra de vida. Coma un francés ordinari. En negre e blanc.
Rotlaments de tamborn. Lo cors dau clown de l’an passat me desrevelhèt subran. Èra un periòde que passave de lònga lei jornadas au cinèma. Per apasimar mei nèrvis. Per pensar pas. E laissar lo Jogar, l’imaginacion a quauqu’un mai. D’escenaristas dau monde fasián lo Jogar mielhs que ieu. E perqué pas ? Òc, e perqué pas, finala ? Es confortable d’èstre espectator ! Es la vida ! Te ren pas mai riche. Te ren pas mai con. Es com’aquò. L’astre aviá passat e me tanquère – pivelat – d’annadas dins una cultura de divertiment per oblidar ma vida de burèu a l’agéncia de viatge de la vila de T…. Fasiáu ma crotz : quau ère, merda, per me veire creator ? Finala me fasiáu jà lo bilanç : Lo cinèma, la BD, lo tiatre venián de passa-temps mentre qu’a un periòde li auriáu jogat ma vida. E ben rai. Es fotut. Se un imatge inventat, un bòn mòt, una polida debuta d’istòria èran ligats a ma bona santat, ara m’en trufave. Trauc negre.
Tornam au cinèma. Dins lo corredor de ma sala preferida, classificada Art e Assaj, clafida d’ensinhaires, ex-sòcis dau Club Camif, trobère lo papieron de la Capolière-Clown sus un recanton de la caissa. Lo corredor me menava a Into the Wild. Pendent l’espèra, dabans la sala 2, la mai granda, legiguère lo papièron. Me diguère qu’èra benlèu l’escasença de reviscolar. Legissiáu lo document e me disiáu : « E s’èra una secta ? » Èra talament curiós dau biais qu’èra escrich. Vos l’aviáu jà contat l’an passat. Pas la pena d’i tornar. « Trobatz lo vòstre clown ». Ma fista, es mielhs qu’una epsicanalisa. Lo filme. Sean Penn. Un espaci sauvatge de libertat en cinemascòp. Lo caminament d’aquèu jovent lo lòng dau racònte flume me tornèt mandar l’imatge de la cariòla. E Pipò. Pipò la palhassa. E mon imaginacion mòrta . E pensère au grand poèta Gardy. Ié dison : « lo poèta escondut ». Sonère la Capolièra. Ai jà contat aquela istòria sus aquèste blòg. Onte donave jà mei paurs e meis impressions de trobar la palhassa que dormissiá en ieu.
Dempuèi, leis estages amé la Capolièra se seguisson. Se semblan pas. Participère jà a tres talhiers dispariers : Debutant, Creacion e – ara – A l’entorn dau Cònte. Podriáu calar. Pòde pas. L’imaginacion, coma un jardin d’ivèrn, es a reviscolar. E lo temps se trocejava dins lo bonur.
La setmana passada dins la cortina d’un tiatre de la vila d’Agradà veguère jogar la Capolièra. Èra lo promier còp que la veguère obrar. En professionala. Passava de l’autre mand dau mirau. Donava pas plus a imatginar a seis escolans çò que podriá èstre un palhassa. L’èra. Lo bòn meteire en scèna te monstra jamai coma fau faire. Te lo fa sentir.
Èra un dimècres. Dins un tiatron. Dins l’encastre dau « Festenau de l’Alteritat ». Totei lei clowns de l’atalhier èran presents per l’aplaudir. La Capolièra, dins un numèro precis, fasiá una sopa. L’espectacle se disiá : Coma un pèu sus la sopa. L’istòria de la mamà e de sa mamalha que venon d’Italia e se tròban dins un camp de resfugiats. Lei resfugiats son leis espectators. Ansin ma professora tornava a sei rasigas que cresiá escondudas. Comedia dell'arte. En faire una vertadiera sopa, parla e jòga amé leis espectators. Lo numèro es geniau. Siam proches de Chaplin. Per la sensibilitat e per lo rire produsit per lo Clown-Actor.
Se l’espectacle èra capitat, la Capolièra – que jòga en solo – sortiguèt de scèna en faire lo morre. Dau lassitge. E surament d’una granda decebuda : creseguèt qu’aviá manca son affaire. Çò que destimborla l’escolan admiratiu. Per lo promier còp, lo mèstre monstrava una manca de fisança en se. Nos lo faguèt sentir : patissiá de la solesa sus lo platèu. Fuguèt un moment estranh quora tornère a l’ostau. Aquela solesa, lo sentissiá se monstrava curiosament prometosa. Veniáu de culhir una artista a la fin d’un percors, d’un camin personau. Au festenau de l’Alteritat, la Capolièra aviá besonh de nos, de quauqu’un mai, d’una òbra colectiva. Se veguèt dins sei polits uelhs desvariats de rosseleta.
Aièr, pendent una fèsta de barri dins lei carrièras orgiacas de la vila d’Agradà una amiga palhassa (la direm Sonrire) me venguèt veire. S’eriam jamai vist en defòra dau cors de clown. Me diguèt :
- Vai ben ? Siás aquí amé teis amics de desbaucha ?
- Oc, te presente Grau, Clo, e Aud. (Mon bufe pudissiá la cigaleta e lo whisky coca).
Me sarre de Sonrire. Mei collègas van dançar sus Jean Petit qui Danse. Un tube de bodega qu’a raubat un pauc a la cultura occitana.
- Alara. Siás content de la nòva ?
- La nòva ? Quanta nòva ?
- A ! Verai ! La Capolièra t’aguèt pas per telefone. Siam estats causits.
- Perqué ?
- La Capolièra es a crear una chorma d’actors. Siam estats causits. ‘man dieu que siáu contenta. Arrèste pas de rire dempuèi que lo sabe : Anam jogar vertadierament. T’avises d’aquò ? Am’ela. Chorma semi-professionala. SIAM ESTATS CAUSITS !
Dempuèi aièr, bade la queca. Marche. Bade. Ai una masqueta coma lo Joker de Batman. Luènh, se dessenha una cariòla e una ròssa. La margarida a la boca. Vos lo promete, mancarai pas lo trin ! Lo tropèu, la tropa, la chorma, ven realitat !





